Ja fa diversos anys que continuen sent motiu de notícia les ampliacions de diferents infraestructures que l’Estat vol imposar en diferents ciutats espanyoles. Estic parlant de tres projectes d’ampliacions, els més polèmics dins el país, els quals l’Estat vol o ja està executant. Però què succeeix amb aquests projectes? Quins són els seus impactes i per què són tan polèmics?
Abans d’entrar en cas per cas, en podem identificar un conjunt de problemàtiques comunes d’aquests projectes:
El 2019, amb l’aparició d’aquests projectes amb el Plan DORA per Barcelona i Palma o el ZAL a València, diferents grups socials es van començar a organitzar en plataformes socials per lluitar contra aquestes problemàtiques: @ZeroPortbcn, @NoMesAvions i @ComisióCiutatPort. En aquests anys, aquestes plataformes hem aconseguit posar en debat social i portar al carrer a milers de persones en contra d'aquests projectes. Malgrat la mobilització social, la paralització i algunes victòries, sembla que les autoritats no es donen per vençudes i insisteixen a dur-los a terme a qualsevol costa, fins i tot mentint.
Una vegada entesos amb els arguments principals l’impacte ecosocial d’aquests projectes, em centro en explicar el títol de l’article: “Les ampliacions: històries de mentides i greenwashing”. En aquest article en vull doncs explicar com la lluita contra les ampliacions ha estat i és també una batalla contra les persones i autoritats responsables que tracten mitjançant falacies i greenwashing justificar aquests projectes.
El 2019 es va constituir la plataforma Zeroport arran de les jornades d’Stay Grounded. Però l’inici de la lluita no fou fins a mitjans de l’any 2020, quan AENA va incloure el projecte d’ampliació de l’aeroport al DORA (Documento de Regulación Aeroportuaria 2022-26). La justificació del projecte venia donada per dos motius principals: un projecte innovador, que convertiría l’aeroport en pioner, intel·ligent i sostenible arribant a la petjada neutra de carboni pel 2030; i un projecte que suposaria un gran creixement econòmic del PIB de la comunitat i l’Estat, com explica Maurici Lucena en una entrevista on comenta l’increment en quantitat de vols i passatgers i la creació d’un hub de vols intercontinental.
Justificació del projecte que queda palesa en la compareixença pública de Jordi Puigneró el 3 d’agost de 2021, en la qual el vicepresident de Polítiques Digitals i Territori de la Generalitat de Catalunya defensà l’ampliació de l’aeroport amb una traca d'arguments invàlids com: no afectarà la Ricarda, serà més respectuós amb el medi ambient i amb la diversitat, deixarà de ser un aeroport low cost i serà l'aeroport més verd d'Europa. Posició defensada pel president de la Generalitat, Pere Aragonès, en les seves xarxes socials.
Situació de gran debat social i crisi política l’agost de 2021 que es va crear gràcies al treball de @ZeroPort i tots els moviments ciutadans que desde el primer moment van desmentir i lluitar contra l’ampliació de l’aeroport.
Crisi política quan es va filtrar informació sobre els pactes en secret entre la Generalitat i el Govern d’Espanya sobre el projecte. Críticat per l’alcaldesa, Ada Colau, en un artícle de El País “Un aeropuerto de unicornios”.
ZeroPort denunciava els arguments dels responsables polítics quan parlaven de neutralitat climàtica, demostrant que el projecte suposaria un increment de les emissions de gasos d'efecte hivernacle de 4’2 a 7’4 milions de tonelades de CO2.
Allargament de la pista d’aterratge cap a la Ricarda, a la que afectaria de manera directa o indirecta. Desde Foment de Treball, Josep Sánchez-Llibre tractava de justificar el projecte defensant que no afectaria a La Ricarda. ZeroPort va ser rotund: no es tracta de Ricarda Si/No, sino d’un debat de model que és vol de cara a futur.
