Son Coletes, “el cementiri de les dones represaliades” del franquisme que va albergar les restes de la ‘Passionària de Mallorca’
LLEGIR EN CASTELLÀ
Les empremtes que les necròpolis darrere seu voltant són un testimoni immaterial de la nostra història i prova d’això és Son Coletes. Ubicat en Manacor (Mallorca), és un cementiri que va passar de ser un dels testimonis muts de l’epidèmia de pesta durant el segle XIX a convertir-se en una de les zones amb major nombre de foses comunes a les illes fruit de la Guerra Civil i el franquisme, juntament amb el cementiri de Porreres. Un cementiri on es van descobrir les restes de símbols de la repressió franquista de tal rellevància com les d'Aurora Picornell i la resta de les represaliades conegudes com les Roges del Molinar. Un lloc que impedeix que es difumini l’empremta que va deixar la dictadura a les illes i a Espanya, tot i la derogació de la Llei de Memòria Democràtica a les Balears, la qual, no obstant això, el Tribunal Constitucional va suspendre el passat 7 de juliol.
Precisament per a ressaltar la rellevància de Son Coletes dins la història de les Balears, l’historiador Toni Tugores va publicar recentment l’assaig Son Coletes: història de la mort a Manacor. De la pesta de 1820 a la repressió de la Guerra Civil, en la qual narra l’evolució del camp sant manacorí i el reflex de com els successos històrics ressignifiquen el concepte d’un lloc amb un canvi tan dràstic.
Tugores estableix una línia cronològica de l’evolució d’aquest cementiri a través de tres etapes. En primer lloc, “quan es va inaugurar, el 1820 un tros de terra de conró de 3.550 m2, voltats de paret seca i sense la més mínima iconografia funerària, amb la finalitat d’enterrar-hi les víctimes de la pesta que afectava la zona de Llevant”. Una segona etapa fa un salt de més d’un segle i “seria la de la utilització d’aquell espai allunyat de Manacor com a lloc de repressió i extermini, entre agost de 1936 i gener de 1937”. Finalment, Son Coletes arriba a una fase final, “la seva inauguració com a cementeri catòlic municipal el 1953, realitzat amb una certa fastuositat i degudament ampliat”, detalla l’historiador.
Tot i la seva vasta cronologia, resulta pràcticament impossible parlar de Son Coletes sense incidir en el fet que va ser el testimoni mut dels assassinats fruit de la Guerra Civil a les Balears, fins al punt de considerar-se, juntament amb el cementiri de Porreres, l’epicentre de la repressió a Mallorca.
El fet que aquesta zona de l’illa concentrés la repressió no es deu a un únic motiu. “La Falange tenia molta força a Manacor i alguns falangistes es mostraren ben disposats a fer la feina bruta”, afirma Tugores. “Per una altra banda, no es pot oblidar que el desembarcament republicà (desembarcament de Mallorca) havia començat a la costa manacorina i que hi havia pànic al quintacolumnisme i a les tropes de Bayo. Altrament, Son Coletes oferia una certa ‘discreció’ perquè estava allunyat del nucli urbà; i en darrer terme, perquè un pres havia estat cavant rases més que suficients que oferien ‘facilitats’ a l‘hora dels enterraments”, desgrana l’historiador.
La Falange tenia molta força a Manacor i alguns falangistes es mostraren ben disposats a fer la feina bruta. Altrament, Son Coletes oferia una certa ‘discreció’ perquè estava allunyat del nucli urbà; i en darrer terme, perquè un pres havia estat cavant rases més que suficients que oferien ‘facilitats’ a l‘hora dels enterraments
Exhumació i identificació de les víctimes
Després de l’aprovació de la Llei de Fosses el juny del 2016 a les Balears, Son Coletes ha estat pressent en tots els plans de Fosses del Govern balear. L’arqueòloga Almudena García-Rubio ha sigut la coordinadora dels diferents plans de fosses a les Balears, juntament amb les entitats Atics i Aranzadi. “Vam fer una investigació d’arxiu on vam trobar unes fotos britàniques del 1941 que reflectien el lloc exacte del cementiri antic davall del nou, fet que ens va permetre que en 2020 es dugués a terme la primera exhumació, en la qual es van localitzar les tres primeres fosses i es van identificar les primeres víctimes”, explica la investigadora. “Posteriorment, a partir del 2021, vam treballar junts i vam documentar les primeres restes trobades a les fosses”, afegeix García-Rubio.
