Has elegido la edición de . Verás las noticias de esta portada en el módulo de ediciones locales de la home de elDiario.es.
La portada de mañana
Acceder
Israel amenaza con una guerra en Líbano
Moreno y Rueda piden que el Gobierno busque mayorías para los Presupuestos
Los problemas que no preocupan a los españoles. Opina Rosa María Artal

“Dones sense quota”: així repta el PP valencià les feministes

Un acte del PP de Castelló reivindicant les seues dones en política

Laura Martínez

“Som el partit amb més dones candidates, perquè ho valen, sense necessitat de quotes”. L’afirmació és de Miguel Barrachina, president del PP de Castelló. Els conservadors valencians tracten de pujar, a la seua manera, a l’ona feminista en auge des del 8 de març passat. I ho van fent en actes en què, a la seua manera, reivindiquen la presència femenina en les primeres línies del partit.

El partit, diu la seua secretària general castellonenca, Elena Vicente-Ruiz, aposta per “les dones sense quotes, per les quals defensem la igualtat i el talent, no en les imposicions, sinó en la llibertat”. Diumenge passat, en un acte a Castelló amb la presidenta del PPCV, Isabel Bonig, les populars van reivindicar el seu lideratge “sense necessitat de quotes”.

“En el PP les dones que tenen càrrecs ho estan per la seua validesa, per la seua valentia i honradesa, pel seu talent, no perquè hi ha una quota que hi obligue”, va insistir Elena Vicente-Ruiz, insinuant que en la resta dels partits no deu ser així. Els conservadors valencians es vanaglorien de ser el partit que més dones candidates o en llocs institucionals té. La dirigent en va posar uns quants exemples de la província com Begoña Carrasco, candidata del PP a la ciutat de Castelló; Carmina Ballester, candidata per Onda; Carolina Castelló, alcaldable per la Vall d’Uixó; María Tormo, ídem per Almassora o Mari Luz Monterde per Benassal. Després del discurs, van llançar l’etiqueta #MujeresSinCuotas en Twitter com a reivindicació.

El debat de les quotes de gènere en els llocs directius o en els partits polítics ve de lluny en el moviment feminista. D’una banda, es considera que és reparar una discriminació històrica; de l’altra, que és contraproduent perquè genera rebuig. En qualsevol cas, des de la reforma electoral del 2006 és obligatori que cap sexe estiga representat per davall del 40% en el total de les llistes; és a dir, és obligatori que siguen paritàries. En la modificació de la llei electoral que es debat en les Corts Valencianes els grups progressistes coincideixen que les llistes han de ser ‘cremallera’, alternant home i dona en cada lloc perquè elles no caiguen als últims llocs.

A la portaveu popular mai li han agradat les quotes i li ha costat bastant definir-se com a feminista, fins que el 8 de març passat Isabel Bonig va afirmar: “Des del PP defensem un feminisme no radical per a aconseguir la igualtat real entre dones i homes. La millor lluita per la igualtat és crear ocupació per a les dones i reduir la bretxa salarial”. Ho va dir el dia de la vaga feminista que ni el seu grup, ni el de Ciutadans, van decidir secundar. “Les dues úniques portaveus de grups parlamentaris estem hui treballant perquè tot el que hem aconseguit ha sigut a força de treball, esforç, capacitat i mèrit”, va explicar Bonig.

Etiquetas
stats