eldiario.es

9

Què se n’ha fet del Cabanyal: de la resistència contra la destrucció amb el PP a projecte sostenible i participatiu

El moviment veïnal va aconseguir frenar l’any 2009 la prolongació d’una avinguda projectada per Rita Barberá a través del barri mariner de València, fet que implicava la destrucció de 1.600 cases

La zona, que encara lluita contra la degradació, ha passat de la paràlisi a la renovació de vials i a un projecte urbanístic nou que respecta el conjunt històric, manté la trama urbana i no destrueix

Vista del barrio marítimo de Valencia El Cabanyal

Vista del barri marítim de València El Cabanyal

Era l’any 2009 i el conflicte social al Cabanyal estava en plena expansió amb l’inici dels enderrocaments dels gairebé 500 habitatges adquirits al seu moment per l’Ajuntament de València.

La prolongació de l’avinguda de Blasco Ibáñez a través del barri mariner que implicava la demolició de 1.600 cases, un dels projectes estrela de la difunta alcaldessa de València, Rita Barberá (PP), presumptament amb l’objectiu de fer desaparéixer la degradació i d’obrir la ciutat a la mar, començava a fer-se visible amb l’entrada de les excavadores.

Tanmateix, la forta resistència de la plataforma Salvem el Cabanyal i de l’associació de veïns, al costat d’altres col·lectius, va aconseguir paralitzar temporalment els enderrocaments, primerament fent d’escuts humans entre les màquines i els immobles, i després amb diversos recursos judicials.

Va ser important llavors la figura de la difunta exministra socialista de Cultura, Carmen Alborch, aleshores líder de l’oposició municipal a Barberá. La seua mediació va ser decisiva per a fer paralitzar cautelarment els enderrocaments previstos, ja que en aquell moment al capdavant del Govern de l’Estat hi havia el socialista José Luis Rodríguez Zapatero.

De fet, va ser la seua ministra de Cultura, Ángeles González-Sinde, la que va frenar definitivament el pla mitjançant un decret en què es considerava un espoli patrimonial l’obertura de l’avinguda, per la ruptura de la trama urbana tan particular del barri mariner, organitzat en retícula per mitjà de carrers paral·lels a la mar i protegit com a bé cultural.

La plataforma Salvem ha recordado la defensa del Cabanyal de Carmen Alborch con esta foto colgada en su muro de Facebook; en ella trata de mediar con los agentes de policía para frenar los derribos

La plataforma Salvem ha recordat la defensa del Cabanyal de Carmen Alborch amb aquesta foto penjada en el seu mur de Facebook; en ella tracta de mediar amb els agents de policia per a frenar els enderrocaments

Al cap de deu anys de la victòria de les entitats veïnals sobre les majories absolutes populars a l’Ajuntament i a la Generalitat Valenciana, en què Francisco Camps donava suport a Barberá sense condicions, l’horitzó que s’albira no té res a veure amb el dels enderrocaments i l’especulació.

El nou Govern d’esquerres sorgit de les urnes fa quatre anys, (Compromís, PSOE i València en Comú) amb l’alcalde Joan Ribó al capdavant, va fer fora del poder el PP, i va fer de la revitalització del barri del Cabanyal una de les seues principals banderes, ja que va apostar per la rehabilitació i va renunciar a la prolongació de Blasco Ibáñez.

Les plataformes veïnals van acollir el canvi amb optimisme i amb l’esperança de començar a notar, per fi, a peu de carrer millores davant d’uns problemes greus de convivència derivats de la venda de drogues i de l’ocupació il·legal d’habitatges que es van anar arrelant durant els anys d’inacció del PP, després d’haver-se paralitzat el seu projecte urbanístic.

Els inicis dels nous dirigents municipals van ser prometedors. Després d’un primer any de tramitacions burocràtiques ben llargues (concursos, licitacions, adjudicacions, etc...), van començar a veure la llum el passat 20 de febrer les primeres obres de reurbanització dels carrers de Barraca, de la Reina, del Doctor Lluch i adjacents (en total s’han renovat 11 vials).

Una excavadora en una de las calles del Cabanyal que se están reurbanizando

Una excavadora en una dels carrers del Cabanyal que s'estan reurbanitzant

Paral·lelament, les diferents administracions van anunciar inversions per valor de 66 milions d’euros: d’aquests, 30 en corresponen al pla d’Estratègies de Desenvolupament Urbà Sostenible i Integrat (EDUSI), un projecte a cinc anys cofinançat al 50% amb la Unió Europea que inclou 11 línies d’acció amb 47 punts a desenvolupar fins al 2021.