Respecte a les víctimes, “el nombre d’individus recuperats és de 129; alguns els hem recuperat de forma completa i altres només de forma parcial. Sabem que part de les fosses que hem documentat es van quedar davall de les tombes modernes; per tant, és un mínim”, detalla l’arqueòloga.
El nombre d’individus recuperats és de 129; alguns els hem recuperat de forma completa i altres només de forma parcial. Sabem que part de les fosses que hem documentat es van quedar davall de les tombes modernes; per tant, és un mínim
“El cementiri de les dones represaliades”
Les característiques físiques d’aquestes víctimes conclouen que “hi ha principalment individus de sexe biològic estimat masculí”, ratifica García-Rubio. No obstant això, la proporció de dones assassinades trobades a les fosses -Tugores afirma que s’han trobat 14 de les 17 dones assassinades a l’illa- permet sostenir que Son Coletes és el ‘cementiri de les dones represaliades’.
“S’han trobat un grup important de dones, que són les que ja s’han pogut identificar al 100%, que són Francesca Llull i Francesca Salas (mare i filla), a més del grup d’Aurora Picornell, Belarmina González i les Roges del Molinar [Antònia i Maria Pascual Flaquer], que també van poder ser identificades”, agrega la investigadora.
“A més, trobam un conjunt d’esquelets femenins que encara no han pogut identificar-se per ADN, però que la hipòtesi d’identificació és que siguin les milicianes-infermeres de Bayo, ja que és l’únic grup de dones que falta per trobar a Mallorca, però encara és només una hipòtesi”, especifica. Així mateix, segons destaca Toni Tugores, també “Va ser clau comptar amb l’ADN de la família Picornell i trobar la ploma estilogràfica de n’Aurora. Va ser igualment decisiu l’excel·lent treball dels tècnics d’Aranzadi i Àtics, així com dels centres d’investigació genètica”.
Una altra de les particularitats del cementiri manacorí és “la seva ubicació i la convivència entre víctimes locals i víctimes de fronts, és a dir, els milicians que van ser afusellats i enterrats allà”. “Una peculiaritat de Son Coletes respecte al què hem trobat fins ara”, detalla García-Rubio. A més de Porreres, s’han localitzat també alguns cossos a zones com Calvià, Marratxí o el Pou de s’Àguila (Llucmajor).
Víctimes sense filiació política
Respecte a les característiques de les víctimes, “el patró comú era la ideologia, però hi ha moltes víctimes que no tenien cap filiació política i que, a hores d’ara, desconeixem els motius de la seva mort violenta”, explica Tugores qui, així mateix, rebutja la idea que els cossos enterrats a les fosses només pertanyien al front republicà. “La gran majoria de les víctimes correspon a civils que no tenien res a veure amb el desembarcament. Hi hagué un pretext –totalment fals– d’una fantasmagòrica revolució comunista preparada per a finals de juliol de 1936, que es va fer servir per eliminar de manera arbitrària i indiscriminada persones que no tenien res a veure amb cap mena de complot, ni tan sols amb la política”, exposa l’historiador.
