Crític, un mitjà digital amb olor de paper
Els periodistes Roger Palà, Sergi Picazo i Joan Vila saben quin periodisme volen fer i, de moment, estan posant les bases perquè sigui viable. Farts de la dependència econòmica que ha distorsionat l’ofici i de la dictadura de l’actualitat, han decidit impulsar Crític, un nou mitjà amb criteris cooperatius i que farà un periodisme pausat, analític i, com el seu nom indica, crític. Un adjectiu intrínsec a la professió en termes essencials, però que amb el temps ha anat diluint-se fins al punt que avui sona més aviat a repte.
Els anys d’entrega de Palà i Picazo a l’Anuari Mèdia.cat han servit de caldo de cultiu per a la germinació de Crític, que heretarà l’esperit del projecte del Grup de Periodistes Ramón Barnils i que pretén consolidar-se com un referent en el periodisme d'investigació. “Creiem en el periodisme incòmode, el que aborda els temes amb profunditat, context i dades, contrastant les fonts i sense caure en el pamflet”, explica Palà, que adverteix que el nou mitjà fugirà del seguiment cec de l’actualitat. O, el que és el mateix, “del fast food informatiu i del periodisme de tuits”. El projecte pretén tornar a les arrels del vell periodisme adaptant-lo als nous temps: “Apostem pel periodisme reposat o slow journalism, un periodisme nou, que en realitat és vell”.
Crític no serà un mitjà convencional, però tampoc serà un mitjà alternatiu; desenvoluparà un paper complementari a l’actual mapa mediàtic català. “Volem interpel·lar a ciutadans no necessàriament militants o activistes, però sí amb una certa sensibilitat crítica davant la vida que no troben resposta en els mitjans tradicionals”, assenyala Palà. Conceptes com ara micromecenatge, independència informativa o infoxicació conviuen en el vocabulari dels impulsors amb d’altres com ara nínxol de mercat, pla d’empresa, target o publicitat –tot i que amb criteris ètics—. I és que el projecte se sustentarà formalment en una cooperativa, però competirà pràcticament en un escenari ferotge, com ho és el negoci editor. Potser per aquest motiu, en el vídeo promocional hi poden aparèixer personatges com l’activista Ada Colau amb d’altres que expressen més centralitat, com l’exconseller de Cultura i Mitjans de Comunicació, Joan Manuel Tresserras.
En busca de la independència informativa
Per garantir la indepèndència informativa del projecte, els impulsors han dissenyat un pla d’empresa que els hauria de garantir els primers quatre anys de vida. Segons expliquen en el seu web, el cost del primer exercici s’eleva fins als 80.000 euros, que inclouen tant els recursos humans que faran possible el projecte –dos periodistes a jornada completa més un gerent a temps parcial i una xarxa de prop de trenta col·laboradors remunerats— com tota la infraestructura. Una part d’aquesta inversió es cobrirà amb una campanya de micromecenatge, que ja ha superat els 25.000 euros previstos inicialment, i que va camí d’arribar als 1.000 verkamistes –que seran subscriptors quan la iniciativa vegi la llum—, que suposarien l’estabilitat del projecte.
“Ens cal un periodisme que arreli en la gent i que no depengui d’un, dos o tres grans inversors. Per això necessitem que la gent es corresponsabilitzi del periodisme i que, en mesura de les seves possibilitats, estigui disposat a pagar-lo”, ens explica Palà. Com a complement de la campanya de Verkami, Crític compta amb una cinquantena de socis col·laboradors, principalment dels àmbits de la comunicació, la cultura, els moviments socials i, també, de la política. Cadascun d’ells, han aportat 1.000 euros que suposen un sumatori de 50.000 euros. “Els socis col·laboradors i tot el crowdfunding són, d’alguna manera, el nostre banc”, resumeix gràficament Palà que, quan se li pregunta directament sobre si acceptarien ajudes dels bancs respon: “Admetrem publicitat en funció de criteris ètics i estudiarem, cas per cas, totes les opcions”. En qualsevol cas, mai aquesta publicitat podria superar el 25% del total, un requisit vital per preservar la independència del projecte.
