Has elegido la edición de . Verás las noticias de esta portada en el módulo de ediciones locales de la home de elDiario.es.
La portada de mañana
Acceder
Amnistía, semana I: incendio en la Fiscalía y maniobras de dejar fuera a Puigdemont
Felipe VI, diez años del rey que no ha recuperado la imagen de la monarquía
Opinión - Un muro de impunidad. Por Rosa María Artal

El Parlament demana a Felip VI que revoqui la seva distinció a una entitat contrària a la unitat del català

El rei Felip VI.

elDiario.es

Europa Press —

0

La Comissió de Turisme, Comerç, Treball, Cultura i Esports del Parlament ha aprovat, amb el vot favorable del PP, demanar a la Casa Reial que revoqui la concessió del títol de 'Reial' a l'Acadèmi de sa Llengo, una entitat contrària a la unitat del català. La iniciativa s'ha debatut a instàncies de MÉS per Mallorca i demana igualment que per a futures concessions o actuacions sobre el català es consulti la Universitat de les Illes Balears (UIB).

En virtut de la Proposició No de Llei (PNL), la Cambra autonòmica recorda la Casa Reial que, segons l'Estatut d'Autonomia, la llengua pròpia de Balears és el català i es posiciona davant teories acientífiques. L'Acadèmi de sa Llengo defensa, sense cap mena de base científica i en contra del criteri general dels lingüistes, que a les Illes es parla l'idioma balear, quan en realitat el balear és un dialecte del català, com ho pot ser l'andalús de l'espanyol.

“Vull donar les gràcies a Felip VI per demostrar, una altra vegada, el poc respecte que té la Casa Reial espanyola per les institucions d'autogovern del nostre país, per la ciència i per la llengua pròpia dels mallorquins, menorquins, eivissencs i formenterencs”, ha afirmat el portaveu de MÉS per Mallorca, Lluís Apesteguia, al debat.

La comissió ha aprovat ratificar el compromís de la Cambra amb la ciència i l'academicisme i, en concret, amb els estudis filològics i lingüístics “seriosos”. Apesteguia ha expressat, com a filòleg de formació, el seu “cansament” pel fet que s'utilitzi aquesta ciència amb fins polítics i espuris.

Després de diversos dies de silenci, la Casa Reial va justificar la seva decisió d'atorgar el títol de “Reial” a l'Acadèmi de sa Llengo perquè hi ha uns suposats informes de “diferents institucions competents” que avalen la mesura. Zarzuela amaga deliberadament aquests informes, que ni comparteix ni detalla. Última Hora va publicar que l'Institut d'Espanya, on està inclosa la RAE, va fer l'informe que va donar el títol a l'Acadèmi de sa Llengo, però l'Institut d'Espanya no respon als requeriments d'informació d'elDiario.es i Zarzuela ni ho confirma ni ho desmenteix.

El PP i la universitat, en contra

La decisió de Zarzuela va generar el rebuig del Govern balear del PP, que va defensar la unitat de la llengua catalana. “Aquí hi ha una llengua pròpia, que és el català, pròpia de Balears, i el Govern no discuteix què disposa l'Estatut ni tampoc la unitat de llengua”, va comentar el portaveu de l'Executiu, Antoni Costa. Vox, que sosté parlamentàriament el Govern del PP a les Illes, va intentar -sense èxit-, arran de la distinció de Zarzuela, que l'Estatut balear canviés i que reconegués el pseudoidioma balear.

També es van manifestar contra aquesta mesura la Universitat de les Illes Balears -la institució oficial consultiva per a tot allò que es refereix a la llengua catalana a la Comunitat Autònoma- i l'Institut d'Estudis Catalans (IEC) -entitat encarregada de fixar la normativa de la llengua catalana-. Les dues entitats van afirmar que havien rebut “amb sorpresa” la decisió de Zarzuela.

Per a aquestes entitats, la 'Reyal Acadèmi de sa Llengo Baléà' “preconitza unes normes ortogràfiques, un lèxic i una gramàtica que transgredeixen totalment la normativa per la qual es regeix la llengua catalana”. “Davant d'una transgressió tan evident del que estableix la filologia, la història i la jurisdicció que regula la llengua a les Balears, volem expressar el nostre rebuig i la nostra oposició rotunda a la concessió del títol a aquesta associació, així com al nom que porta i al seu propòsit de fixar una norma per a la llengua parlada a les Illes”, van expressar des de la UIB i l'IEC.

El gonellisme

L'Acadèmi de sa Llengo Baléà, fundada el 1992, pertany al moviment conegut com a gonellisme, que va néixer d'unes cartes en què un magistrat defensava un català estàndard que protegís més les variants mallorquines i que ha derivat en una defensa -sense base acadèmica- que el català i el balear són idiomes diferents. Arran de l'auge de Vox a les institucions de Balears, el moviment ha aconseguit fer-se més fort.

“El seu objectiu, deixem ara si amb bona o mala intenció, és desfer bona part del que s'ha aconseguit en la construcció de l'estàndard relativament unitari que tenim i que, malgrat algunes dificultats, permet al català funcionar com les llengües de cultura normals, totes dotades d'un estàndard potent”, comentava el filòleg Gabriel Bibiloni sobre aquest moviment.

“Tres circumstàncies bàsiques són les que van empènyer la creació de l'Acadèmia de la Llengua Balear: el canvi d'ús del mallorquí a principis del 1900 per part dels intel·lectuals baleàrics, la necessitat d'una entitat reguladora de la gramàtica del balear i la creació d'entitats que avalaven postures catalanistes. Defensem la nostra llengua ancestral, la llengua pròpia d'aquí, llengua feta des de la parla del carrer i no en un laboratori”, diu l'entitat a la seva pàgina web, escrita en aquest pseudoidioma balear.

Etiquetas
stats