La gran majoria de les víctimes correspon a civils que no tenien res a veure amb el desembarcament. Hi hagué un pretext –totalment fals– d’una fantasmagòrica revolució comunista preparada per a finals de juliol de 1936, que es va fer servir per eliminar de manera arbitrària i indiscriminada persones que no tenien res a veure amb cap mena de complot, ni tan sols amb la política
Per una altra banda, desgranar l’origen dels cossos trobats al cementiri ha sigut senzill: “En Son Coletes es distingeix perfectament les restes antigues del segle XIX de les restes de les fosses (de la Guerra Civil) perquè les restes del segle XIX estan en tombes individuals i en posicions totalment ritualitzades, és a dir, amb les mans sobre el tòrax o sobre l’abdomen, i cada persona amb el seu propi enterrament”, assevera García-Rubio.
Un fet que dista radicalment de les víctimes represaliades: “Estan enterrades en foses comunes, són enterraments col·lectius en els quals hi ha diversos individus enterrats amb simultaneïtat al mateix temps, en posicions que no són les ‘adequades’ -boca avall, de lateral, amb les mans lligades a l’esquena- i, per descomptat, amb signes de mort violenta”, afegeix la investigadora.
Procés d’investigació i dignificació
Per a poder arribar a la conclusió de què les restes trobades es tractaven de les víctimes de la Guerra Civil, l’equip va dur a terme els desenterraments de les fosses ubicades a Son Coletes, format per arqueòlegs, antropòlegs i genetistes que han fet feina a distintes campanyes, amb un total de 30 persones.
Aquest procés d’exhumació comprèn distintes fases: “La primera és la de la informació històrica o ante mortem de les víctimes que cercam; és a dir, a quins estem buscant, quina edat, quins signes identificables o característics tenien, d’on eren, què se sap de la seva detenció o desaparició i si van ser detinguts de forma individual o en grups”, detalla Almudena García-Rubio. “Per exemple, en el cas d’Aurora Picornell, sabem que de la presó van sortir cinc dones juntes i hem trobat cinc dones juntes... O la saca del Castell de Bellver, de la qual també es va identificar un grup a Son Coletes”, afegeix la investigadora.
García-Rubio sosté que, després de la següent passa, que seria la fase arqueològica -en la qual es troben fosses i individus- es procedeix a la fase de laboratori. “Allà, les antropòlogues hem de recavar l’estimació de sexe, edat, altura, documentació de patologies, documentació d’estat dental i causes i circumstàncies de la mort”, explica.
Posteriorment, es procedeix a la ‘materialitat’, és a dir, “l’estudi dels materials que apareixen, de la balística, dels objectes que localitzam; per exemple, a Son Coletes van trobar medalles religioses, vestimenta, la ploma estilogràfica de l’Aurora Picornell... distints elements que ens parlen d’estatus i de la persona que hem descobert”, desgrana García-Rubio.
Finalment, la investigadora detalla una fase final: “La realització de proves genètiques, la recerca de familiars, a part d’aquells que ja s’han posat en contacte amb nosaltres perquè estan en cerca activa dels seus desapareguts, i l’anàlisi genètica de les restes per a arribar a la identificació”.
El fet que Son Coletes fos un testimoni mut de les morts fruit de la repressió de la Guerra Civil ha convertit aquest espai en un escenari de dignificació i recuperació de la memòria històrica, tot i que Tugores matisa que “potser de manera insuficient”. “El 1985 es va instal·lar un petit monument al·lusiu als morts de la guerra i el 2016, s’hi va instal·lar un impressionant mural de ferro de grans dimensions, que avui és l’emblema de diversos col·lectius memorialístics”, assenyala l’historiador.
La reclamació de les restes per part dels familiars forma part també d’aquesta dignificació de les víctimes: “Hi ha moltíssims casos a Mallorca, Eivissa i Formentera. En el cas dels represaliats en El Penal de Formentera, la majoria de les famílies, si s’arriba a la identificació, volen la recuperació de les restes i enterrar-los amb les seves famílies”, relata Almudena García-Rubio. “A Son Coletes, s’han realitzat també actes d’homenatge, actes de devolució digna de les restes, i en les quals les institucions i l’equip que formam acompanyam als familiars de les víctimes, qui les enterren al lloc que han elegit”, afegeix l’arqueòloga.
