Una jutgessa absol a dos homes malgrat reconèixer que una dona va ser violada a Eivissa

Dos homes es deslliuraran de la presó i del pagament d'una indemnització després que l'Audiència Provincial de Balears hagi conclòs que, a pesar que la dona va sofrir una relació sexual inconsentida, no hi ha proves suficients per a identificar als autors del delicte. La Sala resol que, encara que els fets declarats provats poden ser constitutius d'un delicte d'agressió sexual, no és possible determinar la seva autoria. “Inferim que efectivament es va produir una relació sexual inconsentida. I això ho podem deduir d'una sèrie d'indicis clars”, plasma la sentència, a la qual ha tingut accés elDiario.es. La jutgessa afegeix que no posa dubte el testimoniatge de la víctima, però incideix en la falta de proves per a condemnar als dos homes, que guarden el parentiu de cosins.

Els fets van tenir lloc la matinada del 30 de gener de 2020. Segons el relat de la dona, es va acostar als dos acusats quan ella estava prenent unes cerveses amb uns companys de treball en escoltar l'accent colombià i percebre que eren “paisans” seus. Els coneixia de vista perquè tenien uns amics en comú. A tres quarts de nou de la nit, en una pizzeria situada en l'avinguda Sant Agustí de Cala de Bou (Sant Josep), van començar a consumir begudes alcohòliques en “gran quantitat”, descriu l'escrit judicial.

La dona va especificar que es van prendre dues cerveses i dos xopets fins que va tancar el restaurant, a les 22 hores. A partir d'aquest moment, la víctima no té més record que el de despertar-se a les vuit del matí de l'endemà en una casa aliena amb els dos acusats, un d'ells jeia al costat d'ella sense roba. Ella es trobava seminua, amb la roba interior pels turmells, sense camisa ni mitjons. Tampoc tenia la seva bossa i va detectar que tenia lesions en diferents parts del cos, entre elles, diversos hematomes -un a l'ull esquerre- i esgarrapades.

Quan li va preguntar a l'home què havia passat, ell li va respondre que s'havia mullat perquè havia plogut durant la nit i per això li havia llevat la roba. Li va preguntar després per què ell estava nu i li va contestar que va ser perquè ella li havia vomitat damunt. Finalment, va voler saber si l'havia tocat, i ell li va dir: “No, perquè no vas voler”. De fet, ella li va arribar a advertir: “Espero que no m'hàgiu tocat”. Llavors va aparèixer l'altre encausat i, en reclamar la víctima els seus objectes personals, els hi van lliurar i un d'ells la va acompanyar fins a la seva casa, ja que no hi havia taxis quan van baixar al carrer i ella tenia pressa per marxar-se. En aquest moment, encara se sentia bastant marejada.

Va ser ja una vegada en el seu habitatge quan la víctima va descobrir que tenia sang a la roba interior. Va acudir a denunciar motivada pel seu fill, ja que ella tenia por a represàlies per part dels dos homes, va assegurar. Poc després, van ser detinguts i van ingressar dues nits seguides al calabós després de les quals van quedar en llibertat provisional. El procediment judicial es va iniciar després que la Unitat Orgànica de la Policia Judicial de Sant Antoni enviés l'atestat al jutjat d'Instrucció número 3 d'Eivissa.

Un dels “pitjors casos”

La dona va declarar durant el judici haver sofert seqüeles físiques i mentals pel succeït que li van portar a necessitar tractament psicològic durant anys. A més d'una gran culpabilitat per haver-se acostat aquella nit als dos acusats. Entre els professionals que la van atendre es trobava una psicòloga de l'Oficina de la Dona -dependent del Consell d'Eivissa- que va confirmar que quan la víctima va arribar al servei presentava un quadre d'ansietat i angoixa. En aquest sentit, va recalcar que aquest tipus de símptomes són usuals en persones que han estat sotmeses a una submissió química, encara que aquesta no es va poder confirmar científicament atès que les restes no perduren més de vuit hores en la sang. “Ella va trigar a denunciar perquè negava els fets. És molt típic”, va afegir la psicòloga.

