Tymon Kolasiński, el cervell més ràpid del món amb un cub de Rubik: “La ment és més creativa que una màquina”
LLEGIR EN CASTELLÀ
Durant uns segons, el silenci va ser absolut. El públic contenia la respiració mentre les mans i els ulls de Tymon Kolasiński es movien a una velocitat impossible. 4,63 segons després —es diu aviat—, el cub de Rubik estava resolt en la categoria de 3x3. El cronòmetre s’aturava i l’aplaudiment esclatava a la sala. La combinació de velocitat i precisió va deixar sense alè fins i tot els competidors més experimentats. Cada gir, cada moviment, semblava orquestrat amb una precisió matemàtica que desafia la percepció humana.
El jove polonès, considerat una de les ments més ràpides del món, acabava de signar una altra actuació magistral a Espanya, on el cap de setmana passat es va proclamar campió en les categories de 3x3, 4x4 i 5x5. Amb només vint anys, Kolasiński lidera el rànquing mundial de 5x5 (30,45 segons) i és segon en 4x4, però el que més impressiona no són les xifres: és la serenor amb què domina el caos, el domini absolut de cada segon i la consistència que manté sota una pressió extrema. Tot això darrere d’unes ulleres que, més que de visió, entenen d’agilitat mental.
La fascinació pel cub i la competició
En l’entrevista concedida a elDiario.es, Tymon recorda que el seu primer contacte amb el cub de Rubik va ser a casa, de petit. Van passar anys fins que el va aconseguir resoldre als deu anys, però no va ser el cub en si el que el captivava, com el repte de millorar constantment i l’emoció de la competició. Per a ell, competir —sigui en speedcubing, tennis o un altre esport— és el “més divertit” de la vida, i cada intent ofereix una nova lliçó sobre disciplina, concentració i automejorament. Aquesta filosofia l’ha convertit en un referent per a joves i veterans dels cubs arreu del món, amb gairebé 30.000 seguidors a la xarxa social Instagram.
En cada resolució, darrere dels girs que semblen automàtics, hi ha càlculs, memòria i reflexos. Tymon explica que, quan competeix, tot funciona per reflex: si comença a pensar massa, els resultats empitjoren. En els entrenaments, en canvi, es concentra en detalls específics per perfeccionar cada fase de la seva resolució, mostrant que fins i tot els campions més ràpids aprenen constantment i que la perfecció no és un punt d’arribada, sinó un procés continu de millora.
L'humà davant de la màquina
En l’era de la intel·ligència artificial, que pot resoldre un cub de Rubik al moment, Tymon reflexiona sobre la diferència entre la ment humana i la màquina. Les màquines poden ser més ràpides, però el valor de l’esport resideix en les persones. “No podem aprendre gaire d’una màquina creada per imitar-nos o superar-nos, però sí que podem aprendre molt d’una altra persona que ha après a ser com una màquina”, afirma. Aquesta perspectiva redefineix el significat del triomf: no es tracta només de rècords, sinó de la interacció, l’estratègia i la creativitat humana. Per a ell, això defineix l’essència dels cubs de Rubik: un encontre entre ment, tècnica i comunitat, on cada competidor representa un univers d’esforç i creativitat. Cada cub resolt és un testimoni de paciència, dedicació i capacitat d’adaptació, qualitats que transcendeixen la mera competició.
No podem aprendre gaire d’una màquina creada per imitar-nos o superar-nos, però sí que podem aprendre molt d’una altra persona que ha après a ser com una màquina
Beneficis cognitius i socials
Resoldre un cub de Rubik activa la memòria de treball, la coordinació mà-ull i la planificació estratègica. Estudis neuropsicològics, com aquest publicat a ResearchGate, assenyalen que exercicis com aquest milloren l’atenció i redueixen l’ansietat, mentre que en pacients amb Parkinson i altres malalties neurodegeneratives poden afavorir la destresa manual i certes funcions cognitives. A més, aquesta pràctica de resolució de cubs ajuda a enfortir la perseverança i la confiança en la resolució de problemes complexos.
El cub també ha demostrat el seu impacte en persones amb autisme, com Max Park —rècord mundial en la categoria de 4x4 amb 15,71 segons—, qui va trobar en el cub una eina per millorar la motricitat, la concentració i la socialització, convertint-se en un exemple inspirador per a la comunitat internacional. Històries com la de Max mostren que el speedcubing pot ser una via d’inclusió i desenvolupament personal, més enllà de l’esport competitiu.
Memòria de treball, coordinació mà-ull, planificació estratègica, millora de l’atenció, reducció de l’ansietat… La ciència demostra que resoldre un cub de Rubik pot ser molt beneficiós
D’altra banda, gràcies a la col·laboració entre Rubik’s Brand i l’ONCE, es va desenvolupar un cub tàctil per a persones cegues, amb textures diferents per a cada color. Jugadors amb discapacitat visual poden competir en igualtat de condicions, com demostra Berta García, campiona europea i espanyola en la modalitat A cegues, que va resoldre 36 cubs seguits de 38 memoritzats en menys d’una hora. Aquest desenvolupament evidencia com la innovació pot obrir portes a qui tradicionalment no podia participar, reforçant el missatge que resoldre cubs és inclusiu i que qualsevol persona pot gaudir dels beneficis cognitius i socials de l’esport.
