Les xifres per a entendre la precarietat laboral de les dones

Les coneixem per col·lectius. Les kellys, les cambreres de pis, les espartanes, les teleoperadores. No és casualitat que una gran part dels grups en lluita siguen femenins. El 8 de març passat les indignades van omplir els carrers. Ho van fer per molts motius, per cridar “ja n’hi ha prou” contra les violències masclistes, estructurals i simbòliques. Una de les consignes més repetides, la que va organitzar la vaga laboral, era la bretxa salarial: de mitjana, les dones cobren entre un 13% i un 30% menys que els homes, en funció de la font consultada. Guanyen menys diners durant la seua vida laboral i tenen una pensió molt més reduïda.

Però el tema no solament va de salaris. La secció d’igualtat de Comissions Obreres al País Valencià ha elaborat un informe per a analitzar causa per causa la situació laboral de les dones. I no és gens afavoridor. D’una ullada, el document indica que les faenes d’elles són més temporals, parcials, pitjor pagades i amb més taxa de desocupació.

L’informe analitza l’ocupació, la desocupació, els salaris, les prestacions per desocupació i les baixes per maternitat i paternitat, entre altres qüestions, per fer una radiografia de la precarietat femenina.

Segons indica, les ocupacions de les dones són més precaris amb més taxa de temporalitat (31,2% davant de la del 29,3% dels homes), una taxa més elevada de parcialitat (28,9% davant del 9,8% masculí) i una taxa més alta de desocupació (19,1% davant del 14,8% dels homes). Com a emprenedores, tampoc van bé: de les 917.100 ocupades, només el 13,3% de les valencianes són autònomes.

Entre els homes, diuen les seues dades, s’han creat 49.200 ocupacions noves, mentre que entre les dones en l’últim any tan sols s’han creat 12.900 llocs de treball nous. “Aquest creixement de l’ocupació femenina s’ha produït fonamentalment en el treball assalariat (11.300 ocupacions noves), ja que només s’han creat 1.600 ocupacions femenines autònomes”, diu el text.

En els últims 10 anys ha augmentat nou punts la taxa de desocupació femenina; del 10,5% al 19,1% i, actualment, la taxa d’inactivitat de les dones és del 46,2% en tot el territori. Especialment, aquest indicador s’acarnissa a Castelló, on és tres punts superior a la mitjana.

Per a més inri, hi ha les dones que no reben cap mena de prestació, un valor molt per damunt del masculí. “Aquest panorama ens porta a concloure que de les 974.300 dones inactives al País Valencià, el 47,3% no perceben cap mena de remuneració, ja que es dediquen al treball reproductiu de la llar (34,3%) o cursen estudis (13%). Mentre que entre els homes estan en aquesta circumstància el 23,5%”, diu el text.

L’informe reflecteix que en la conciliació, dones i homes tampoc som iguals: només l’1,4% de les prestacions són percebudes pel pare, encara que el sindicat valora que la cessió d’aquests permisos siga més baixa al territori valencià i que haja crescut durant l’últim lustre. És a dir, que, encara que pocs, són més pares els que s’hi acullen que en la mitjana estatal i més cada any. En l’últim, les baixes per paternitat s’han incrementat en un 6,7%.

Les valoracions del sindicat no dibuixen un horitzó positiu per a les dones. En l’apartat de conclusions, CCOO assenyala que, amb una bretxa salarial del 34,3% (més alta que l’estatal, que és del 30%), “el salari mitjà de les dones valencianes hauria d’augmentar en 6.107,76 euros l’any per a igualar-se amb el dels homes, la qual cosa suposa que el salari anual de les dones del País Valencià hauria d’augmentar un 34,3%” perquè s’esdevinguera aquesta circumstància.