Els altres 36 milions corresponen al Pla d’Inversions Productives (PIP) i a l’Àrea de Regeneració i Renovació Urbana (ARRU), que inclouen la rehabilitació de 600 habitatges, la reurbanització de 22 carrers, inclosa la ‘zona 0’, i l’execució de diferents dotacions, entre les quals hi ha un centre de serveis socials i una dependència de la Policia Local.

Una vecina del Cabanyal habla con Ximo Puig y Joan Ribó

Una veïna del Cabanyal parla amb Ximo Puig i Joan Ribó

No obstant això, la tramitació i l’execució dels projectes ha sigut tan farragosa que la majoria encara no s’han posat en marxa, amb el malestar consegüent dels veïns, que veien que, en lloc de millorar, els problemes de convivència en l’anomenada zona zero, l’epicentre del barri a través del qual s’havia d’obrir pas l’avinguda, es feien cada vegada més insuportables.

Els veïns van mostrar públicament que estaven descontents per la falta de resposta clara davant de tots aquests problemes tant a Ximo Puig com a Joan Ribó durant una visita a les obres de reurbanització que es duien a terme al barri, protestes que van continuar amb diverses manifestacions.

Sens dubte, això va contribuir a accelerar mesures de caràcter social, acompanyades de la tramitació d’un pla urbanístic nou presentat tot just començar l’any amb les aportacions de les diferents entitats veïnals, que descarta definitivament la prolongació de l’avinguda de Blasco Ibáñez, que respecta el conjunt històric i manté la trama urbana.

Así quedará la llegada de la avenida Blasco Ibáñez al Cabanyal, con la nueva rotonda y la estación integrada con un jardín

Així quedarà l'arribada de l'avinguda Blasco Ibáñez al Cabanyal, amb la nova rotonda i l'estació integrada amb un jardí

El Pla Especial del Cabanyal (PAC) servirà per a vertebrar el barri, revitalitzar-lo i pal·liar el dèficit d’habitatge públic de l’Ajuntament de València, ja que afavorirà la construcció de 800 immobles, fet que, al seu torn, permetrà frenar la bambolla pel que fa als preus del lloguer, amb una incidència especial a la zona. D’aquests, 288 es reservaran per als menors de 30 anys, els majors de 65 anys i els col·lectius vulnerables, sempre amb rendes baixes.

El PAC resol definitivament l’arribada de l’avinguda de Blasco Ibáñez al Cabanyal creant una rotonda nova al final de la via i integrant-hi l’actual estació del Cabanyal mitjançant una zona verda que servirà com a porta d’entrada a un barri que va veure com la ciutat que el va annexionar fa 122 anys quan era el Poble Nou de la Mar, va estar a punt d’arrabassar-li l’essència.

Els veïns, contents a mitges

Per al portaveu de la plataforma Salvem el Cabanyal, Faustino Villora, "s’ha passat d’una època de destrucció promocionada, consentida i induïda pel mateix Govern municipal del PP, a una altra en què un dels primers acords de govern que es van adoptar va ser la derogació del pla destructor que suposava la prolongació de l’avinguda de Blasco Ibáñez. Mesura que va significar l’inici d’una època d’esperança per a la rehabilitació del Cabanyal–Canyamelar".

En el costat positiu destaquen que "s’ha avançat sobretot pel que fa a la urbanització dels carrers i quant a la rehabilitació d’uns 600 habitatges privats amb les ajudes públiques de l’Àrea de Regeneració i Renovació Urbana (ARRU)".

Tanmateix, "continua sent una assignatura pendent del Govern municipal els problemes de convivència i cohesió social, la venda de droga, l’absència de serveis socials al barri i d’accions d’integració sociolaboral, entre altres qüestions".

En la mateixa línia, des de l’associació de veïns del barri assenyalen que "aquest últim any s’ha començat a veure a peu de carrer algun resultat quant a reurbanització del barri; ha millorat una mica en general".

Però, "referent a la convivència, molt bones intencions, però ben poca efectivitat quant a l’aplicació".

Per aquest motiu, allò que esperen en la pròxima legislatura és "rapidesa administrativa, rapidesa en l’aplicació de qualsevol pla o normativa, sobretot pel que fa a la convivència, i també pel que fa a la cura i el manteniment de les propietats públiques, que són les que continuen degradant el barri".

Muy Bien, has hecho Like

¿Qué tipo de error has visto?
¿La sugerencia que quieres realizar no está entre estas opciones? Puedes realizar otro tipo de consultas en eldiario.es responde.
Error ortográfico o gramatical Dato erróneo

¡Muchas gracias por tu ayuda!
El equipo de redacción de eldiario.es revisará el texto teniendo en cuenta tu reporte.

Comentar

Enviar comentario

Comentar

Comentarios

Ordenar por: Relevancia | Fecha