El cens de cans que manté netes els carrers d’Eivissa: “Ajuda que els amos siguem més cívics”
LLEGIR EN CASTELLÀ
Una petita placa metàl·lica penja del collar de Qundo. Al mig de la circumferència hi han gravat l’esquema d’un gos. A sobre i a sota del dibuix hi diu: ADN caní. Fa tres anys, un bastonet de cotó va prendre una mostra de la saliva d’aquest mascle de pastor alemany. La massa viscosa es va guardar en una proveta que després es va analitzar en un laboratori abans de passar a un registre. En aquesta llista hi ha –a més de Qundo– altres 2.500 cans. Tots tenen alguna cosa en comú: són vesins, viuen al municipi eivissenc de Santa Eulària des Riu. El control, asseguren des de l’Ajuntament, ha servit per registrar la meitat dels cans que –segons calculen– hi ha al municipi. També per reduir en un terç el nombre d’incidències per excrements d’origen animal als carrers.
Santa Eulària –governada amb majoria absoluta pel Partit Popular des de la restauració democràtica– és un dels vuitanta punts del mapa d’Espanya que compten amb un registre que permet identificar els excrements abandonats a la via pública i multar els infractors. A les Illes Balears, l’únic. Sencelles, un poble de 4.000 habitants situat al Pla de Mallorca, està ara desenvolupant el seu propi cens caní, però encara no ha començat a imposar sancions.
“Quan vaig saber que començaria aquest projecte, m’hi vaig apuntar de forma voluntària. Sé que hi ha gent que ho veu com una mesura recaptatòria, però Eivissa està col·lapsada i saturada… també de cans”, explica Jose Marí Ferrer, el propietari de Qundo. “Quan tenia vint anys, podia passejar des de Cala Martina, on és ca meua, fins a Santa Eulària i en una hora trobar-me amb dos, tres, quatre cans com a màxim. Ara, que ja tenc quasi cinquanta, tota aquesta zona s’ha convertit en un passeig continu. Tant se val l’hora que surtis. Hi ha moltíssimes mascotes”, afegeix.
L’entusiasme de Jose pel projecte d’ADN caní no el comparteix, per exemple, la persona que passeja un ca al barri d’es Canar, no gaire lluny de la casa on dorm Qundo, situada a poca distància de les runes d’un aqüeducte romà del segle I. Les mostres que recullen els vigilants municipals han confirmat que fins a tretze voltes el mateix animal va defecar en una zona molt concreta sense que el seu propietari netejàs el terra. No s’ha pogut sancionar l’infractor perquè la seva mascota no apareix al registre. Si l’Ajuntament de Santa Eulària trobàs el seu parador, podria enfrontar-se a una multa de 3.900 euros: 300 per cada passeig amb el gos en què no va complir amb el seu deure. Entre la cinquantena de propietaris reincidents, aquesta persona encapçala la llista.
L'Ajuntament busca el propietari d'un gos que ha incomplert la norma 13 vegades i pot afrontar una multa de 3.900 euros
Els jardins públics “no són pipicans”
“Crec que les dades demostren que els que incompleixen són pocs. No pens que amb aquesta iniciativa estiguem entrant a la vida de ningú. Ja estem avesats que se’ls posi un xip als cans –i que aquestes dades les controli el Govern balear–; igual que quan tens un fill el censam, crec que amb les mascotes hem de fer el mateix. Hem, per exemple, sancionat una vintena de persones que encara no tenen registrat el ca i segueixen sense fer el tràmit. De manera oficial, contactam amb elles de nou per instar-les a fer-ho i no haver de sancionar-les una altra vegada. Posar-li la plaqueta al gos costa 37,5 euros i és per tota la vida”, argumenta Mónica Madrid.
La regidora de Medi Ambient, Sostenibilitat i Benestar Animal considera que, tres anys després, les dades acumulades estan contribuint que “els jardins públics deixin de veure’s com pipicans” o que els tècnics del seu departament puguin disposar “d’informació georeferenciada per saber per quines zones del municipi es passeja amb més freqüència als cans”. “I, a més, hem pogut resoldre un cas d’abandonament animal gràcies a l’ADN caní”, explica Madrid.