A més, la denunciant va sofrir, posteriorment, una depressió major -sense haver tingut anteriorment ni comptar amb una personalitat propensa a això- i un trastorn d'estrès posttraumàtic causat per una por que “perdurarà i serà difícil de superar”. Així com una forta degradació de l'autoestima que li va fer abandonar activitats que solia fer per plaer. La professional va afirmar en la seva declaració que la simptomatologia estava estretament lligada als fets i que es tractava “d’un dels cinc pitjors casos” que havia vist en els seus set anys de trajectòria en l'Oficina de la Dona. Va afegir que la pacient va mantenir sempre un relat coherent i perfectament compatible amb la comunicació no verbal.

Segons va explicar la pròpia víctima en el judici, va rebre atenció psicològica durant tres anys consecutius fins que va haver de deixar d'assistir a les sessions perquè el seu horari laboral no li ho permetia. En cap moment el psicòleg que l'atenia li va donar l'alta mèdica, com va emfatitzar davant la jutgessa. A conseqüència d'aquesta nit, la dona va perdre a més molt pes i amb el pas del temps cada vegada sortia menys al carrer. Hi havia vegades en que arribava fins i tot a posar un pal d'escombra darrere de la porta del seu domicili per temor al fet que els acusats entressin.

D'altra banda, el mèdic forense va confirmar en el judici que s'havien trobat restes de sang i dolors en el cos de la dona, en concret a la zona anal i vaginal. Així com dolors als canyells que podien derivar-se d'haver sofert algun tipus de forcejament o submissió per part dels acusats. A pesar que no es van trobar restes de semen en el cos de la denunciant, no s'interpreta d'aquest fet que no es produís un delicte d'agressió sexual, ja que podria haver-se utilitzat preservatiu o aquestes restes podrien haver desaparegut amb el temps, va determinar el mèdic forense durant l'anàlisi de proves.

Onze anys de presó i una indemnització

Per tots aquests fets, la Fiscalia va considerar responsable a un dels acusats i reclamava per a ell sis anys de presó. També va demanar la seva inhabilitació per a exercir professions que impliquin contacte habitual amb menors durant cinc anys i llibertat vigilada altres cinc. L'acusació pública va sol·licitar, a més, el pagament d'una indemnització de 20.000 euros per les seqüeles i 15.000 per les lesions.

Quant a l'acusació particular, demanava onze anys de presó per a un dels homes i vuit per a un altre, així com el pagament d'una indemnització de 35.000 euros pels danys ocasionats. Per part seva, els acusats van argumentar en la seva declaració que el vast consum d'alcohol els impedia recordar amb claredat els fets que es van produir aquella nit. Com van especificar davant l'Audiència Provincial, quan la víctima es va acostar a ells en el local de Cala de Bou on van coincidir, ja havien pres licor d'herbes, cervesa i tequila. Una llista que va continuar creixent una vegada es va unir a ells la denunciant.

Quant a la nuesa que presentava quan la dona es va despertar -“molt nerviosa, alterada i espantada”, segons els encausats-, va explicar que sempre dormia nu a l'estiu, estació de l'any en què es van produir els fets. També va relatar que quan encara es trobaven en el local, va anar un moment al bany i quan va tornar es va trobar al seu cosí besant a la víctima i que les ferides que presentava al canyell el dia de després les hi havien fet intentant evitar una caiguda fruit de la borratxera que portava.

La cambrera de l'establiment on estaven va explicar que es trobava en un estat d'embriaguesa elevat quan van abandonar el lloc i que es va oferir a acompanyar-la a la seva casa, però van anar finalment els dos homes els qui se la van emportar. El forense va aclarir, respecte a aquest punt en concret, que si s'hagués produït una caiguda, presentaria ferides en els genolls, marques que no tenia. La sentència no és ferma i contra la resolució de l'Audiència Provincial cal interposar recurs d'apel·lació.