Treballadors del turisme desallotjats que malvivien en un hotel abandonat a Eivissa

El dispositiu policial estava preparat des de les vuit del matí. Un vigilant de seguretat barrava el pas al carrer des Caló, a Cala de Bou, al municipi de Sant Josep de sa Talaia. A pocs metres s'hi distingien un furgó i dos cotxes de la Policia Local. A l'esquerra hi ha els apartaments Playa Bella; al darrere, l'Hotel Vibra Riviera; i, a la dreta, les plantes d'una gran estructura de formigó inacabada. És a dir, un hotel en ruïnes que mai no va arribar a ser-ho. Es tracta, de fet, d'una zona molt turística que desemboca a la badia. Als voltants de Cala de Bou hi ha diversos apartaments turístics i hotels de la cadena Vibra, del grup Hiperion Hotel Group, com també quatre hotels del Concept Hotel Group: Paradiso Ibiza Art Hotel, Grand Paradiso Ibiza, Romeo’s Ibiza i Los Felices.

Fins aquest dijous, aquesta estructura a mig construir també havia estat la llar i el refugi d'almenys un centenar de persones sense sostre. Si durant la jornada d'ahir encara n'hi quedava una desena, aquest matí només n'han sortit quatre, després que agents de la Policia Local i de la Guàrdia Civil executessin l'ordre judicial de desnonament. Per fer-ho, la Guàrdia Civil ha desplegat una quinzena de vehicles a l'interior del recinte, que ha estat acordonat, i s'ha barrat el pas a periodistes, fotògrafs i equips de televisió. Al final del carrer hi ha dues carpes amb tècnics dels Serveis Socials de l'Ajuntament. També s'hi han desplaçat Felicia Bocú, regidora de Medi Ambient, Sostenibilitat i Litoral, i el batle, Vicent Roig, que també és responsable de les àrees de Policia Local, Promoció Turística i Urbanisme.

Assentaments de barraques

En els darrers anys, especialment després de la pandèmia, a Eivissa s'ha produït un fenomen nou: la proliferació d'assentaments de barraques. Els assentaments de l'illa no tenen el mateix origen històric ni la mateixa dimensió que les faveles brasileres o les villas miseria argentines. Tanmateix, comparteixen un tret característic de les ciutats sotmeses a una forta pressió immobiliària: la coexistència d'espais concebuts per atreure capital i població amb un alt poder adquisitiu amb d'altres on les persones que sostenen l'economia local tenen cada vegada més dificultats per accedir dignament a un habitatge.

Paradoxalment, allò que havia estat projectat per convertir-se en un hotel amb 400 suites i una discoteca a l'aire lliure amb capacitat per a 4.000 persones ha acabat essent refugi de persones sense llar que, en alguns casos, treballen per a la indústria turística. En el cas de l'edifici de Punta Xinxó, és propietat del grup Acintur, a través de la societat mercantil Cala Xinxó S.L., que manté un litigi amb l'Ajuntament per poder acabar de construir l'hotel, després que hagués caducat la llicència de què disposava. Les obres es van paralitzar l'any 2010, en plena crisi immobiliària.

De moment, l'empresa ha contractat una empresa de seguretat privada, que ha instal·lat sistemes d'alarma i vigilància permanent a l'edifici per evitar que s'hi torni a accedir. A més, ha anunciat que dilluns començaran els treballs de neteja, retirada de residus i demolició de les estructures improvisades que els ocupants havien construït a l'interior, segons ha informat el batle. Al perímetre de la sortida de l'edifici encara són visibles algunes de les barraques que s'havien instal·lat a les diferents plantes.