Contra l’oblit
L’historiador Toni Tugores assegura que la seva obra Son Coletes: història de la mort a Manacor. De la pesta de 1820 a la repressió de la Guerra Civil és “un llibre contra l’oblit”: “Hi havia un desconeixement generalitzat sobre el paper d’aquest cementeri tant al segle XIX com al XX. Perquè el llibre no parla solament de Son Coletes, també del protagonisme del cementeri del Jardí del Rector els primers dies després del desembarcament, on es van afusellar un número que pot anar de 100 a 200 persones, que varen ser cremades en tres caramulls. És un fet documentat que sovint s’oblida, com si Son Coletes hagués estat l’únic lloc d’extermini massiu”, sosté.
Un oblit contra el qual vol lluitar que també s’ha fet patent a les institucions públiques després de la derogació de la Llei de Memòria Democràtica el passat mes de març -que finalment fou anul·lada pel Tribunal Constitucional el 7 de juliol- i l’expulsió el 2024 de dues diputades socialistes del Parlament després de mostrar una instantània d’Aurora Picornell i les Roges del Molinar i la posterior ruptura de la fotografia per part del president del Parlament, Gabriel Le Senne (Vox), fet que encara segueix sent investigat.
Un fet que Tugores considera de gravetat, ja que “és un greuge que comet la persona que presideix la institució democràtica més important de les Illes, la que representa el poble. I, a més, la seva vexació afecta persones i famílies que patiren persecució, humiliacions i mort i que no mereixen ser menystingudes en un acte d’altivesa i manca d’empatia que no ha tengut cap mena de conseqüència. Per no parlar de delicte d’odi –veurem que diuen els jutjats– i misogínia”, agrega l’investigador.
Per a l’historiador Tugores, que el president del Parlament, de Vox, trenqués una fotografia de la víctima franquista Aurora Picornell és una «vexació» que «afecta persones i famílies que van patir persecucions, humiliacions i la mort i que no mereixen ser menystingudes en un acte d’arrogància i falta d’empatia
Una tasca parcialment acabada
Respecte al procés d’exhumació a Balears -el qual inclou Son Coletes-, Almudena García-Rubio celebra que estan “en un moment positiu”. “Estam molt a prop de poder dir que a les Balears s’han cercat totes les foses de les víctimes de la Guerra Civil i de la dictadura”, afegeix. Sobre Son Coletes en concret, la investigadora sosté que ja han acabat “amb la part arqueològica”, i que ara només estan treballant “amb la part genètica”. “Ens queda molt per identificar, així que a nivell de genètica i identificacions encara ens queda un recorregut al davant”, comenta.
Així mateix, Toni Tugores indica també que falta “continuar treballant en la difusió de la tasca realitzada entre 2020 i 2023, especialment entre la gent jove. Intentar identificar el major nombre d’individus exhumats, senyalitzar els espais més icònics i, si és possible crear a Son Coletes un espai que, com deia abans, es poguessin exposar documents (cartes, dietaris, sentències, etc.), fotografies i els objectes que s’han anat trobant al costat de les víctimes i que demostren que Son Coletes es va convertir en un autèntic epicentre de la repressió feixista a Mallorca”.
Tot i el camí que encara queda per recórrer, García-Rubio destaca “el fructífer que és tot quan col·laboren els investigadors i les associacions memorialístiques amb els equips tècnics”. L’arqueòloga agraeix la implicació de Toni Tugores en les exhumacions a Son Coletes: “La seva col·laboració des del primer minut ha sigut vital, ens ha compartit la seva informació i ha sigut un membre més de l’equip per a les visites guiades, per als seus treballs amb els instituts i he tingut, a més, l’honor d’escriure el pròleg del seu llibre”, conclou.
0