Ràdio Illa s'apaga: l'emissora pública de Formentera es queda sense recursos per continuar pagant els treballadors
LLEGIR EN CASTELLÀ
Ràdio Illa corre un perill seriós de deixar d'emetre la seva programació. La caixa de despeses de l'emissora pública de Formentera és buida. Els fons es van acabar a principis d'abril, data en què, durant els darrers anys, acostumava a rebre la subvenció que li atorga el Consell Insular. El 2024, però, l'ingrés es farà més tard que mai. Tot i que l'ajut públic està tramitat, encara no s'ha aprovat al ple de la institució. Com a molt aviat, la votació es farà la setmana que ve, en una sessió extraordinària.
L'alternativa és esperar fins al 25, dia en què s'ha programat el ple ordinari d'abril. Només aleshores, els responsables de Ràdio Illa disposaran de l'aval necessari per sol·licitar una línia de crèdit i, amb aquest descobert, afrontar les despeses fixes de l'emissora. Una carrera contrarellotge per intentar que els tres periodistes que elaboren els continguts de De far a far –un magazín matinal que dura quatre hores i s'emet de dilluns a divendres– puguin cobrar les nòmines.
“Sempre hi ha hagut una tensió de caixa al març, però aquest any la subvenció s'aprovarà més tard que mai. Nosaltres, per desgràcia, ja hem hagut de fer retallades. Primer, amb diversos col·laboradors. Després ens vam veure obligats a ajornar el pagament de l?última nòmina d?un dels nostres periodistes”, explica Álvaro Mendoza. És un inici de primavera molt dur per al president de l'Associació Cultural Audiovisual de Formentera (ACAF). Aquesta entitat sense ànim de lucre s'encarrega de la gestió de Ràdio Illa des del 2008, quan va signar un conveni amb la institució.
Sempre hi ha hagut una tensió de caixa al març, però aquest any la subvenció s'aprovarà més tard que mai. Nosaltres, per desgràcia, ja hem hagut de fer retallades. Primer, amb diversos col·laboradors. Després ens vam veure obligats a ajornar el pagament de la darrera nòmina d'un dels nostres periodistes
Gestionada per una entitat sense ànim de lucre
És un model peculiar: “L'edifici on hi ha l'estudi, la infraestructura que fem servir, tot és propietat del Consell, que també paga el sou del tècnic de so que hi treballa. Però nosaltres, ciutadans que participem voluntàriament en aquest projecte, ens encarreguem de contractar i pagar el personal, sempre buscant una ràdio de qualitat, en català, propera i sense posicionaments partidistes. En tot aquest temps mai no ens ha trucat un polític, de la formació que sigui, per fer-nos un retret. Així, hem aconseguit que Ràdio Illa sigui una referència informativa i d'entreteniment a Formentera. Però aquesta situació no podem sostenir-la gaire més perquè venim d'un exercici amb pèrdues. L'any passat vam fer un pressupost de 140.000 euros, però en vam tenir 151.000 de despesa. Va ser un desfasament molt gran”.
A més dels 60.000 euros que va aportar el Consell, ACAF va aconseguir una altra subvenció, autonòmica, que li va reportar 9.000 euros més. La resta dels ingressos –70.000– van entrar per falques o anuncis a la pàgina web de l'emissora. Són els acords comercials, de fet, els que han permès Ràdio Illa aguantar dempeus aquest hivern. “Els anunciants més fidels”, explica Mendoza, “ens van avançar el pagament de la publicitat de tot l'any. Però no n'hi ha prou. No ens podem oblidar que el cost de la vida en aquesta illa ha crescut una barbaritat i nosaltres no podem millorar les condicions dels nostres periodistes si no rebem més diners del Consell. A finals del 2023, vam plantejar aquesta possibilitat al nou equip de govern de Formentera. Ens van dir que no”.
La institució que governa l'illa gestionarà aquest any el pressupost més gran de la seva història: 43,5 milions d'euros. Tot i això, els diners que aniran a parar a Ràdio Illa seran els mateixos que el 2023
La institució que governa l'illa manejarà aquest any el pressupost més gran de la seva història: 43,5 milions d'euros. Tot i això, els diners que aniran a parar a Ràdio Illa seran els mateixos que el 2023. “És cert que ens van plantejar aquest augment, però no contemplàvem apujar la subvenció. Ara estem parlant amb l'interventor i el secretari del Consell per veure com podem accelerar la burocràcia que cal fer cada any [els tècnics reben la documentació, la revisen, li envien a intervenció i, amb el vistiplau, passa per votació plenària] per tramitar la subvenció. Es pot fer alguna cosa i intentarem millorar-ho de cara a final d'any. Em sap greu veure com passen per aquests problemes, però tinc clar que la ràdio pública no pararà”, argumenta Òscar Portas.
