eldiario.es

Síguenos:

Boletines

Boletines

Menú

CATALUNYA

Altres interrogants policials que a diferència del 4-F no tenen la seva pel·lícula

La pel\·lícula 'Ciutat Morta', que narra el cas 4-F del qual se'n compleixen nou anys, ha tret a la llum les sospites sobre l'actuació de les autoritats judicials i policials en diferents casos recents

Detencions arbitràries, llargues temporades a la presó provisional, condemnes sustentades únicament sobre testimonis de policies i el suposat ús polític d'actuacions judicials són acusacions que es reiteren en els últims anys

Alguns dels casos més polèmics són els de l'Isma i en Dani, que van passar 34 dies a preventiva després de ser detinguts en una vaga, els judicis per les protestes de Can Vies o l'"Operació Pandora"

- PUBLICIDAD -
Protesta pels detinguts en l'operació Pandora. / ENRIC CATALÀ

Protesta pels detinguts en l'operació Pandora. / ENRIC CATALÀ

La projecció de Ciutat Morta a la televisió pública catalana ha posat el focus mediàtic sobre l'actuació de la policia i sistema judicial en el cas 4 -F, un suposat muntatge policial que va portar a tres persones a passar per la presó amb condemnes d'entre tres i quatre anys, presó preventiva inclosa, per uns fets que sempre van assegurar no haver comès, i que es van saldar amb el suïcidi d'una de les condemnades.

Quan es compleixen 9 anys de la nit en què va començar la història narrada per Ciutat Morta, diversos casos recents que guarden similituds amb el 4-F han estat posats en dubte. Detencions arbitràries, llargues estades en presó preventiva, resolucions basades únicament en testimonis policials o l'ús polític d'actuacions judicials són acusacions que han vingut reiterant en els últims anys. Aquests són alguns dels més polèmics.

Isma i Dani, 34 dies en preventiva després d'una vaga

Carmen García Martínez, la jutgessa que va dictar la presó preventiva per a 3 dels acusats del 4-F, va ser qui el 2012 va decidir la mateixa destinació per a Ismael Benito i Daniel Ayyash. Estudiants en la Universitat de Barcelona, un de Física i Enginyeria i de Física i Matemàtiques l'altre, tots dos van ser detinguts quan tornaven de la manifestació celebrada al matí en la vaga general del 29 de març de 2012. Els policies que els van detenir els acusaven d'haver tallat el trànsit a l'avinguda Diagonal mitjançant la crema de contenidors.

En aquella jornada de vaga general hi va haver diversos disturbis al centre de Barcelona. Un grup de persones va incendiar una cafeteria i va haver-hi contenidors cremats en diversos carrers de l'Eixample. Però tot això va succeir a la tarda, quan l'Isma i en Dani ja es trobaven als calabossos després de la seva detenció. Tot i que ells sempre van sostenir que la seva participació en la vaga va ser pacífica, la jutge va donar veracitat al testimoni policial, assegurant que els joves pertanyien a "un grup de persones que pretenien alterar la pau" amb "alt perill criminal".

Els dos joves van ser traslladats a la presó de Quatre Camins, on hi van passar 34 dies. Cap dels dos tenia antecedents i diversos professors, degans i fins al rector de la seva Universitat, van enviar cartes de suport. De res va servir, perquè el destí dels dos era romandre a la presó fins passada la cimera del Banc Central Europeu, un esdeveniment per al qual Barcelona es va blindar.

"S'ha hagut de forçar l'ordenament jurídic perquè ingressi a la presó alguna persona", va reconèixer el ministre de l'Interior en parlar del seu cas. Jorge Fernández Díaz va tenir aquest atac de sinceritat per justificar la seva proposta de reforma per rebaixar les condicions de la presó provisional. Va il·lustrar la necessitat d'aquesta modificació pels incidents ocorreguts el dia que van detenir en Dani i l'Isma quan, en paraules del ministre, "es van utilitzar tècniques de guerrilla urbana" per incendiar una cafeteria i agredir els bombers. Durant la vaga hi va haver 79 detinguts a Barcelona, però només 4 van passar a presó preventiva. Entre ells ho havia els dos estudiants de la Universitat de Barcelona, que havien estat detinguts hores abans dels incidents als quals al·ludia Fernández Díaz.

