eldiario.es

Menú

Balanç de les bales de goma: set ulls perduts en cinc anys

Aquest divendres es votarà la seva retirada a la comissió del Parlament que n'estudiava l'ús, i el 30 d'abril del 2014 les bales de goma ja no formaran part del material antiavalots de la policia catalana. Repassem l'historial d'aquesta munició a Catalunya.

- PUBLICIDAD -
Ester Quintana, el 14-N después de recibir el impacto en su ojo. / EDU BAYER

Ester Quintana, el 14-N després de rebre l'impacte en un ull. / EDU BAYER

Tres anys després de la seva constitució, l’associació Stop Bales de Goma ha aconseguit el seu objectiu: la prohibició de l'ús de bales de goma com a material dissuassori per part del cos de Mossos d'Esquadra. La lluita d’aquesta organització i d’altres moviments socials s’ha enmarcat en un context de proliferació de lesions ocasionades per aquests projectils: des de 2009, set persones han perdut un ull a causa de l'impacte d'una bala de goma a Catalunya. A la resta de l'Estat, va haver-hi dues víctimes mortals, en concret a Euskadi: el 1995 va morir Rosa Zarra pocs dies després de rebre un impacte de bala de goma a l'abdomen durant una manifestació. Una altra víctima va ser Íñigo Cabacas, que va morir l'any passat en rebre un tret d'aquests projectils al cap. Poc després l'Ertzaintza els retirava. I ara a Catalunya tampoc no se'n faran servir més. Aquest divendres es votarà la seva retirada a la comissió del Parlament que n'estudiava l'ús, i el 30 d'abril del 2014 les bales de goma ja no formaran part del material antiavalots de la policia catalana. Repassem l'historial d'aquesta munició a Catalunya.

Fins 2005: Policia Nacional

Abans del traspàs de les competències en seguretat a la Generalitat de Catalunya, la Policia Nacional va fer servir diversos cops les bales de goma. El 2001, Carles Guillot va perdre un ull durant el desallotjament d’una casa okupa al barri de la Salut de Barcelona. Després de passar per l’Audiència de Barcelona, la seva petició d’indemnització va ser rebutjada pel Tribunal Suprem. Recentment, una campanya de micromecenatge li va permetre reunir els fons necessaris per recórrer al Tribunal Europeu de Drets Humans d’Estrasburg.

27 de maig del 2009: Guanya el Barça, tres persones perden un ull

La nit que el Futbol Club Barcelona va guanyar la Lliga de Campions, la primera amb Josep Guardiona d'entrenador, va ser la més violenta pel que fa a les conseqüències de les bales de goma. Jordi Naval, Jordi Sallent i Òscar Alpuente van perdre tots un ull quan celebraven la victòria del seu equip. Cap d’ells no estava implicat en aldarulls. La mateixa nit, Edgar López va rebre un tret a la caixa toràcica que li va provocar lesions coronaries greus i irreversibles i una necrosi a una part del cor. Pocs dies abans, durant la celebració del títol de campió de lliga, Gerard Molins havia rebut un tret a l’orella, fet que li provocar vertigens durant 6 mesos.

12 de juliol del 2010: “Tota la culpa és de Robben”

Aquest es el títol irònic del llibre que va escriure Nicola Tanno sobre la seva experiència. Amb aquesta frase, aquest jove italià recorda que la jugada fallida de Robben en la final del Mundial podria haver evitat la victòria de la selecció espanyola i la posterior celebració durant la qual ell va perdre un ull, segons denuncia arran de l'impacte d'una bala de goma. Tampoc estava implicat en cap aldarull. El seu cas ha estat arxivat dues vegades però encara està pendent d’un recurs.

Després d’aquests fets, Tanno va ser un dels impulsors de l’associació Stop Bales de Goma i va comparèixer dues vegades al Parlament de Catalunya.

29 de març del 2010: Primera vaga general

Durant la primera vaga general d’aquest període de crisi, Angelo Cilia, de 26 anys i un altre ciutadà italià de 36 anys van perdre un ull.

14 de novembre del 2012: Ester Quintana.

El cas d’Ester Quintana, que va perdre l’ull durant la vaga general del 14-N, va tenir grans repercussions mediàtiques a causa dels repetits canvis de versió per part de la policia. L’aleshores conseller d’Interior, Felip Puig, va assegurar en un primer moment que no s’havia disparat cap bala de goma durant aquella manifestació. Gràcies a la publicació de diversos vídeos, va acabar admetent que s’havien disparat salves -trets sense bala- a la zona on es trobava Quintana, però va negar que fossin projectils. Tanmateix, un informe mèdic va demostrar que la lesió havia estat provocada per un projectil d’aquest tipus.

Febrer del 2013: Creació de la comissió parlamentària

Es crea finalment la comissió parlamentaria que reclamava Stop Bales de Goma des del 2011, per estudiar l'ús d'aquests tipus de material per part dels Mossos, tot i que no inclou l’expressió bales de goma sinó que es refereix als mètodes d’ordre públic en general. Durant la seva compareixença, el nou conseller d’Interior, Ramon Espadaler, demana perdó a les víctimes però anuncia que no es prohibiran les bales de goma. Pocs dies després, anuncia l’adquisició de canons d’aigua per part de la policia catalana.

30 abril del 2014: Fi de les bales de goma

Durant la seva compareixença al Parlament, Ester Quintana va declarar: "No sóc la primera víctima de les bales de goma però vull ser l'última". El seu desig es farà realitat. Segons a què van arribar CiU i ERC, el 30 d'abril del 2014 serà l’últim dia en què els Mossos d’Esquadra podran fer servir les bales de goma. Tot i així, encara tindran a la seva disposició les llançadores GL06-LL que disparen projectils viscoelastics, de més precisió, que no reboten i que immobilitzen els músculs en cas d'impacte.


- PUBLICIDAD -

Comentar

Enviar comentario

Enviar Comentario

Comentarios

Ordenar por: Relevancia | Fecha