El Consell nega que la crisi de la institució afecti l'emissora
El conseller de Cultura diu que el retard en els tràmits no està relacionat amb la crisi política que viu Formentera des que Sa Unió, la coalició que va guanyar les eleccions, expulsés del seu grup el president Llorenç Córdoba, que segueix al càrrec sense interactuar amb els seus companys de gabinet. Portas explica que “la intenció era votar-la al ple de març”, però que la proposta d'ajuda no va entrar “per poc”.
“Si Sa Unió hagués convocat l'ens [que regula la ràdio] a inici de legislatura s'hauria pogut preveure la pujada de la subvenció en aquests pressupostos. Governen des de fa nou mesos i no només han deixat la mateixa assignació, sinó que no l'han tramitada amb la diligència necessària. D'aquesta acció concertada en depenen els sous dels professionals de la ràdio pública de Formentera. Nosaltres vam pujar l'assignació durant la legislatura passada i el 20 de febrer vam sol·licitar per escrit que es reunís l'ens de gestió en veure que la situació era crítica”, replica Alejandra Ferrer, portaveu de Gent x Formentera, un dels dos grups de l'oposició .
Si Sa Unió hagués convocat l'ens [que regula la ràdio] a inici de legislatura s'hauria pogut preveure la pujada de la subvenció en aquests pressupostos. Governen des de fa nou mesos i no només han deixat la mateixa assignació sinó que no l'han tramitada amb la diligència necessària
Portas respon: “El consell d'administració de la ràdio nomena nous representants a cada legislatura. Quan el vam posar en marxa vam veure que l'ACAF, que havia de participar en representació del Consell d'Entitats, no estava en aquest ens perquè no havien actualitzat les seves dades [al registre d'associacions]. Per això no s'han convocat reunions fins ara. La setmana passada es va solucionar aquest contratemps i ara podrem asseure'ns a definir quin model ha de regir la ràdio pública de Formentera”. Segons el conseller de Cultura, la institució analitza les fórmules d'altres emissores públiques de caràcter municipal per veure si aquests models alternatius serien viables en el cas de Ràdio Illa.
Un model únic
“Però sempre a través del consell d´administració i parlant amb ACAF”, adverteix Portas. “Ens diu molta gent que no s'imaginen Formentera sense Ràdio Illa” -reflexiona Álvaro Mendoza- “i crec que la clau és la participació ciutadana al seu dia a dia. És un model únic que, encara que hi hagi hagut moments difícils (cap com aquest, conta), el temps demostra que ha funcionat: els socis d'ACAF hem tret aquesta ràdio endavant durant els darrers quinze anys. Però si el que [per part del Consell] es vol és una altra cosa, també em val, així no hauríem de ser nosaltres els qui assumiríem les masses salarials”.
L'antiga seu de l'Ajuntament de Formentera va ser el primer estudi de Ràdio Illa. Era 1986. Enrique García, un dels tècnics del municipi, va muntar un aparell emissor, de 15 watts de potència, perquè sonessin a través de les ones les veus de Joan Garau (mestre del col·legi de Sant Francesc) i Carmelo Convalia (professor de l'Aliança Francesa i corresponsal, encara en actiu, per a Diario de Ibiza). Tots tres, García, Garau i Convalia, van ser els creadors d'una emissora que, als anys noranta, va passar a estar controlada directament pel Patronat de Cultura formenterenca.
L'antiga seu de l'Ajuntament de Formentera fou el primer estudi de Ràdio Illa. Era el 1986, Enrique García, un dels tècnics del municipi, va muntar un aparell emissor, de 15 watts de potència, perquè sonessin a través de les ones les veus de Joan Garau i Carmelo Convalia
No va ser fins al març del 2008, amb el primer dels convenis signats entre l'ACAF i un Consell acabat de constituir, quan es professionalitza completament un model de treball que beu de la filosofia original de l'emissora. Un esperit que, avui, està en risc. Pepo Rubio, el coordinador de Ràdio Illa, ho va definir així al De far a far que es va emetre el 5 d'abril passat, quan Mendoza i ell van explicar, en primera persona, el desert que estan travessant.
“Ràdio Illa és la ràdio de Formentera, que cada matí us informa, us entreté i que, fins i tot, de vegades, us diverteix. Que viatja amb la Societat Esportiva Formentera, que us ofereix especials pel 8-M, per les eleccions o perquè una escola està organitzant una iniciativa solidària. És la plataforma on els veïns de la nostra illa vénen a explicar-nos que estan recollint firmes per millorar el servei d'autobús o perquè hi hagi menjador a les escoles”, explica.
I conclou: “És un espai per promocionar concerts, exposicions, llibres. En definitiva, intentem que tot el que passa per Formentera també passi per Ràdio Illa. Ja sabeu, perquè ja fa anys que ens coneixem mútuament, que preferim fer tot això abans que parlar de nosaltres mateixos. Però és que avui ens heu de perdonar (…) Ràdio Illa està en perill. No sabem si us podrem seguir dient durant molt de temps més això de 'bon dia, ràdioillencs', 'bon dia, ràdio illenques'. I per això creiem que és la nostra obligació explicar-vos-ho”.
0