No pens que amb aquesta iniciativa estiguem entrant a la vida de ningú. Ja estem acostumats que se’ls posi un xip als cans –i que aquestes dades les controli el Govern balear–; igual que quan tens un fill el censam, crec que amb les mascotes hem de fer el mateix
A les parets del saló hi ha fotos de yorkshires. També –estampades– als coixins del sofà. Rosa Clapés viu amb Shiva i Peka, dos femelles d’aquesta raça, en un pis. Està dins de Santa Eulària, el nucli urbà més gran d’un municipi que té dos ànimes. L’interior: bosc baix, pedreres, poblets, cases disperses, finques agrícoles i agroturismes. La costa: alguna cala verge, un camp de golf al costat d’un abocador, urbanitzacions i tants hotels que sumen gairebé tantes places turístiques –31.000– com habitants. Les dos cares de Santa Eulària no estan tan lluny l’una de l’altra. A Rosa li n’hi basta caminar uns minuts des de casa seua per arribar a ses Estaques. En aquesta petita punta que s’endinsa a la mar resisteix una pineda envoltada de cinc estrelles només per a adults. Per les dreceres d’aquest bosquet mediterrani passegen sovint els yorkshire. Les cusses porten –igual que Qundo– la placa de l’ADN caní “quasi des del primer dia”.
Efecte dissuasiu
“Fins i tot et donaven una bonificació per animar-te a participar en el projecte de forma voluntària i a mi em va parèixer genial”, explica Rosa, “perquè, sobretot per als que vivim al poble, ens agrada veure les voreres netes”. “M’agradaria dir el contrari, però hi ha gent que no compleix amb el seu deure per iniciativa pròpia. Ara, o almenys aquesta és la meua percepció, es nota el canvi. Saber que l’ADN de les meves cusses està registrat farà que mai em despisti. I així, crec, passa amb tothom. Per arribar a ses Estaques travessam el passeig marítim: ara em pareix que està molt més net que fa un temps”, afegeix.
M’agradaria dir el contrari, però hi ha gent que no compleix amb el seu deure per iniciativa pròpia. Ara, o almenys aquesta és la meua percepció, es nota el canvi. El passeig marítim està molt més net que fa un temps
Jose reflexiona de manera semblant: “Alguns consideren que tenir un ca és donar-li menjar, aigua i poc més. No és així. Tenim una responsabilitat. Igual que es va fer obligatori fermar-los amb corretja o portar bosses per recollir les caques, crec que aquest registre també ajuda que els amos siguem més cívics. Abans de Qundo vaig tenir sis o set pastors alemanys, sempre hi ha hagut un pastor alemany a casa. Però, quan jo era boix, ca nostra pràcticament no tenia vesins, vivíem, per dir-ho d’alguna manera, al camp i, ara, al voltant hi ha molt construït. Això vol dir que també hi ha més cans. D’alguna manera s’ha de regular. Que puguem tenir una plaqueta amb un codi QR i que, en escanejar-lo, un tècnic pugui saber moltes coses del ca gos em pareix fantàstic”.
Alguns consideren que tenir un ca és donar-li menjar, aigua i poc més. No és així. Tenim una responsabilitat. Igual que es va fer obligatori fermar-los amb corretja o portar bosses per recollir les caques, crec que aquest registre també ajuda a fer que els amos siguem més cívics
Per posar en marxa el projecte, l’Ajuntament de Santa Eulària des Riu va treure a concurs un contracte públic de quatre anys. Fins al 2027 –com a mínim, amb possibilitat d’un any de pròrroga–, ADN Canino SL cobrarà 114.700 euros. Els seus serveis consisteixen a fer les anàlisis –721 fins ara, amb un 10,5 % de positius–, investigar al laboratori –per determinar el fenotip de cada animal: mida, pelatge, comportament…– i gestionar les dades recollides.
Aquesta empresa valenciana va estar en el punt de mira a finals de 2014. Enrique Perigüell, el seu impulsor, era alhora regidor de Medi Ambient de Xàtiva, la capital de la comarca valenciana de la Costera. Va deixar el càrrec quan es va saber que havia creat una societat d’anàlisi canina un mes abans que l’ajuntament setabense fes obligatòria la identificació dels cans del municipi. L’alcalde que va acceptar la dimissió de Perigüell va ser Alfonso Rus, peça clau del PP de Francisco Camps i condemnat a cinc anys en el marc del Cas Taula. Quin era el motiu? Contractacions fictícies en empreses públiques mentre presidia la Diputació de València. Actualment, la sentència està recorreguda al Tribunal Suprem.
0