LLEGIR EN CASTELLÀ
L'esquerra ha acusat el PP d'afavorir el “rentisme” i “beneficiar els promotors immobiliaris” amb les seves polítiques d'habitatge a Balears, especialment a través de la llei de liberalització del sòl impulsada pels conservadors amb el suport de Vox, que flexibilitza les restriccions urbanístiques i permetrà construir a sòl rústic sense haver d'esgotar l'urbanitzable so pretext de facilitar l'accés a l'habitatge. L'oposició, les associacions ecologistes i col·legis professionals com el d'Arquitectes i el de Ciències Ambientals denuncien, però, que la normativa posa en risc el territori balear i redueix els controls públics en un moment de saturació turística creixent i manca de recursos.
Durant el ple que se celebra aquest dimarts al ple del Parlament balear, el portaveu de Més per Mallorca, Lluís Apesteguia, ha recriminat a la presidenta del Govern, la popular Marga Prohens, que la seva gestió en aquesta matèria ha propiciat que “la bombolla s'infli a una velocitat més gran que en anys anteriors”. “El seu pla de xoc, senyora presidenta, ha fracassat. No ha propiciat ni la contenció ni la reducció dels preus. És més, ha afavorit el rendisme i els beneficis dels promotors immobiliaris”, ha asseverat l'ecosobiranista, que ha instat l'Executiu autonòmic a “intervenir en el mercat per topar el preu de l'habitatge, un bé essencial que garanteix la vida digna de les persones. Que els habitatges en Balears sol piedan comprar-se per a viure i no per a fer negoci”, ha incidit.
Per la seva banda, Prohens ha acusat l'esquerra de “no reconèixer el fracàs dels seus vuit anys de política d'habitatge per a rics”: “Perquè vostès, al capdavall, són l'esquerra caviar, l'esquerra que fa un xalet amb piscina cada 26 hores en aquestes illes. A l'esquerra que no li agrada que es posi sòl per a fer plurifamiliars perquè el seu somni és més de xalet rústic amb piscina”.
La líder balear ha assegurat que la situació de l'habitatge és, “sens dubte, la principal preocupació dels ciutadans i també d'aquest Govern”. “És clar que els preus de venda com de lloguer no són els que voldria aquest govern, però també és clar que en aquests dos anys de legislatura han canviat les polítiques que feien falta per no seguir fent habitatges unifamiliars per a rics i sí habitatges assequibles per a la gent d'aquí”, ha asseverat.
Mentrestant, des de la Conselleria d'Habitatge, Territori i Mobilitat han rebutjat com a vàlides les estimacions efectuades per la plataforma 'Mallorca per viure, no per especular', que, en un estudi elaborat per un grup d'experts liderats pel geògraf Gabriel Garcies, assenyala que la llei de liberalització del sòl obre les portes a la construcció de més de 37.400 pisos a sòl rústic a Mallorca i a uncreixement demogràfic “sense precedents”, amb la creació de 252.810 noves places residencials, cosa que es traduiria en un 37% més de població respecte al cens del 2024.
Segons la Conselleria, aquestes xifres “no s'ajusten a la realitat” ja que no tenen en compte qüestions bàsiques que la nova normativa deixa en mans dels ajuntaments de municipis de més de 20.000 habitants la possibilitat que les anomenades“àrees de transició”-franges de sòl rústic- possibilitat de requalificar aquestes zones com a sòl urbanitzable per permetre la construcció de nous habitatges. “No suposa cap reclassificació automàtica de sòl. En el cas que algun ajuntament opti per aplicar aquesta mesura, generaria habitatge assequible destinat únicament a ciutadans residents a Balears”, assegura el departament dirigit per José Luis Mateo.
Des de 'Mallorca per viure, no per especular' denuncien, tot i això, que la 'llei d'actuacions urgents destinades a l'obtenció de sòl' és “una bomba demogràfica dins d'una illa saturada i amb recursos com l'aigua al límit”. “El Govern l'ha aprovat amb l'excusa de fer més 'habitatge social', però la realitat és que es tracta d'un regal a les grans promotores urbanístiques sense cap previsió de les conseqüències ambientals, territorials i demogràfiques que comportarà la norma”, asseveren.