Les renovables valencianes denuncien una paràlisi administrativa que provoca acomiadaments i la fugida de projectes

La Comunitat Valenciana pateix un greu embós administratiu en la tramitació d’expedients de projectes d’energies renovables. El president de l’Associació Valenciana d’Empreses del Sector de l’Energia (Avaesen), Pedro Fresco, denuncia la tardança de la Generalitat en la devolució dels avals econòmics presentats per les empreses per a projectes que finalment resulten inviables. Aquestes garanties, que ascendeixen a 40.000 euros per megawatt, romanen bloquejades durant anys en lloc de restituir-se en qüestió de setmanes o mesos, com marca la llei i assegura que passa en altres comunitats autònomes. Aquesta inacció afecta de manera crítica petites i mitjanes empreses, cooperatives i promotors locals, atrapats en un procés burocraticoadministratiu sense perspectiva d’una solució pròxima.

Aquestes garanties economicofinanceres pretenen evitar l’especulació amb els punts de connexió i frenar l’acaparament de la xarxa. No obstant això, la legislació estableix la devolució obligatòria dels fons quan un projecte decaiga per causes alienes al promotor, com una declaració d’impacte ambiental desfavorable, la denegació de llicències municipals o el fet de no disposar d’un punt de connexió, i fixa un termini de tres mesos. Així mateix, el retard burocràtic, que asseguren que és d’entre quatre i cinc anys per a autoritzar una instal·lació, provoca la pèrdua de les vies de finançament originals. Davant d’aquesta situació, Avaesen sol·licita la no execució de les fiances excepte en els casos d’acaparament intencionat.

Aquesta paràlisi castiga especialment el teixit de xicotes i mitjanes empreses del sector. Per a poder assumir les garanties financeres requerides per l’Administració, els petits promotors acudeixen a entitats de crèdit i caució que cobren comissions anuals elevades. Determinades societats han explicat a elDiario.es que han d’abonar primes anuals de fins a 70.000 euros per projectes sense viabilitat, amb desemborsaments acumulats que superen els 160.000 euros en expedients inactius. Aquests sobrecostos obliguen les empreses a retallar les seues plantilles —amb reduccions dràstiques de personal que en alguns casos arriben fins a un 70%— per a afrontar el pagament de comissions sobre iniciatives extingides.

Aquest embós en la tramitació, tal com expliquen des del sector algunes de les empreses afectades, no afecta únicament la Conselleria d’Indústria, Turisme, Innovació i Comerç. Així, assenyalen que, malgrat l’emissió de resolucions favorables a la devolució dels avals per part de la Direcció General d’Indústria, els expedients queden retinguts en la Intervenció de la Generalitat Valenciana, un departament que també es troba saturat i que, per tant, retarda l’ordre final de pagament. Encara que la conselleria defén en les reunions mantingudes amb el sector que ha reforçat el personal i ha desplegat ferramentes informàtiques per a accelerar la resolució dels expedients, la resposta resulta insuficient per als afectats. Així, els petits promotors denuncien que la Generalitat Valenciana manté retinguts els avals malgrat haver sol·licitat de manera justificada l’arxivament de les actuacions.

La desesperació entre els promotors locals provoca el rebuig a la tramitació de noves instal·lacions en territori valencià. Després de la pèrdua de la primera onada de projectes fotovoltaics, des del sector adverteixen del risc que corre la segona generació d’inversions centrada en l’emmagatzematge amb bateries. Si l’Administració no resol aquest bloqueig burocràtic estructural, els promotors alerten que traslladaran les seues inversions a altres comunitats autònomes, amb el consegüent perjudici per a la transició energètica i l’ocupació tècnica a la Comunitat Valenciana.

280 milions en avals no executats

El Govern valencià ha iniciat la tramitació per a renunciar al cobrament de 280 milions d’euros en concepte d’avals presentats per promotors fotovoltaics que van decidir desistir dels seus projectes, una decisió que beneficia societats que no van completar les fites administratives exigides pel Ministeri per a la Transició Ecològica, i els permet recuperar o evitar l’execució de les fiances de 40.000 euros per megawatt. Aquesta mesura contrasta amb les demandes del sector local, que critica la desigualtat de tracte entre els grans grups d’inversió i les petites i mitjanes empreses implantades en el territori.