La plataforma ZeroPortBCN, per intentar culminar la seva negativa al projecte, va anunciar una gran protesta pel 19 de setembre amb el suport d’entitats de tota Catalunya. Gràcies a la tasca de pressió i lluita social, el 8 de setembre de 2021, en una compareixença no gens desafortunada, el Govern d'Espanya va confirmar la suspensió del projecte. Podem pensar que amb la negativa del projecte s’evitaria la mobilització, però no fou així i el 19 de setembre milers de persones sortiren als carrers de Barcelona contra l’ampliació del Prat.
Actualment, principis de 2023, alguns sectors econòmics amenaçen amb desterrar el projecte d'ampliació de l'aeroport, intentant-nos enganyar amb els mateixos arguments d’abans per tal de dur a terme el seu projecte. Un projecte que allarga la pista “sense afectar” a la Ricarda i que convertirà l’aeroport en el més verd d’Europa.
El 2019 va sorgir a Palma la Plataforma que lluita contra l’ampliació de l’aeroport. Es va presentar en una roda de premsa denunciant el projecte d’ampliació i demostrant el seus impactes.
Només el sorgiment va provocar la resposta del director de l’aeroport, Tomás Melgar, que va respondre a una entrevista a Diario de Mallorca per negar qualsevol ampliació o augment de la capacitat: “No es lo que pide la sociedad” i “Aena solo planea actualizar las instalaciones”.
La plataforma ja va acusar Tomás Melgar de mentir i encobrir el projecte d’ampliació com una “remodelació”, mentre que en realitat suposa un augment de passatgers en quatre anys de 29’7 a 33’8 milions i un increment de les emissions un 15%, entre altres.
Des de les hores es va estendre el debat amb el suport de més d'un centenar d'entitats socials i científiques que obligaren els grups polítics a posicionar-se, creant així una crisi del projecte. Així doncs, en una Proposta no de Llei, el Parlament de les Illes Balears es va posicionar en contra i va instar en la seva paralització.
Al no tenir competències, el projecte no és va paral·litzar i va aprofitar la pandemia amb la impossibilitat de reacció social per desenvolupar-se. El 2021, amb el debat sobre l’ampliació de l’aeroport de Barcelona i la “nova normalitat”, es varen convocar protestes per denunciar l’ampliació. El mateix dia de les protestes contra l’ampliació, el president de l’aeroport de Palma, Tomás Melgar, continuava negant l'ampliació dient: “No està previst que augmenti el nombre d’operacions per hora; ara bé, el trànsit que hi haurà no depèn de l’aeroport, sinó de la gent que hi vulgui venir”.
Les protestes socials van aconseguir que es “limités la capacitat de l'aeroport” a 66 vols/hora. Tot i aquesta “victoria” fruit de la presió social, les entitats no podiem estar satisfetes, ja que la “límitació” no impedeix l'increment de passatgers previst. Així doncs, la plataforma segueix lluitant per demostrar l’encobriment de l’ampliació.
L’inici del 2022 no va faltar el greenwashing d'AENA, intentant pintar l’aeroport de sostenible amb intervencions per millorar l’eficiència energètica i fomentar l’ús de vehicles elèctric privats. El febrer del 2022, el director de l’aeroport de Palma, fruit d’una petició de Més per Mallorca, es va negar a comparèixer al Parlament de les Illes Balears per explicar el projecte d’ampliació de l’aeroport.
La Plataforma contra l'ampliació de l'aeroport va seguir denunciant el negacionisme d’AENA en un estiu on es varen batre tots els rècords turístics i en el que es confirmava la tendència creixent d’ampliació de l’aeroport. La reacció de la presidenta de les Illes Balears, Francina Armengol, va ser afirmar que no es tracta d'una ampliació i que AENA no tenia cap intenció d'incrementar el nombre de passatgers. El president de l’aeroport, Tomás Melgar, en posteriors aparicions públiques i debats, ha continuat amb el seu negacionisme amb arguments com:
Intervencions contradictòries en les quals, per mi, insinua la intenció d'incrementar l’activitat de l’aeroport, diguent coses com:
La lluita contra l’ampliació del port de València té el precedent de l’avantprojecte del Port l’any 2018, tot i que la lluita social sorgeix el 2019-2020.
