Mónica Oltra obri la porta al rescat de les residències de gestió privada per a posar fi al model Cotino
Garantir la universalitat dels serveis socials a la Comunitat Valenciana, el “quart puntal” de l’estat del benestar (juntament amb la sanitat, l’educació i les pensions). Aqueix és l’objectiu del text legislatiu presentat aquest dimecres per la consellera d’Igualtat i Polítiques Inclusives, Mónica Oltra, i el delegat del Consell per al Model Social Valencià, Xavier Uceda i que obri la porta a la possibilitat de rescatar per al sistema públic les residències gestionades per empreses privades, acabant així amb el conegut com a ‘model Cotino’. “Estem davant de la llei de la legislatura”, ha assegurat la també vicepresidenta del Consell, que ha avançat que, amb aquesta norma, que està previst que entre en vigor l’últim trimestre de l’any, es pretén situar els serveis socials “al mateix nivell que la sanitat i l’educació”.
L’avantprojecte ix a la llum després d’un llarg, dens i profund procés d’anàlisi i discussió exhaustiva dividit en tres fases i caracteritzat per la “transparència i participació”, tant de les administracions, entitats i empreses implicades com de la ciutadania i els professionals, que hi han fet més de 400 aportacions.
La nova llei –que el Consell no preveu que hi puga recórrer en contra el Govern davant del Constitucional, com ha passat amb altres textos legislatius valencians– substitueix la norma aprovada pel Partit Popular el 1997 i que “mai no es va desplegar” i a potenciar un sector “debilitat els últims vint anys per un Govern autonòmic que va facilitar la privatització i el desmantellament del sistema”. Així, la Comunitat Valenciana “abandonarà l’últim lloc en la llista autonòmica d’atenció ciutadana en l’àmbit dels serveis socials i la situa entre les cinc primeres d’Espanya”.
Més pressupost, més personal
La Generalitat destina per al 2018 un total de 41 milions d’euros –quatre vegades més que el 2015– per a personal, una aposta que permetrà la contractació de 1.574 professionals enguany i la reducció de la ràtio d’un professional per cada 12,781 habitants a un per cada 2.781 en aquest exercici. A més, es formaran equips de caràcter multidisciplinari perquè puguen atendre la “complexitat social” dels usuaris.
Hi haurà un nivell primari de serveis socials, amb zones bàsiques –equivalents als centres de salut en sanitat– i àrees de serveis socials –semblants a centres d’especialitats–, i un de secundari o residencial –equiparable als hospitals–. D’aquesta manera, es territorialitzarà la Comunitat Valenciana en zones, que seran les mateixes que formen les actuals àrees de salut en el sistema sanitari, i es crearà una targeta d’informació personalitzada, compatible amb la SIP i que garantisca l’atenció en tot el territori valencià. Així, els usuaris del sistema tindran una història social única que estarà vinculada al seu historial sanitari, de manera, ha posat com a exemple Oltra, que els professionals del sistema de salut puguen saber si un pacient que acudeix a un centre hospitalari amb unes lesions determinades és també víctima de maltractaments.
Pel que fa al criteri en les formes de provisió dels serveis, s’advoca principalment pel sector públic, en segon lloc pel concert social amb el tercer sector i, en últim lloc, s’apostaria per l’externalització del servei amb la contractació amb empreses privades. En aquest sentit, la consellera d’Igualtat ha explicat que hi ha la possibilitat de rescatar per al públic les residències gestionades pel sector privat.
Dret subjectiu
A més, s’advoca per la universalitat dels drets socials en contraposició a la “concepció assistencialista” de les prestacions socials, que seran reconegudes com un dret subjectiu que no estaran condicionades per la dotació pressupostària, “una consideració que el Consell ja ha fet amb les prestacions de dependència, la renda, les ajudes a dones víctimes de violència masclista o per acolliment familiar”.
La llei recull un catàleg de prestacions i serveis mínims garantits a què podran accedir tant els residents a la Comunitat Valenciana com els valencians residents a l’exterior, sempre que l’atenció servisca perquè hi tornen de manera definitiva.