La jutge va mantenir la preventiva fins passada la cimera del BCE, quan l'Audiència de Barcelona va invalidar el seu acte, deixant els dos estudiants en llibertat sense fiança. Tres anys després, l'Isma i en Dani esperen el judici, que se celebrarà el proper mes de març, i en el qual l'Ajuntament de Barcelona i la Generalitat es personen. Demanen per a ells gairebé 9 anys de presó.

Jutjats per les protestes a Can Vies

A tres anys i nou mesos de presó puja la condemna d'un dels primers jutjats per la manifestació que va tenir lloc després del desallotjament del centre social ocupat de Can Vies de Barcelona. El jutjat penal va condemnar aquest dilluns quatre de les cinc persones processades per participar en els altercats que es van produir durant la setmana de mobilitzacions que va seguir al setge de la institució okupa, imposant penes d'entre 8 i 45 mesos de presó. La sentència més dura la va rebre Quim, que segons la sentència va llançar una litrona que va impactar en l'escut d'un mosso d'esquadra, i al qual se li aplica l'agreujant d'haver-ho fet amb la cara tapada per una bufanda.

Paula és una altra de les persones condemnades per la mateixa manifestació. En el seu cas, la pena és d'un any de presó per atemptat contra l'autoritat, en considerar el jutge que va llançar una pedra petita contra un agent de paisà. Segons el testimoni de l'acusada, ella es trobava aquella nit al barri de Sants realitzant un reportatge fotogràfic quan va fer una instantània a un grup d'agents de paisà, amb els quals va mantenir una discussió i la van acabar detenint. "Hi havia un munt de testimonis que corroboraven la seva versió, veïns que ni la coneixien, i tot i així el jutge no l'ha cregut", explica la seva advocada, Anaïs Franquesa.

La lletrada indica que l'única prova contra Paula és el testimoni dels agents. "La sentència és curiosa perquè deixa clar que no pot acceptar la idea que hagi pogut haver-hi un muntatge policial, una mentida o ni tan sols un error, només es basa en la paraula de la policia tot i que hi ha testimonis que la contradiuen i ni tan sols és capaç d'aportar la pedra com a prova".

Basar-se únicament en la versió policial és un aspecte que destaca un altre dels advocats defensors dels detinguts de Can Vies, Andrés García Berrio, que explica que en el judici de Quim tampoc es va aportar l'ampolla o la bufanda que serveix com a agreujant. "Aquest cas posa en dubte que hi ha detencions arbitràries i atestats no del tot certs, mostra que casos com el 4-F es poden tornar a repetir si no s'actua amb la màxima professionalitat des de tots els cossos i els jutges segueixen avalant la versió policial", indica García Berrio.

La majoria dels detinguts per les manifestacions de Can Vies no van passar per la presó preventiva, però Sergi Rubia no va córrer la mateixa sort. Ell va anar a la cassolada de protesta pel desallotjament del centre social i va ser detingut dimecres. Dilluns els detinguts tot just van ser mitja dotzena. Dimecres, fins a 30. D'ells, només Rubia passar 23 dies per la presó preventiva, acusat en un primer moment de cremar un contenidor, encara que després en el judici els policies van declarar que va arrossegar un contenidor fins un altre que ja es cremava.

Finalment Rubia va ser absolt per la contradicció entre els testimonis de la policia i els dels veïns, i en no trobar el jutge proves de la seva actuació. Ell va defensar des del primer moment que va ser detingut de forma aleatòria i a causa del seu aspecte.

"Es fa un mal ús de la preventiva", afirma contundent l'advocada Anaïs Franquesa. "Abans per aquest tipus de fets no es demanaven preventives, però en la vaga general de 2012 van començar. Les peticions de preventiva es realitzen d'acord a les directrius que arriben a la fiscalia, amb una càrrega bastant política. S'intenta crear una alarma social com a avís a la resta de persones que surten en mobilitzacions perquè sàpiguen que hi ha riscos".

