Vox fa president del partit a Balears Gabriel Le Senne, acusat de delicte d'odi

El Comitè Nacional Executiu de Vox acaba de designar a Gabriel Le Senne president del partit en Balears. El també màxim responsable del Parlament es troba acusat i a punt d'asseure's en la banqueta per un delicte d'odi per trencar, el 18 de juny de l'any passat, una fotografia de tres víctimes del franquisme. Le Senne substitueix en el càrrec a Patricia de les Heras, que continuarà com a diputada per Eivissa en la Cambra autonòmica.

Cal recordar que el PP va ajudar a pujar en 2023 a Le Senne a la presidència del Parlament a canvi que els populars poguessin governar les illes en solitari -això sí, amb el suport extern de Vox-. Des de llavors, el dirigent s'ha situat diverses vegades en el focus de la polèmica, especialment quan, en ple hemicicle, va estripar la imatge d'Aurora Picornell, icona del republicanisme a Mallorca, i de les activistes Maria i Antònia Pascual, crivellades a tirs pels feixistes la vespra de Reis de 1937. Els fets van tenir lloc abans de començar a debatre's la derogació de la llei balear de memòria democràtica, instada pels de Santiago Abascal amb la connivència del PP.

Els fets van provocar una onada d'indignació dins i fora de Balears, amb peticions de dimissió que Le Senne mai ha atès. Tampoc el PP li ha forçat a dimitir: el passat 3 de setembre, els populars ho van salvar de la destitució, impulsada pels grups de l'oposició (PSIB-PSOE, Més per Mallorca, Més per Menorca i Podemos).

El passat 19 de juny, els conservadors van tornar a salvar a Le Senne en votar en contra, en la Comissió de l'Estatut dels Diputats, d'elevar a ple la suspensió de la segona màxima autoritat de Balears.

Malgrat trobar-se a les portes del judici, el mandatari ultra continua presidint les sessions plenàries i altres actes institucionals com el de la Diada de Balears del passat 1 de març, en el qual va apel·lar al “bon funcionament” de la Cambra, a defensar “l'imperi de la Llei” i a la necessitat de “cuidar les institucions democràtiques”.

Els querellants i les acusacions populars personades en la causa -els descendents de les republicanes assassinades, Memòria de Mallorca, el col·lectiu Estimada Aurora (que engloba a uns 50 ciutadans), el Partit Comunista (PCE) i el Partit Comunista dels Pobles d'Espanya (PCPE)- reclamen per a ell des d'un any i quatre mesos fins a quatre anys de presó, així com fins a 11 anys d'inhabilitació. La Fiscalia i el propi inculpat, per part seva, demanen la seva absolució en al·legar que va actuar en l'exercici de les seves funcions per a preservar la neutralitat institucional i el pluralisme polític.

El màxim responsable de la Cambra autonòmica va manifestar en un comunicat que continua “emparat pel dret de la presumpció d'innocència”, mostrant-se “convençut que va actuar en l'exercici de les seves funcions, sense una altra intenció que la d'aplicar el Reglament, responent a queixes de grups que representen la majoria de la Cambra i després de recaptar assessorament legal”.

El passat 13 de maig, Le Senne difonia a través del seu canal de Telegram una faula llançada per un compte parodia sobre un nou mètode de sagnat vaginal que permetria “a milers de dones trans” simular la menstruació i els seus símptomes. El compte que al·ludeix a aquest suposat procediment apunta, a més, a les recerques dutes a terme per una universitat inexistent. Malgrat això, la segona autoritat de les illes es fa ressò de la broma acompanyant-la d'un comentari propi: “Per a menstruar i no tirar gota”.

Un cop d'ull al seu canal de Telegram permet comprovar, entre altres inclinacions, les simpaties de Le Senne per l'ultradretà Javier Milei i la contínua difusió de fakes conspiracionistes entorn de la COVID; advertiments davant suposades amenaces de control per part de l'Estat i missatges negacionistes sobre el canvi climàtic.

D'altra banda, Le Senne també és seguidor d'algunes tesis vinculades a grups neonazis, com la teoria de “el gran reemplaçament”, segons la qual la població blanca i cristiana estaria sent “substituïda” per pobles no europeus, especialment africans, la qual cosa consideren que posa en “perill” la cultura i civilització europees. Aquesta teoria racista, definida per grups de supremacistes blancs lligats a grups d'extrema dreta –neonazis inclosos–, va ser popularitzada per l'escriptor francès Renaud Camus i sosté que existeix una espècie de conspiració liderada per una elit global per a acabar amb la població blanca, la qual cosa anomenen “genocidi blanc”.