Has elegido la edición de . Verás las noticias de esta portada en el módulo de ediciones locales de la home de elDiario.es.
La portada de mañana
Acceder
El PSOE convierte su Comité Federal en un acto de aclamación a Pedro Sánchez
Las generaciones sin 'colchón' inmobiliario ni ahorros
Opinión - El extraño regreso de unas manos muy sucias. Por Pere Rusiñol

La contradicció de la Universitat Politècnica de València: considera una tesi copiada i després la dóna per bona

Campus de la Universitat Politènica de València.

Sergi Pitarch

0

Què va passar entre el 6 de maig de 2014 i el 19 de maig de 2017 perquè una tesi doctoral fora considerada per la Universitat Politècnica de València un plagi i després la donara per bona amb tant d’interés que la seua autora fou promoguda a catedràtica? Els signants dels informes sobre el treball, entre altres factors cridaners.

La tesi doctoral “Bases per al desenvolupament d’un projecte de biblioteca digital com eina de suport a la formació a distància via Internet”, de Núria Lloret, va passar de ser un treball considerat per la universitat com un plagi i que la mateixa institució va considerar que deixava “en dubte la dignitat” de la universitat va servir per a fer pujar l’autora a catedràtica per part del rector Francisco Mora.

La polèmica va arrancar a l’agost de l’any 2012 quan el diari El Mundo va revelar que la tesi doctoral de Lloret, llegida el 2003, podria ser un plagi. Un any després, un grup de professors del departament que dirigia l’autora de la tesi decideixen presentar un informe en què inclouen els passatges copiats del treball, denúncia que provoca que la universitat òbriga un expedient d’informació reservada, nomene dos instructors i encarregue a un catedràtic independent –de fora de la Universitat Politècnica de València– una avaluació del treball.

El 24 de setembre de 2013, el catedràtic de dret civil de la Universitat de València Mario Clemente Meoro emet un informe amb una conclusió demolidora sobre la tesi de Lloret: “La tesi objecte d’aquest informe és en gran manera una còpia servil de diverses obres alienes. L’autora es limita a reproduir-les sense citar-les en cap moment i sense a penes introduir modificacions. Es limita a substituir ‘escola’ per ‘centre’ –incloent-hi errors sintàctics a l’hora de fer-ho– ‘computadora’ per ‘ordinador’, introduir alguna nota bibliogràfica i suprimir alguns paràgrafs dels treballs amb què construeix el seu. No solament s’utilitzen idees, plantejaments i conceptes aliens, sinó que es reprodueixen literalment les mateixes paraules emprades per autors que s’han referenciat, amb la qual cosa es vulneren els seus drets de propietat intel·lectual i s’incorre en el que es coneix com a plagi”.

Els instructors de l’expedient van demanar al·legacions a Lloret, que va presentar documents i es va defensar, amb data de 28 de gener de 2014. En la seua defensa va atacar l’instructor del procediment per “falta d’imparcialitat” i perquè no s’havia investigat la filtració de les possibles irregularitats a la premsa.

El rector, que va assumir les conclusions de l’instructor, va concloure el 6 de maig de 2014 que la tesi era un plagi, encara que va decidir no emprendre accions disciplinàries contra Lloret, perquè els fets estarien prescrits pel fet d’haver-se llegit la tesi el 2003. Això sí, en un paràgraf ben dur que consta en l’expedient, va acusar la professora de “haver posat en dubte la dignitat” de la universitat, més encara “en haver tingut publicitat aquest fet en El Mundo”.

Però tot va quedar ací. El rectorat va iniciar el 27 d’octubre de 2014 un expedient de revisió d’ofici de l’acte administratiu nul d’expedició del títol de doctor expedit a favor de Lloret, que havia de fer el Consell Jurídic Consultiu (CJC). El CJC va donar audiència a la interessada i va demanar una instrucció complementària, sol·licitant informes al tribunal de tesi doctoral, el director de tesi, la direcció de departament de doctorat i la Comissió de Doctorat de la UPV. 

Segons la informació facilitada per la universitat, la Comissió Permanent de Doctorat va decidir abstindre’s i va emplaçar els “experts” a pronunciar-se sobre la tesi. Aqueixos experts no són altres que els membres del tribunal que va aprovar la tesi el 2003. D’aqueixos avaluadors, un no va ser localitzat, una altra va concloure que la tesi estava plagiada i tres que el treball és bastant nou, “sense que les coincidències afecten l’originalitat de la tesi”. I la decisió dels tres va ser la que va anar a missa.

Amb aquest veredicte, el rector Francisco Mora va decidir arxivar el procés de nul·litat de la tesi el 19 de maig de 2017, concloent que el treball “té prou aportacions científiques perquè el treball siga original”. El 22 de febrer de 2018, la universitat va remetre al CJC l’arxivament de les actuacions contra Lloret. Mentrestant, i abans d’informar el Consell Jurídic Consultiu, el rector va promoure a catedràtica de la UPV Núria Lloret el 24 de novembre de 2017.

Durant aqueixos dos últims anys i en ple procediment de revisió en el CJC, la universitat, arran d’una denúncia de Lloret i una altra professora, va mantindre obert un expedient per assetjament al catedràtic que va fer públic i va aportar proves sobre el presumpte plagi de la tesi doctoral. La justícia li ha donat la raó. La universitat, no.

 

Etiquetas
stats