eldiario.es

9
Menú

L’herència de Marcos Benavent en la Diputació de València: 10.000 xiprers

L'empresa Divalterra, succesora de l'antiga Imesla, ha decidit liquidar un dubtós projecte de recerca, paralitzat durant més de dos anys i el cost del qual suposaria més de mig milió d’euros, per a esbrinar si els xiprers poden frenar incendis

- PUBLICIDAD -
Los cipreses en el vivero / Divalterra.

Xiprers al viver de Divalterra.

El ‘ionqui dels diners’ podria dir-se també ‘ionqui dels xiprers’. Marcos Benavent, exgerent d’Imelsa, va deixar moltes herències polítiques i pressupostàries en aquesta empresa dependent de la Diputació de València. Una van ser 10.000 xiprers per a una recerca sobre incendis forestals.

Imelsa, en època de Benavent, va acordar amb un institut italià transportar 7.000 exemplars d’aquest arbre a Espanya per estudiar la seua capacitat hipotètica com a tallafocs, juntament amb 3.000 exemplars que ja tenia l’empresa. Després d’un incendi el 2012, aquest grup es va salvar d’un incendi a Andilla i es va proposar utilitzar-los com a objecte d’estudi, en el marc d’un programa europeu amb el nom de Cypfire.

Amb el nou govern en la Diputació de València i la reconversió d’Imelsa –investigada per corrupció– en Divalterra, el departament de Medi Ambient es va replantejar l’estudi. Al començament semblava viable, reconeixen fonts de Medi Ambient, però van voler cerciorar-se’n. Després de contrastar-ho amb els tècnics i amb altres estudis científics, que posaven en dubte la capacitat ignífuga dels xiprers, i que també advertien dels riscos com a espècie invasora, va créixer l’escepticisme davant de l’estudi.

A mesura que en Divalterra anaven coneixent més el projecte, més estrany semblava. Per exemple, hi ha un departament d’Arbres Monumentals, quan des de l’entitat ningú reconeix aquesta comanda, ja que hi ha un altre departament així dependent de la Generalitat. Tampoc no han trobat un contracte de manteniment d’aquests arbres amb el viver que els custodia, ni compromisos o protocols de seguiment amb l’institut italià.

El projecte està paralitzat quasi dos anys, fet que ha implicat un cost de 25.000 euros només en el manteniment. Reprendre’l, assegura Medi Ambient, suposaria un cost de més de mig milió d’euros. “Per responsabilitat en la gestió vam decidir no continuar amb el projecte”, expliquen les mateixes fonts. Així que tant pel pressupost com pels dubtes de la validesa científica, la Diputació ha decidit no anar més enllà. De moment, han elaborat un contracte amb el viver que els manté fins al desembre, el cost del qual serà de 6.000 euros més.

Mentrestant, busquen un espai nou per a aquests 10.000 exemplars. Segons comenten, s’està parlant amb les universitats o instituts científics per a oferir-los i destinar-los a la recerca, ja que el contracte en prohibeix la venda comercial. En cas contrari, acabaran com a plantes de jardí.

- PUBLICIDAD -

Comentar

Enviar comentario

Comentar

Comentarios

Ordenar por: Relevancia | Fecha