L’allau de refugiats que travessen el Mediterrani a la desesperada, dintre d’un caos absolut, s’ha situat durant el primer semestre d’enguany a 224.479 persones, de les quals 2.100 hi han trobat la mort i l’han convertit en una nova fossa comuna. Les xifres es troben en augment en comparació amb l’any anterior, segons els comptes de l’agència de l’ONU per als Refugiats (ACNUR). El mateix organisme ha reiterat la seva petició d’un pla d’emergència amb mesures “urgents, globals i duradores” als governs europeus implicats, els quals han contestat que tenen previst celebrar una cimera sobre el tema el mes de novembre a la Valeta (Malta) i descarten una trobada d’urgència, que és com dir que no pensen fer res.
L’agència de control de fronteres de la Unió Europea (Frontex) declara haver rebut només un 16% dels recursos materials i humans que els 28 governs de la UE es van comprometre a facilitar-li arran de la cimera extraordinària sobre la qüestió celebrada el mes d’abril. Els tres vaixells amb personal de Metges Sense Fronteres que patrullen al Mediterrani han rescatat 11.000 persones els tres últims mesos: “Estem fent de guardacostes, cobrim un buit perquè Europa no fa la seva feina”, ha manifestat Paula Farias, responsable d’operacions d’aquesta ONG al Mediterrani.
El primer ministre grec Alexis Tsipras, aclaparat per la quantitat d’immigrants que s’amunteguen als camps de refugiats de fortuna, centres de detenció o a qualsevol lloc públic del territori hel.lè, ha reclamat igualment: “Ara és el moment de veure si la UE és la UE de la solidaritat o la UE dels interessos econòmics a la qual cadascú només mira per la seva frontera”.
El 55 % dels refugiats ho intenten ara pel Mediterrani oriental, des de Turquia fins les illes gregues del mar Egeu. La precària situació econòmica a Grècia els sembla un autèntic paradís en comparació amb la que els fa fugir de Síria, Eritrea, Afganistan, Nigèria o Somàlia. Segons Metges Sense Fronteres, el 83 % dels immigrants compleixen els criteris establerts per les institucions europees per obtenir l’estatut de refugiats i els governs europeus no volen assumir-ho. “La vergonya d’Europa és al fons del mar”, remata Paula Farias.
Joan Manuel Serrat ho preveia al seu “Plany al mar”, que va tornar a cantar ael mes de juliol al teatre Grec de Barcelona, acompanyat en aquest tema per Sílvia Pérez Cruz:
Bressol de vida, camins de somnis, pont de cultures, ai qui ho diria ha estat el mar: mireu-lo fet una claveguera. On son els savis i els poderosos que s’anomenen, a qui ho diria, conservadors: mireu-lo fet una claveguera, ferit de mort. Quanta abundància, quanta bellesa, quanta energia, ai qui ho diria, feta malbé per ignorància, per imprudència, per inconsciència i per mala llet. Jo que volia que m’enterressin entre la platja, ai qui ho diria, i el firmament,i serem nosaltres, ai qui ho diria, els qui t’enterrem.
Les escenes d’horror proporcionades per aquesta crisi humanitària a les platges de la riba europea del Mediterrani, en plena temporada turística, fa temps que no provoquen ni fred ni calor als governs dels països europeus implicats. No pensen fer res.
Sobre este blog
El blog Opinions pretende ser un espacio de reflexión, de opinión y de debate. Una mirada con vocación de reflejar la pluralidad de la sociedad catalana y también con la voluntad de explicar Cataluña al resto de España.
Llegir Opinions en català aquí.
