No solament va ser Gürtel: l’UCO conclou que Camps va promoure el finançament il·legal del PP amb la construcció de col·legis
La jubilació política de l’expresident de la Generalitat Francisco Camps es complica cada dia més. Camps s’haurà d’asseure en la banqueta dels acusats de l’Audiència Nacional per prevaricació en els contractes irregulars a la trama Gürtel. En aquesta causa, l’expresident es va salvar del judici del finançament il·legal que va acabar condemnant a presó els seus col·laboradors més estrets, però un informe de la Unitat Central Operativa (UCO) de la Guàrdia Civil datat el 5 de setembre passat i aportat al jutge del cas Taula podria, aquesta vegada sí, situar-lo en l’epicentre de l’entramat d’ingressos irregulars del totpoderós PP valencià de la dècada del 2000.
L’UCO afirma en un informe de 160 pàgines que l’arribada de Camps a la presidència de la Generalitat va suposar una sèrie de canvis en l’administració de Ciegsa, l’empresa pública de construcció de col·legis que va acabar amb 1.000 milions de forat, que van afavorir el finançament il·legal del PP valencià. Segons la Guàrdia Civil, els càrrecs designats per a liderar aquest instrument de desviament de fons “eren càrrecs de confiança del president de la Generalitat”. Així, Camps va situar en la direcció primerament Máximo Caturla, directiu també en el partit i en el Govern valencià entre 2003 i 2007, i posteriorment José Luis López Guardiola, parella de la sòcia de la dona de Camps en una farmàcia de València.
Aquest control, segons l’informe avançat per Levante-EMV , hauria permés uns canvis tècnics i de personal dins de Ciegsa que haurien permés el desviament de fons gràcies als sobrecostos per modificats d’obra de més del 36%. Els investigadors posen com a exemple el cas de l’IPF El Cabanyal, construït per l’empresa BM3, que posteriorment a aquests canvis de projecte va ingressar en dues empreses de Máximo Caturla més de 160.000 euros.
Entén la Guàrdia Civil gràcies als enregistraments lliurats en el seu moment a la justícia per Rosa Pérez Garijo, exdiputada d’EUPV i actual Consellera de Transparència, que Caturla era “el recaptador” del PP i que els sobrecostos propiciats en la construcció de col·legis eren per al finançament il·legal del PP valencià. “El motiu que hauria propiciat el funcionament irregular de l’empresa pública hauria sigut l’existència d’una estratègia de recaptació i finançament basat en el cobrament de comissions il·legals amb interessos diversos: estrictament personals i de finançament de partits polítics”.
I d’una manera i amb empreses més que coneguda i amb empreses que ja s’investiguen en altres processos per corrupció, com són Cleop o Cyes Infraestructuras, segons l’informe de l’UCO. L’arribada de Caturla a Ciegsa el 2007, segons l’UCO, va provocar canvis en processos que ja s’havien iniciat. La coneguda com a “Desena licitació”, que suposa una sèrie d’adjudicacions per valor de 43 milions, va ser la jugada clau.
Segons la Guàrdia Civil, es van pervertir els processos de licitació en favor d empreses afins. “Totes les licitadores proposades són empreses valencianes i els canvis que tenen lloc suposen que totes les empreses el domicili social de les quals no estava a València que va aparéixer proposades en la primera valoració passen a deixar d’estar-ho en la segona i són substituïdes per una empresa valenciana”, apunten els investigadors en diverses licitacions. “Cal fer prevaldre les empreses valencianes davant de les estrangeres”, assegura un testimoni que va dir Caturla en una conversa en Ciegsa que recull l’informe de l’UCO.
És la primera vegada que els investigadors del cas Taula situen Francisco Camps amb un paper tan rellevant. Abans, el mateix jutge instructor, i malgrat les declaracions de l’autodenominat ionqui dels diners, Marcos Benavent, havia apartat l’expresident de la Generalitat de la tempesta. Ara, és la mateixa UCO la que conclou: “Hi hagué una estratègia de recaptació i finançament basada en el cobrament de comissions il·legals la finalitat de les quals seria finançar el PP de València, tant a escala provincial com autonòmica”. A la província era president del PP Alfonso Rus, imputat en la causa, i en l’autonòmica, Francisco Camps. De moment, lliure d’acusació en aquesta causa.