Entre els col·laboradors destaquen, en l’àmbit de la comunicació, el tàndem editor de Cafe amb Llet, Albano Dante i Mercè Sibina, una referència en el periodisme d’investigació. En el bloc de la política, hi predominen noms vinculats a ICV-EUiA –Dolors Camats, Laia Ortiz, Marc Rius, Raül Romeva, David Cid o Gemma Galdón, entre altres— i, en menor mesura, alguns altres d’ERC –com Joan Tardà o Anna Simó—o el militant de la CUP i la CGT, Jordi Martí. Com a nota curiosa, cal destacar l’aportació de l’economista Oleguer Presas, més conegut segurament per haver estat jugador del FC Barcelona.
Pel que fa a l’elecció d’una cooperativa i no d’una empresa convencional o qualsevol altre fórmula jurídica, és interessant citar un article del tercer soci, Joan Vila. “La cooperativa ens permet una gestió més democràtica de l’empresa, una participació econòmica equitativa dels socis fundadors, aconseguir el màxim d’independència respecte a grups inversors o a altres empreses més potents i, finalment, cooperar –valgui la redundància– amb altres entitats ja existents de diferents àmbits socials”. I conclou amb una darrera raó important: “Ens permet incorporar socis col·laboradors, és a dir, persones que creuen en aquesta iniciativa i volen ajudar-nos financerament”.
Quins formats oferirà 'Crític'?
“Editarem cada setmana un reportatge en profunditat sobre un tema d’actualitat política, econòmica i social”, explica Palà. Malgrat l’anunciada al·lèrgia al fast food informatiu, el nou mitjà també publicarà continguts diaris d’opinió i anàlisi i una entrevista setmanal “sobre un tema polític, econòmic o social, de l'àmbit català, que habitualment no aparegui als grans mitjans de comunicació”. Aquest contingut serà inicialment exclusiu per als subscriptors, però al cap d'un temps, s'obrirà a la resta de la comunitat.
Un dels reptes de la nova capçalera és trencar amb el circuït tancat “de l’univers autoreferencial dels opinòlegs i tertulians” que circulen gairebé cíclicament pels principals mitjans i platós catalans. Per això han configurat un equip de periodistes i analistes que barregen diferents sensibilitats i on predominen veus joves. Entre ells –molts també són socis col·laboradors del projecte— hi destaquen David Espinós, Helena Lòpez Vallejo, Joan Subirats, Joan Manuel Tresserras, Manuel Delgado, Gemma Galdon, Josep Manel Busqueta, Montse Santolino, Gemma Ubasart o Fabian Mohedano.
A banda de l'edició digital, Crític també tindrà una versió impresa que abordarà anualment un gran tema d’actualitat. Una revista monogràfica de gran format que llançarà el seu primer número a l'octubre. Es titularà El Procés i analitzarà la qüestió sobiranista a Catalunya. “Si a l’Anuari Mèdia.cat parlàvem de 15 temes silenciats pels mitjans, a El Procés parlarem d’un tema molt abordat, però des de perspectives diferents”, explica Palà. La revista serà gratuïta per als subscriptors, però també es podrà adquirir a les llibreries a un preu que encara s’està estudiant.
Salvant les distàncies, les funcions i les dinàmiques, el canvi de paradigma que s’insinua en política, amb la irrupció de noves formacions, té les seves similituds en altres esferes de la societat, com ara amb la professió periodística. Des de fa uns anys, diverses iniciatives han trencat amb el marc mediàtic predominant i han expressat la voluntat de trobar nous escenaris on repensar la professió. No deixa de ser revelador que Ada Colau, fa un temps, fes unes declaracions dient que ella no era antisistema, sinó que en tot cas els antisistema eren els bancs que expulsaven les persones de casa seva. En la conversa mantinguda entre aquest mitjà i els impulsors de Crític, Roger Palà va fer una reflexió semblant: “Nosaltres no som alternatius, el mitjà alternatiu és La Vanguàrdia, nosaltres som els que fem periodisme”. D’aquesta manera, Crític se suma ara a un seguit d’iniciatives periodístiques que, des del territori en molts casos, però també a nivell nacional i estatal, estan constituint un bloc alternatiu i complementari als mitjans convencionals. Fugint de trinxeres i de servituds, mirant de fer periodisme.
