La Universitat de València reuneix a Torrent els guardians de l'espai que li prenen el pols al planeta

La Universitat de València reunirà més de 150 científics internacionals en el 8è Simposi Internacional sobre Avanços Recents en Teledetecció Quantitativa (RAQRS per les sigles en anglès), que dirigeix el catedràtic de Física de la Terra de la UV José Antonio Sobrino, referent mundial en observació de la Terra. El congrés, que se celebrarà del 21 al 25 de setembre a Torrent, examinarà de prop la salut del planeta i comptarà amb veus expertes en l’estudi de la vegetació com les de José Moreno (UV, ESA) i Compton J. Tucker (NASA).

Vint-i-quatre anys després de la primera edició, RAQRS s’ha consolidat com un fòrum internacional per a avaluar els últims avanços en la teoria i les aplicacions de la teledetecció: l’observació de la Terra a través de satèl·lits i altres sensors. Enguany es donarà cita personal científic i investigador de 16 països, que presentaran 132 treballs —54 intervencions orals i 78 pòsters— per a analitzar l’estat de salut del planeta. Així, el programa aborda temàtiques d’interès científic i social, com el canvi climàtic, la gestió de l’aigua i la sequera, els reptes de l’agricultura i la seguretat alimentària, els incendis i la desforestació, la calor urbana, la qualitat de les dades ambientals i la intel·ligència artificial.

“Els satèl·lits ens permeten prendre el pols al planeta amb dades objectives i contínues”, assenyala José Antonio Sobrino, qui destaca com la mirada des de l’espai de més d’un centenar i mig de científics, entre ells alguns dels més reconeguts del món en observació de la Terra, permet detectar, avaluar i fer seguiment de fenòmens extrems, a més d’aportar informació útil per a la gestió agrària i mediambiental.

En paraules del vicerector d’Innovació i Transferència de la Universitat de València, José María Montiel, “acollir el simposi no és només un orgull per a la UV, sinó una demostració clara del lideratge internacional de la nostra institució en l’observació de la Terra i l’estudi del canvi climàtic”; i sosté que “aquest congrés reflecteix l’essència de la transferència de coneixement: connectar la recerca científica de primer nivell amb solucions reals per a la societat”.

“Les dades que obtenim des de l’espai i el seu tractament mitjançant la intel·ligència artificial són eines imprescindibles per a donar respostes efectives a reptes urgents”, per això, “des de la Universitat de València continuem apostant fermament per una recerca útil, oberta al món i compromesa amb la salut del nostre planeta i el futur del territori”, argumenta.

El congrés està organitzat per la Unitat de Canvi Global del Laboratori de Processament d’Imatges de la UV, amb el suport de l’Ajuntament de Torrent i de l’Auditori, que acull la trobada. A més, compta amb la col·laboració científica d’organismes i centres internacionals com ara l’Agència Espacial Europea (ESA), l’Agència Espacial Espanyola (AEE), la NASA, el Centre Nacional d’Estudis Espacials de França (CNES), el Centre Aeroespacial Alemany (DLR) i universitats i centres de recerca d’Europa, Amèrica i Àsia. La participació espanyola d’aquesta edició representa el 35 %.

Experts internacionals

L’acte inaugural del congrés començarà a les 9:30 hores. A les 10:10, Thorsten Fehr, cap de la Divisió de Ciències de la Terra de l’ESA, impartirà la conferència d’obertura sobre els avanços dels programes i sistemes d’observació de la Terra de l’Agència Espacial Europea. A les 11:10, intervindran Compton J. Tucker i Eric Vermote, del Goddard Space Flight Center de la NASA, referents en l’estudi de la vegetació i en la validació de productes satel·litaris.

José Antonio Sobrino és físic, director de la Unitat de Canvi Global (UCG) de la Universitat de València i de l’Image Processing Laboratory (IPL), especialitzat en el camp de la teledetecció. Les seues línies de recerca se centren en l’estudi dels canvis que experimenta el planeta, analitzats amb el suport de satèl·lits de teledetecció i el tractament digital de les imatges subministrades per aquests. Premi Rei Jaume I de Protecció del Medi Ambient (2019) i Premi Nacional d’Investigació Alejandro Malaspina, en l’àrea de Ciències i Tecnologies dels Recursos Naturals, atorgat pel Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats (2026). Ha sigut president de l’Associació Espanyola de Teledetecció i és membre de l’Advisory Group de la missió LSTM de l’Agència Espacial Europea (ESA) —el llançament de la qual serà en 2030—, i membre del comitè científic de la missió Franco-Índia TRISHNA —que despegarà en 2027—. També és coordinador de la Xarxa Nacional d’Observació de la Terra

José Moreno és catedràtic de Física de la Terra de la Universitat de València i director del Laboratori d’Observació de la Terra (LEO) de l’Image Processing Laboratory (IPL) de la UV. Les seues àrees de recerca inclouen la sinergia òptic/microones i el processament de dades hiperespectrals òptiques per al modelatge i el monitoratge dels processos de la superfície terrestre. Ha participat en missions espacials com ara ERS, ENVISAT, CHRIS/PROBA i Sentinel de Copernicus. Actualment, és Investigador Principal i president del Mission Advisory Group (MAG) de Fluorescence Explorer (FLEX), una missió Earth Explorer de l’ESA que ha estat llançada a l’espai aquest mateix dimarts dia 15. També ha presidit el MAG de SEOSAT/Ingenio i ha sigut membre del comitè científic de la missió Sentinel-2 Next Generation i del Grup Assessor Científic d’EnMAP; del Comitè Assessor de Ciències de la Terra de l’ESA; del Panell d’Usuaris de l’Estació Espacial Internacional i d’altres comitès assessors de l’ESA, la NASA, la Comissió Europea, la Fundació Europea de la Ciència i Eumetsat. El 2013 va rebre la distinció de Recerca Científica de la Universitat de València-Consell Social.

En l’àmbit de l’estudi de la vegetació mitjançant dades satel·litàries, el congrés compta amb les aportacions de Compton J. Tucker, reconegut científic de la NASA. Ha contribuït al monitoratge de sequeres, l’alerta primerenca de fams i la predicció de brots de malalties vinculades a factors ecològics. També destaquen les seues troballes sobre la desforestació i la degradació del sòl i dels boscos. Així mateix, Tucker i el seu equip han aconseguit cartografiar milers de milions d’arbres i convertir aquesta informació en estimacions de carboni a nivell individual mitjançant l’ús d’aprenentatge automàtic (machine learning) combinat amb computació d’alt rendiment.