7 persones empresonades sota llei antiterrorista

11 persones van ser detingudes el passat desembre en l'anomenada "operació Pandora", una actuació que la policia va qualificar d'antiterrorista i que es va desenvolupar principalment en el centre ocupat de la Kasa de la Muntanya, tot i que també es van realitzar detencions en altres domicilis de Barcelona, Sabadell, Manresa i Madrid. El desplegament d'efectius de la policia catalana va sobrepassar els 400 antiavalots, en una operació mediàticament vistosa encapçalada pel jutge de l'Audiència Nacional Javier Gómez Bermudez.

El secret de sumari no va ser suficient per evitar que transcendissin alguns primers indicis que esgrimien per justificar l'operació. El magistrat acusava els detinguts de "constituir, promoure, liderar i pertànyer a una organització terrorista", a més d'un delicte de danys i estralls. Fonamentava la decisió d'enviar 7 dels 11 detinguts a la presó preventiva en un informe policial que afirmava que els detinguts pertanyen als GAC (Grups Anarquistes Coordinats) i que aquests són una organització terrorista. La policia va trobar disset cartutxos de càmping-gas en una de les entrades, que el seu propietari afirmava utilitzar per cuinar, i el jutge va explicar que diversos dels detinguts "usaven correus amb mesures de seguretat extremes, com riseup.net" i que tenien un llibre l'autoria del qual s'atribueix als GAC.

Malgrat la debilitat dels indicis i que el judici encara no s'ha celebrat, les persones detingudes en l'Operació Pandora han passat un mes i mig a la presó preventiva sota legislació antiterrorista, que permet la incomunicació durant 120 hores, la dispersió dels presos preventius a diferents presons de l'Estat -els de Pandora han estat als voltants de Madrid tot i haver estat detinguts a Barcelona- i un règim especial al centre penitenciari que permet l'aïllament de l'intern.

Després de 45 dies en preventiva, dijous passat la policia catalana va donar a conèixer les acusacions que es formulaven. El mateix dia el jutge donava per concloses les investigacions i deixava en llibertat amb càrrecs tots els detinguts sota fiança de 3.000 euros. En els registres practicats, els Mossos d'Esquadra van assegurar haver decomissat "material informàtic, cartes i manuscrits vinculats al GAC, elements per a la fabricació d'artefactes, manuals sobre la fabricació d'explosius, documentació d'identitat falsa i diners en efectiu".

La policia relacionava aquest grup amb atemptats contra sucursals de bancs italians, la col·locació d'un artefacte explosiu casolà a la madrilenya catedral de l'Almudena el 2013 i amb una bomba feta amb un càmping-gas que va explotar a la basílica del Pilar de Saragossa sense causar ferits el mateix any. Els investigadors esgrimeixen que des que el GAC es presentés en 2012 "el nombre d'atemptats de caràcter anarquista ha augmentat exponencialment". L'advocat Benet Salellas ha denunciat que la resolució judicial no era capaç de relacionar els detinguts amb cap dels fets comesos, i ha assegurat que s'utilitza l'assistència dels imputats a reunions com a proves de la seva pertinença a les GAC.

Partits com ICV-EUiA i la CUP, sindicats com CNT o CGT i diversos grups antirrepresión vincular l'Operació Pandora amb la llei mordassa, una reforma que enduria la Llei de Seguretat Ciutadana aprovada només cinc dies abans al Congrés. David Companyon, diputat d'ICV-EUiA ha assegurat que "la batuda" s'havia produït amb la finalitat de "justificar, en un moment en què no hi ha terrorisme a l'Estat, la necessitat d'una norma que ha suscitat fortes crítiques també a Europa".

- PUBLICIDAD -

Comentar

Enviar comentario

Enviar Comentario

Comentarios

Ordenar por: Relevancia | Fecha