Assetjament en l’institut, val més prevenir que curar

Estem en una aula de 2n de l’ESO d’un institut de Castelló. En la pantalla acaba de projectar-se Nada será igual, una pel·lícula sobre l’assetjament gravada en escenaris de la ciutat. En la cinta, una xica transsexual ha estat a punt de suïcidar-se a causa de les burles i el rebuig dels seus companys. El vídeo acaba i als xavals, d’uns 13 anys, els toca debatre sobre el que han vist.

“Creieu que hi ha de veritat gent que ve a classe amb por?”, se’ls qüestiona. Sí, responen alguns, mentre els altres hi assenteixen. “I és cert que quan algú agredeix els altres no fan res?” Davant d’aquesta pregunta, es fa el silenci. El col·loqui acaba prompte perquè, entre mirades evasives i mitjos somriures, els xics es vigilen els uns als altres i eviten contar experiències pròpies.

L’escena il·lustra la dificultat per a detectar l’assetjament escolar o bullying en el dia a dia dels centres. “És molt difícil detectar l’assetjament en classe. Quan te n’assabentes, fa molt de temps que es fa”, confirma Miguel Ángel Peñarroya, professor de Secundària en un altre centre escolar de la ciutat. Óscar Mas, psicòleg especialista en la matèria i coautor del llibre Cómo prevenir el acoso escolar, és de la mateixa opinió: “Quan es produeix un cas d’assetjament, hi hem arribat tard”.

“Viuen entre nosaltres, però no amb nosaltres”

Segons José Joaquín Bennasar, psicòleg educatiu, és un problema silenciós per als adults per la falta de comunicació entre pares i adolescents. Bennasar va formar part durant deu anys de la Unitat d’Atenció i Intervenció (UAI) de Castelló, entitat dependent de la Generalitat Valenciana per a prevenir la violència en les aules, i creu que l’abisme intergeneracional s’aprofundeix per la falta de control dels progenitors sobre l’ús de les noves tecnologies que fan els seus fills. “Els xics i xiques viuen entre nosaltres, però no amb nosaltres”, lamenta.

Així les coses, costa detectar el problema. Però gràcies a la monitorització que fan òrgans com les UAI de cada província, les dades mostren que existeix. Segons un informe de la Generalitat Valenciana, el curs passat va haver-hi 331 casos de presumpte assetjament i 238 de ciberassetjament. Les categories no són excloents entre si, de manera que el mateix episodi pot incloure tots dos comportaments.

Les xarxes socials empitjoren el problema

Mas creu que ara vivint una “eclosió” de casos d’assetjament, com n’hi hagué amb la violència de gènere. Ara les dades visibilitzen un problema que abans no es percebia com a tal. “Es va fent desaparéixer la banalització d’aquest tipus de violència, i també la impunitat. Hi ha hagut assetjament sempre, però no mecanismes per a evitar aquestes conductes”, explica. Ara, afig el psicòleg, el fenomen “s’incrementa per les xarxes socials, que per si mateixes no són roïnes, però provoquen que una persona estiga 24 hores perseguida”.

La solució és prevenir. I això passa per mesurar constantment el risc, explica Mas. El programa AVE, dissenyat per ell en col·laboració amb el psicòleg Iñaki Piñuel, és una manera d’aconseguir-ho. Inclou un qüestionari que es passa semestralment als alumnes. Les proves que s’han fet mostren que, quan els xavals apunten un problema de convivència en aqueixes proves escrites, les verificacions posteriors mostren que efectivament n’hi ha.

Evitar el fenomen del boc expiatori

És llavors el moment de passar a la intervenció primerenca. És fonamental per a evitar que un conflicte puntual esdevinga, per repetició, assetjament. Si no s’actua amb promptitud, arriba el “fenomen de boc expiatori, tot el grup va contra un”, explica el psicòleg. El programa AVE també proposa un decàleg, que tots els alumnes pacten, amb les normes de conducta i les sancions corresponents si no es compleixen, que poden anar des de la retirada del mòbil fins a l’expulsió temporal del centre.

Els instituts valencians no són aliens a la necessitat de prevenir i tractar l’assetjament, segons explica Bennasar. Hi ha nombrosos programes en marxa, com la mediació o la tutoria entre iguals, que consisteix en el fet que un alumne de 3r de l’ESO es convertisca en acompanyant d’un nouvingut a 1r. Així, el més menut es beneficia de la seua protecció, mentre que al major “l’ajuda a madurar”, assegura l’expert.

A més, la llei autonòmica estableix que cada centre ha de tenir un pla de convivència, amb protocols per a detectar i tractar els casos d’assetjament. Hi ha, a més, un Pla de Prevenció de la Violència i Promoció de la Convivència de la Conselleria d’Educació, que s’ocupa de monitoritzar els nivells de conflictivitat en les aules. Registra totes les incidències, des de les agressions al professorat fins al consum de drogues o la violència sexual. L’assetjament va suposar el 9,7% d’aquestes incidències el curs passat.

La història d’Alejandra 

Els experts consultats assenyalen que una altre dels puntals per a prevenir l’assetjament és la sensibilització. El migmetratge Nada será igual es va pensar com a eina per a aconseguir-ho. El va idear Víctor Antolí, professor de l’Escola Municipal de Teatre de Castelló, que el va portar a la pràctica amb joves actors castellonencs i amb el finançament de la Diputació de Castelló.

Conta la història d’Alejandra, una adolescent transsexual que intenta suïcidar-se després de veure un vídeo humiliant sobre ella que un company havia fet circular per les xarxes socials davant de la passivitat dels seus propis amics. Milers d’estudiants de secundària han vist ja la cinta en els instituts de la província.

Antolí es va inspirar en alguns dels seus alumnes, l’experiència dels quals amb l’assetjament escolar el va impactar: “En els exercicis d’improvisació, hi havia qui s’afonava. Em contaven que s’alçaven amb por, que a vegades no s’atrevien a creuar de vorera. Tinc alumnes que tenen professors a casa per no haver d’anar a l’institut, i encara així reben insults per les xarxes socials”.

Ara, en prepara una segona part. En la recerca d’idees per al guió, el seu equip ha demanat als seguidors a través de la seua pàgina web que escriguen les seues vivències. Assegura que han rebut més de cent correus electrònics. Els seus autors parlen del “seu sentiment de soledat pel fet de ser diferents, per exemple per excés de pes, o perquè són introvertits i se’ls veu un blanc fàcil. Sempre abusen quan no et respectes”. Altres cartes són de menors “bisexuals o homosexuals” que han de suportar insults.

Cap a una societat més lliure

L’assetjament escolar pot tenir conseqüències greus si no es frena a temps, explica Mas. La víctima pot patir estrés posttraumàtic o depressió, i en casos extrems intentarà suïcidar-se. També per al menor que agredeix és vital que la seua conducta siga detectada a temps. Mas creu que un agressor se’l pot reconduir “en edats joves. A 10 anys es pot encara interioritzar la norma moral. Hi ha una plasticitat per a canviar una conducta”.

A parer seu, el benefici de la prevenció no sols arriba als xiquets implicats. A més, beneficia tota la societat. “El que estem demostrant és que, si els xiquets assetjadors no se’ls detecta i no se’ls recondueix, tenen molt de risc d’acabar sent maltractadors domèstics o en la faena. Si maltracta i no hi ha resposta, aprén que no hi ha conseqüències”, adverteix. “Si no intervenim, estem generant una societat menys lliure”.