“Aquesta estructura és una vergonya per a Cala de Bou”, opina Albert Colomer, president de la Comunitat de Veïns de Punta Pinet, situada als voltants de l'hotel en ruïnes. Colomer ha explicat que els veïns de la zona feia temps que reclamaven una solució al consistori a causa de la sensació d'“inseguretat” i de les males olors que patien. “La situació era insostenible. Obrir una finestra a la nit era horrible per la pudor”, ha assegurat. Segons el seu testimoni, la gran majoria dels residents eren treballadors, però hi havia un petit nombre de persones que causava molèsties als veïns, fet que en algunes ocasions va desencadenar discussions. També lamenta que, en el passat, el lloc havia estat un focus de venda al detall de substàncies estupefaents.

Aquesta estructura és una vergonya. La situació era insostenible. Obrir una finestra a la nit era horrible per la pudor

Albert Colomer — President de la Comunitat de Veïns de Punta Pinet

Possible demolició

Els veïns reclamen, finalment, l'enderroc de l'edifici, tot i que, de moment, no hi ha acord entre Acintur i l'Ajuntament perquè l'empresa vol acabar el projecte. Roig ha respost que la llicència d'obres està caducada. En aquest sentit, el batle ha recordat que l'empresa va recórrer judicialment la decisió municipal de declarar la caducitat de la llicència i que el procediment continua en la jurisdicció contenciosa administrativa. Ha afegit que, si els tribunals confirmen la decisió del consistori, el pas següent serà decretar la demolició de l'edifici. El cost l'haurà d'assumir l'empresa, tant si executa directament l'enderroc com si ho fa l'Ajuntament de manera subsidiària.

elDiario.es ha intentat obtenir la versió d'Acintur, però el grup no havia respost al correu electrònic en el moment de publicar aquesta notícia. Aquest diari també ha intentat parlar aquest divendres al matí amb un representant de l'empresa, però aquest ha declinat fer declaracions als mitjans. “La intenció del propietari és construir. Sabem que estan en litigi amb l'Ajuntament. Tot fa pensar que tindrem aquesta estructura deu anys més”, lamenta Colomer.

Precarietat dels treballadors

El desallotjament no resol la situació de precarietat en què viuen centenars de treballadors. Aquest espai es va convertir en un nou assentament després del desallotjament de sa Joveria, l'abril d'enguany. Hi convivien centenars de persones, la majoria sahrauís, en un nucli que va acabar configurant-se com el principal assentament de barraques de l'illa, després dels desallotjaments de Can Rova durant els estius de 2024 i 2025.

Consultat per aquest diari sobre el perfil de les persones desallotjades, el batle, Vicent Roig, ha manifestat que es tracta de situacions molt diverses: hi ha persones amb la documentació regularitzada i d'altres que no la tenien, com també persones de diferents nacionalitats, entre les quals sahrauís i senegalesos. A més, ha assenyalat que la majoria eren treballadors temporers i que alguns havien sol·licitat ajuda per abandonar l'illa, una assistència que, segons ha explicat, l'Ajuntament els hauria facilitat a través dels Serveis Socials.

D'altra banda, molt a prop de l'edifici de Punta Xinxó hi ha el Gorila, un antic mercadet hippy que hauria estat ocupat per algunes de les persones desallotjades. “No hi ha cap assentament: hi ha una persona que s'està aprofitant de la situació d'escassetat d'habitatge”, ha afirmat Roig, que ha afegit que, pel que sembla, el propietari d'aquest espai estaria cobrant un lloguer d'entre 300 i 400 euros mensuals a cadascuna de les persones que han decidit traslladar-s'hi.

En aquest sentit, el batle ha assegurat que, com en la resta de casos, s'actuarà “per les vies urbanística, mediambiental i d'activitats”, en considerar que en aquest indret s'hi desenvolupa una activitat d'alberg sense autorització.

Així mateix, ha anunciat que l'Ajuntament portarà el cas als tribunals per l'ús indegut de l'immoble. També ha recordat que, a l'inici de la legislatura, van intentar negociar amb la propietat per adquirir el terreny i convertir-lo en un espai públic, tot i que les pretensions econòmiques van ser, segons ha dit, “absolutament abusives”. Amb tot, ha afirmat que continuen oberts a la negociació.