eldiario.es

Menú

Oleguer Pujol-ATLL: connexió a l'Haia

L'empresa investigada a Holanda per suposadament ajudar el fill de l'expresident a ocultar comissions també ha gestionat la matriu del vehicle financer utilitzat per la família Rodés en la privatització d'Aigües Ter-Llobregat (ATLL)

- PUBLICIDAD -
Registran en La Haya una empresa que ayudó a Oleguer Pujol a ocultar operaciones

Registren a l'Haya una empresa que va ajudar a Oleguer Pujol a ocultar operaciones EFE

El recent escorcoll a Holanda d' una empresa investigada per suposadament ajudar a Oleguer Pujol a amagar comissions d'operacions immobiliàries ha engrandit encara més els interrogants sobre la privatització d'Aigües Ter-Llobregat (ATLL), la major de la història de la Generalitat i també la més polèmica: el registre policial ha posat la lupa sobre International Tax Planning Services (ITPS), l'empresa investigada amb seu a l'Haia que va crear les suposades empreses pantalla utilitzades per Oleguer Pujol (ARD-Choille BV i Marway). Però ITPS també ha gestionat Aliada Investments BV, l'empresa que controla el 100% del vehicle financer utilitzat per la família Rodés en el consorci beneficiari de la privatització de la gestió d'ATLL, que el Govern d'Artur Mas manté malgrat que els tribunals l'han anul·lat per irregularitats.

El jutge de l'Audiència Nacional Santiago Pedraz va ordenar pel passat 18 de desembre el registre de ITPS seguint el rastre de les operacions d'Oleguer Pujol. La investigació del cas Pujol sospita que la signatura ITPS va ingressar 11,5 milions d'euros relacionats amb intermediacions immobiliàries del fill de l'expresident, que després suposadament es van repartir entre ARD-Choille BV i Marway, dues societats pantalla creades per la mateixa ITPS. El conglomerat ITPS, amb seu a l'Haia, està especialitzat en serveis a la carta per a les corporacions internacionals que busquen treure profit dels avantatges que ofereix Holanda per al capital: baixa tributació, porta d'entrada als paradisos fiscals, creació de madeixes societàries opaques, etcètera.

Les societats creades per ITPS segueixen formalment administrades pel propi conglomerat, la qual cosa dificulta conèixer la identitat dels propietaris reals. A més, aquestes empreses pantalla compten també sovint amb filials a paradisos fiscals, amb el que és encara més difícil seguir el rastre dels diners.

ARD-Choille BV i Marway no són els únics artefactes financers que ITPS suposadament gestiona per a clients catalans. Segons el registre mercantil holandès, ITPS també va començar a administrar des de març de 2010 l'empresa Aliada Investments BV, la matriu que controla el 100% d'Acacia ISP, el vehicle que la família Rodés va utilitzar per sumar-se al consorci que es va fer amb el control d'Aigües Ter Llobregat (ATLL) al novembre de 2012. Aliada Investments BV, amb el número de registre 34.107.033 i coadministrada fins llavors per Alicia Rodés, va declarar a les autoritats holandeses uns actius de 33 milions d'euros el 2012, segons la documentació aportada a la Cambra de Comerç d'aquest país.

Acàcia ISP, controlada des d'Holanda per Aliada Investments BV i ITPS, compta amb el 5% del consorci guanyador en el concurs d'ATLL, però la importància de la família Rodés en l'operació va bastant més enllà: Ferran Rodés, accionista de referència del diari Ara i vicepresident d'Havas Media -nodo clau pel qual circula bona part de la publicitat cap als mitjans-, és també conseller d'Acciona, que va liderar la plataforma amb el 51% del grup que es va fer amb la gestió d'ATLL. Els altres socis que es van implicar són el banc brasiler BTG Pactual (39%) i la família Godia (5%).

A més, Rodés havia estat nomenat aquest mateix 2012 assessor d'Artur Mas, que el va col·locar al capdavant del Consell Assessor pel Desenvolupament Sostenible (CADS) uns mesos abans de la privatització. Per tant, l'influent empresari -fill del recentment desaparegut Leopoldo Rodés, exconseller de La Caixa i del grup Godó- apareixia en tres vèrtexs de la polèmica operació: assessor del president que va impulsar la privatització, conseller de l'empresa líder del consorci guanyador -Acciona- i inversor personal a través d'un vehicle financer controlat des de l'Haia per la mateixa boutique utilitzada per Oleguer Pujol per suposadament cobrar comissions en les seves operacions immobiliàries.

La concessió d'ATLL, a la qual també optava Agbar, va ser polèmica des del primer dia al materialitzar-se just abans de les eleccions autonòmiques de 2012. El Govern de Mas va optar per l'opció liderada per Acciona i la família Rodés en contra del criteri de l'organisme públic que supervisa la contractació pública (OARCC), vinculat a Presidència, que va dictaminar que el consorci guanyador en realitat havia d'haver estat exclòs perquè no complia les bases. Malgrat això, la Generalitat va mantenir contra vent i marea la concessió i després no ha fet cas a la concatenació de revessos judicials, incloent el del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, el juny passat, que va anul·lar la concessió.

El Govern d'Artur Mas ha mantingut una defensa numantina del procés, malgrat les successives sentències contràries, a les crítiques de tots els altres partits -la CUP fins i tot ha exigit la renacionalització d'ATLL entre les condicions per a la investidura- ja l'atzarosa trajectòria de diversos socis integrats en el consorci guanyador, com la investigació a la família Godia per delicte fiscal i la detenció al Brasil d'André Esteves, el cap de BTG Pactual, en la major causa de la història sobre el pagament de suborns a polítics al país sud-americà. Esteve va estar tres setmanes a la presó i ara té retirat el passaport i els moviments molt limitats, amb obligació de presentar-se al jutjat cada 15 dies.

La detenció d'Esteves ha posat contra les cordes a BTG Pactual, que es va veure obligat a posar a la venda la seva participació a ATLL. Segons ha avançat Expansión, la pròpia Acciona es quedarà amb les seves participacions, de manera que passarà a controlar el 90% de l'empresa. El 2012, l'entrada mateixa del banc brasiler en el consorci per ATLL va ser també polèmica per si mateixa en beneficiar-se simultàniament d'una altra privatització de la Generalitat amb resultats insòlits: els túnels de Vallvidrera i del Cadí. Aquesta operació va reportar al banc una plusvàlua de 89 milions d'euros en només dos anys, un negoci privat extraordinari a costa de l'erari públic. Aquesta plusvàlua va suposar per BTG Pactual un ingrés equivalent al 75% de la seva teòrica aportació per al consorci d'ATLL.

- PUBLICIDAD -

Comentar

Enviar comentario

Enviar Comentario

Comentarios

Ordenar por: Relevancia | Fecha