Mentrestant, Tymon Kolasiński confia que la resolució ràpida del cub continuarà creixent i professionalitzant-se, amb competicions més estructurades que permetin a joves de tot el món explotar el seu potencial. “El cub pot canviar vides”, assegura, destacant que no es tracta només de batre rècords, sinó de millorar la ment i la interacció social. Creu, a més, que la comunitat i la passió pel cub continuaran creixent, i espera que les competicions es tornin més professionals per donar suport al talent emergent. “Cada cub que resolem és una oportunitat per millorar, aprendre i connectar amb els altres”, afegeix, deixant un missatge de motivació per a la pròxima generació de speedcubers.
Mallorca, un encreuament d’accents i passions
El Calvià Open 2025 va reunir els dies 8 i 9 de novembre 67 competidors procedents de 16 països, incloent-hi Polònia, França, Alemanya, Itàlia, EUA, Israel, Marroc, Xina, Ucraïna, Rússia, Sèrbia, Bulgària, Regne Unit i Espanya. Aquest torneig oficial, avalat per la World Cube Association (WCA) i organitzat per Speedcubing Mallorca, amb Marc Serra i Gustavo Hidalgo al capdavant, va transformar l’illa en un punt de trobada global. La diversitat d’accents, estils de resolució i estratègies va crear un ambient vibrant on cada participant aportava alguna cosa única a l’esdeveniment.
Serra, a més d’organitzador, va aconseguir el segon lloc en la modalitat de Clock, mentre que Jaume Ramos va ser tercer i Antoni Guiscafré va completar el podi en Skewb. “Fa cinc anys érem un grup petit que es reunia per afició. Avui competim amb els millors del món”, comenta Serra, ressaltant el creixement de la comunitat local i el prestigi internacional de l’esdeveniment. La celebració va ser tant pels resultats com per l’energia compartida entre participants i públic.
El fenomen local té un referent global: Cuby, el tutorial de resolució del qual a YouTube acumula més de 81 milions de visualitzacions, convertint-se en el vídeo més vist del món sobre resoldre cubs. El seu enfocament pedagògic i pacient ensenya que cada gir és molt més que un algoritme: és concentració, calma i mètode. El seu èxit demostra com la passió local pot convertir-se en un referent global, inspirant milers de persones a descobrir el món del speedcubing i a veure-hi una eina d’aprenentatge i entreteniment. “Cada cub és una oportunitat per aprendre alguna cosa nova”, afirma Cuby als seus seguidors. El seu estil proper i educatiu ha estat clau perquè Mallorca es consolidi com un punt de referència internacional en aquest esport mental.
Un cub que connecta persones
A Mallorca, l’estudiant de segon de Batxillerat de l’IES Sant Marçal, Pau Cànaves, acaba de realitzar, com a Treball de Recerca de Batxillerat, un estudi pioner sobre l’impacte social del speedcubing. El seu treball, basat en enquestes a 73 competidors, mostra que com més competicions es viuen, millor és la integració social i l’autoestima dels participants. A més, els tornejos creen un espai on es comparteixen coneixements, es fan amistats i es reforça la comunitat.
Ell, juntament amb els seus, la seva família, il·lustra aquesta dinàmica: Joan, pare i col·leccionista d’uns dos-cents cubs, comparteix la passió amb els seus fills, Pau i Llúcia (que va començar a competir amb vuit anys), fomentant valors de paciència, perseverança i col·laboració. Aquesta connexió intergeneracional reforça la idea que aquest joc de destresa i concentració no és només un esport, sinó un llenguatge comú que uneix persones de diferents edats i contextos.
Un trencaclosques infinit
Inventat el 1974 per Ernő Rubik, el cub té més de 43 trilions de combinacions possibles i se n’han venut més de 400 milions d’unitats. Tot i que resoldre’l de manera aleatòria seria impossible, amb pràctica i mètode qualsevol ment entrenada pot trobar l’ordre en el caos, convertint el cub en un reflex del cervell humà i un símbol de creativitat, perseverança i comunitat.
Kolasiński ho resumeix amb una frase que encapsula tot l’esperit del Calvià Open: “El cub demostra que la ment humana continua sent més creativa que qualsevol màquina”. Allà, entre girs, rialles i cronòmetres, va quedar clar que el speedcubing no és només un joc de destresa, sinó una manera d’entendre la intel·ligència, la cooperació i la tenacitat humana. Ara, amb tot això, els speedcubers ja posen la mirada en el Campionat Nacional, que se celebrarà del 6 al 8 de desembre a Tarragona. I així, els cubs van quedar dits i fets.
0