A l’inici del 2020, en una nota de premsa, la Comissió Ciutat-Port denunciava públicament les intencions de l’Autoritat Portuària de València (APV) per saltar-se la declaració d’impacte ambiental (DIA), desfasada ja que data del 2007, i evidenciant l’impacte ecològic i social que implicaria el projecte.
Exposen els diferents impactes d’aquest projecte en el comunicat o el documental:
La Comissió Ciutat-Port va generar el debat sobre l’ampliació del port, obligant al posicionament dels polítics, dels quals mig Govern valencià s’ha posicionat en contra.
El març de 2021, el Ministeri de Transició Ecològica pretenia convertir l’Autoritat Portuària de València (APV) en “jutge i part” en l’avaluació dels impactes mediambientals. Aquesta decisió es va recòrrer judicialment per la Comissió Ciutat-Port.
El 21 d’octubre de 2021, centenars d’entitats de tots tipus van moure a milers de ciutadans que es mobilitzaren contra l'ampliació del Port de València.
El novembre del 2022 surt a notícies la lícitació per dur a terme l’ampliació del Port de València amb un informe favorable amb alguns condicionants. El president Ximo Puig, contrari anys anteriors, es mostra satisfet de pugui tirar endavant amb l’ampliació del Port. Les entitats ecosocials tot van denúnciar la falta de transparencia sobre el nou informe d’impacte documental i reclament un informe concloent. El mateix mes, el president de l’Autoritat Portuària de València, Aurelio Martínez, rebutja comparèixer a Les Corts Valencianes, a instàncies de Compromís i Ciudadanos, per explicar el projecte i la gestió d’ampliació del port.
El desembre de 2022, amb la resolució judicial del TSJ, es va donar la raó a la Comissió Ciutat-Port i es “paralitza l'ampliació del Port de València”, ja que el projecte no s’ajusta a la Declaració d’Impacte Ambiental de 2007. L’antic projecte preveia 19 milions de metres cúbics de material pels molls en lloc dels 25’7 milions o una dàrsena que ha canviat de 18 a 24 metres de profunditat i 28 metres a l’avantport.
Aquesta situació pot quedar desbloquejada, com explica Carlos Navarro, si s’actualitza la DIA (Declaració d’Impacte Ambiental) o el TSJ dona el vistiplau sobre la DIA. Així també ho dona a entendre la ministra de Transport de l’Estat, Raquel Sánchez, a una compareixença on afirma que s’ha d’esperar a la resolució del recurs per desbloquejar la situació del projecte, el qual complirà escrupolosament amb la normativa mediambiental.
Aquest projecte, igual que la resta, també juga a pintar-se de verd i sostenible. Aurelio Martínez, en una Conferència de l’Organització Europea de Ports Marítims (ESPO), mostra, tot i el projecte d’ampliació, la intenció de convertir el port en una infraestructura zero emissions pel 2030 amb la incorporació de noves tecnologies alternatives com l'hidrogen verd. Instal·lació d'hidrogen verd que ja han creat per donar una imatge de verd, tot i les advertències de la comunitat científica cap a l’hidrogen verd com a falsa solució. A més, continua afirmant la vigència de la Declaració d’Impacte Ambiental (DIA) per dur a terme el projecte.
L’objectiu d’aquest article és mostrar uns problemes conjunts que s’han enfrontat les tres lluites. Apreciam com en tots els projectes s’ha jugat amb la mentida i el greenwashing per intentar justificar el projecte i, quan no es podia justificar, s’amenaçava dient que perilla el desenvolupament econòmic del territori. Demostrar també el paper fonamental de les plataformes i el suport ciutadà per lluitar contra aquests projectes, sense els quals ja estarien mig fets.
Aquest article compta amb la revisió de ZeroPort i de la Comissió Ciutat-Port.
Sobre este blog
Espacio de opinión de la delegación de elDiario.es en Illes Balears. Las asociaciones políticas, sociales, económicas y culturales de las islas debaten sobre los distintos temas que afectan al archipiélago. Puedes enviar tu opinión a illesbalears@eldiario.es en castellano o catalán y sin límite ni máximo de caracteres.
0