“Hi ha una diferència fonamental en aquestes municipals, i és que Podem es presenta a les eleccions i el 2015 no ho va fer”

Fernando Navarro és el candidat de la militància per a liderar la llista electoral de Podem per a l’Ajuntament de Castelló en les eleccions municipals del 2019. Periodista de professió, té experiència en la política recent tant en l’activisme social com en Podem, on ha desenvolupat la seua faena en els últims anys. Entre les eleccions generals del 20 de desembre de 2015 i les del 26 de juny de 2016, va treballar assessorant la Secretaria de Coordinació Executiva de Podem quan l’ocupava Àngela Ballester. Navarro fa ara un pas avant per a encapçalar una candidatura que busca sumar forces a través de confluències progressistes.

Es presenta a l’alcaldia com el candidat més jove i hi ha qui pensa que això és un inconvenient. Creu que hi ha desconfiança pel que fa a les noves generacions?

Sí. Crec que hi ha una crisi generacional oberta en aquest país. Bàsicament és la idea que els joves som els culpables dels problemes d’aquesta generació, que som els culpables d’haver-nos d’exiliar, d’assumir condicions de precarietat… Sembla que ens hàgem d’abstindre d’ocupar posicions en l’esfera pública i esperar que ens arribe el moment, però pense que això és una arma de doble tall. Crec que la política ha de representar la majoria de la ciutadania i la gent jove som part important d’aqueixa majoria. En el meu equip compte amb gent d’edats diverses i tinc una certa trajectòria. Crec que la joventut pot ser una virtut principal.

L’atur juvenil és dels més alts i la bambolla del lloguer unida a la precarietat laboral fan quasi impossible iniciar un projecte de vida. La joventut és un dels sectors de la població que més ha pagat les conseqüències de la crisi econòmica?

La frase que ho resumeix tot és la que va pronunciar en el seu moment el govern de Rajoy en referència al fet que el vora un milió de joves exiliats era fruit del seu esperit aventurer. Jo crec que se’ns està tancant la porta a una generació a què se’ns acusa de no haver patit, que no ens agrada treballar… se’ns ha acusat d’estar mal acostumats simplement perquè volem tindre un sou que ens permeta pagar un lloguer raonable i tindre una vida decent. No crec que això siga aspirar a massa. La crisi generacional no es resoldrà delegant responsabilitats, la gent jove ha d’assumir un paper més actiu en la disputa de responsabilitats.

Parlem de la seua candidatura. Com va la negociació per a presentar una llista conjunta amb Esquerra Unida?

Estem fent reunions a tres bandes entre Castelló en Moviment, Esquerra Unida i Podem. És una mica complicat perquè cal encaixar dues estructures de partit amb una estructura assembleària i en aquest sentit costa una mica. Busquem arribar a una candidatura que siga plural, però alhora cohesionada, que siga eficient i reculla tota l’experiència de l’assemblearisme municipalista, i això fem. Després d’una primera etapa amb més tensió, crec que ara tots hem alçat el peu de l’accelerador i som conscients que l’acord és necessari. Hi ha una diferència fonamental en aquestes municipals i és que Podem es presenta a les eleccions i el 2015 no ho va fer. Però serem generosos i volem que tothom se senta representat.

Atés el resultat d’Adelante Andalucía i d’altres resultats obtinguts prèviament per candidatures conjuntes, pensa que aquesta confluència serà diferent a l’hora de sumar vots?

El que suma és la gent. La unitat dels partits d’esquerres pot sumar o no. Jo crec que el que és fonamental és construir una candidatura que multiplique i, per tant, hem de solucionar com més prompte millor les negociacions i tractar de donar una resposta a la gent que sent que el govern municipal no ha acomplit totes les expectatives esperades. En aquest sentit crec que és positiu sumar forces a Castelló, però assumint que no està tot fet per la simple confluència de tres actors.

En les últimes eleccions vau signar el Pacte del Grau, però no vau entrar a governar a l’Ajuntament de Castelló. Amb vista al 2019 l’estratègia es manté o planegeu formar-ne part aquesta vegada?

El 2015 tant Castelló en Moviment com Podem érem forces amb una gran embranzida social, però també amb inexperiència institucional. Pense que va ser encertat no entrar a formar part ni del govern municipal ni del govern de la Generalitat. Però ara tenim un projecte i en aquest sentit la nostra voluntat és governar.

Ja teniu quadres formats?

Ja tenim l’organització preparada per a assumir delegacions importants de l’Ajuntament. Tenim persones que han treballat en temes d’obra pública, que saben molt de mobilitat, d’educació. Hi estem preparats.

El seu programa s’articula entorn de quatre eixos: ocupació, transparència política, habitatge i memòria històrica. Anem a pams. Com s’ataca la problemàtica de l’ocupació i, sobretot, l’ocupació temporal i amb unes condicions laborals dolentes o inexistents?

La ciutat de Castelló reuneix les condicions per a apostar per un model productiu més innovador. Hi ha molt de marge de creixement en la recuperació del nostre terme municipal i es pot convertir en una potència agrícola, amb propostes com la posada en marxa d’un parc agrari. També cal apostar per un turisme de baixa intensitat més desestacionalitzat. Hem d’apostar per un urbanisme verd i sostenible, que no solament afecta la mobilitat, sinó que també afecta temes de transició ecològica a la ciutat. Cal fer valorar l’economia submergida de les cures, que en el moment en què aflore pot generar molta ocupació.

A la Comunitat Valenciana, i a tot Espanya, s’està formant una bambolla del lloguer. En ciutats com Castelló també es nota i és quasi impossible per a la gent jove independitzar-se. Com es combat aquesta bambolla?

És un tema complex que, des de l’àmbit municipal, s’ha d’atacar des de diverses escales. Hi ha una escala fonamental que passa per la llei d’arrendaments urbans, que consisteix a dotar els ajuntaments de més poder per a controlar el que passa en el mercat d’habitatge de les ciutats. També s’hi ha de preveure altres propostes, com ara ampliar el parc públic d’habitatge per a compensar el preu del lloguer disparat amb un preu públic més estable; generar borses de lloguer, que pot ser per la via de les ajudes a la rehabilitació, opció que es planteja a hores d’ara a Saragossa i que funciona bé; evitar que el sòl es convertisca en un tauler de Monopoly... En resum: llei d’arrendaments urbans, parc públic d’habitatge, lloguer social i control del preu del sòl.

El PGOU de Castelló està ara en fase de revisió d’al·legacions. Castelló en Moviment hi està bastant implicat en el desenvolupament, quin ha sigut el seu paper en el desenvolupament del Pla General?

Des del principi ha sigut un dels grans reptes d’aquesta legislatura i els nostres regidors hi han treballat de valent. Des de la faena de Castelló en Moviment s’ha afegit una certa empremta social, mediambiental i d’un nou urbanisme al Pla General. Hi ha hagut una certa tensió en la negociació a causa de certes resistències de l’equip de govern a la incorporació d’un pla d’habitatge. Per a Castelló en Moviment era una prioritat i en aquest sentit crec que, si el Pla General naix sense pla d’habitatge municipal, naixerà una mica coix.

Parlem ara en clau nacional. Els resultats de les eleccions andaluses semblen haver capgirat la situació política. La ultradreta pot obtindre a València uns resultats semblants als d’Andalusia?

Em sembla que no, no és extrapolable. A Andalusia es vivia una situació en què era molt fàcil canalitzar una certa idea de canvi des de la dreta després de quasi quatre dècades de govern del PSOE. La via susanista de govern amb Ciutadans com a crossa crec que desmobilitza una part del vot progressista i les forces del canvi no hem sabut satisfer les expectatives de la ciutadania. No pense que hàgem fracassat, hem obtingut una bona nota i en aquest sentit crec que s’ha sobredimensionat una mica el resultat de VOX.

Què pensa que ha portat 400.000 persones a votar a favor de la ultradreta?

Pense que hi ha diversos factors que cal tindre en compte. Hi ha un pacte social que es trenca amb la crisi del 2008 i que té moltes complicacions –nacional, provincial…–. Aquest pacte es trenca i hui dia no s’ha tornat a refundar. Crec que el Govern central encapçalat per Mariano Rajoy aprofundia en aquesta fractura social, però també pense que des del bloc progressista en conjunt no hem sigut capaços de posar damunt de la taula un projecte de futur per a la ciutadania que demostre que la gent viurà millor els pròxims 10 o 20 anys. En aquest sentit i davant aqueixa ruptura, hi ha algú que aprofita una nova proposta de pacte social, un pacte complet, molt retrògrad, xenòfob, masclista i desigual… però una proposta d’eixida, al cap i a la fi. Això ens obliga a repensar com és el nostre projecte de país per a la majoria. Crec també que és simptomàtic que l’auge de VOX haja coincidit amb la crisi de les Armilles Grogues a França, perquè posa de manifest que els nous prohoms del social liberalisme europeu són incapaços de proposar un nou pacte social que assegure els drets per a la ciutadania en un futur. Aquest és el repte, demostrar a la ciutadania que el nostre projecte de país és millor que el de la ultradreta.

Des de l’esquerra sembla que és el moment de fer autocrítica. D’alguna manera VOX ha aconseguit dues coses fonamentals: dotar la gent d’una identitat comuna i donar respostes senzilles a problemes fonamentals. En aquest sentit l’esquerra no pot oferir receptes màgiques, però, a més, el seu discurs ha tendit a la fragmentació social. Pensa que l’esquerra no sap respondre a la manera com afrontar la crisi social?

La fragmentació de les identitats no és una cosa que es puga qüestionar. Vivim en una societat molt més complexa en comparació a la de la primera meitat del segle xx i això és un fet que cal assumir, cal operar políticament en el segle xxi. No podem tornar a identitats hegemòniques que, encara que siguen records bonics, no tornaran. Aquesta identificació majoritària amb el sindicat, amb el partit, amb la classe… això no passa hui dia i és difícil que torne a ocórrer a curt termini. Pense que és fonamental el que has assenyalat, ja que des de la Transició l’esquerra no s’ha plantejat una proposta concreta i seriosa sobre què cal fer amb Espanya. Sempre ens ha costat molt plantejar-nos a nosaltres mateixos com una força estatalista, en gran part a causa del passat més recent, però pense que, si tenim voluntat d’encapçalar un procés transformador, emancipador i que millore la vida de la gent, això passa per dissenyar un projecte per a tot el país. Respecte de les respostes simples per a la ciutadania, aquest és un dels reptes que tenim ara. Podem naix com una força impugnadora amb un discurs senzill, però molt potent d’“el poble enfront de l’oligarquia”. Per a completar aquesta idea populista ara hem d’incorporar-hi la idea republicana que nosaltres som capaços d’ampliar drets molt concrets, com el dret a l’habitatge. Hem de demostrar que som capaços de conquistar-los.