eldiario.es

Menú

A les estacions d’esquí no hi ha retallades

Ajudar les desafavorides poblacions de muntanya amb inversió de diners públics a les estacions d’esquí no pot encobrir eternament els interessos privats del sector immobiliari (venda d’apartaments i urbanitzacions) ni subvencionar per sempre un determinat model turístic

- PUBLICIDAD -

Aquesta setmana ha arribat la neu al Pirineu, les estacions d’esquí propietat de la Generalitat es preparen a perdre diners per un tub i la privada de Baqueira-Beret a guanyar-ne a cabassos. Per alguna raó poc comprensible, la Generalitat és propietària de cinc estacions d’esquí (la Molina, Núria, Espot-Port Ainé y Vallter, a les qual es va sumar l’any passat Boí-Taüll), rescatades amb diners públics al moment de la seva fallida per manca de rendibilitat. Aquestes cinc estacions van augmentar les pèrdues la temporada passada, fins a 9 milions d’euros a càrrec de l’erari públic. La privada de Baqueira-Beret, la més àmplia de totes, va declarar en canvi un benefici net de 3,4 milions d’euros ella sola.

Ajudar les desafavorides poblacions de muntanya amb inversió de diners públics a les estacions d’esquí no pot encobrir eternament els interessos privats del sector immobiliari (venda d’apartaments i urbanitzacions) ni subvencionar per sempre un determinat model turístic. Les estacions d’esquí no són un servei públic ni un equipament col.lectiu.

Amb menys raó encara a un país al qual a començaments de desembre moltes pistes no poden obrir, a l’espera de fred suficient per engegar els canons de neu artificial. A Catalunya la pràctica de l’esquí sempre ha estat minoritària, i al conjunt d’Espanya els esports de neu no han obtingut des de fa 23 anys cap medalla olímpica, des del bronze de Blanca Fernández Ochoa a Albertville’92.

A les comarques catalanes de neu, la línia ferroviària de transport públic Barcelona-Puigcerdà continua sense rebre la mateixa atenció de l’administració que la concessió privada del túnel de peatge del Cadí. Per acabar-ho d’arrodonir, al costat de les sis estacions d’esquí rescatades amb diners públiques es poden trobar les veïnes andorranes, nord-catalanes i aragoneses, sense ni tan sols necessitat d’arribar a les clàssiques dels Alps.

L’esquí català és avui una activitat majoritàriament tutelada pel govern de la Generalitat, pel fet de considerar-lo un motor econòmic a les comarques interessades. Com si no fossin igualment un motor econòmic totes les altres empreses en dificultats als diferents sectors productius que no reben ajudes o bé els serveis públics severament retallats.

El secretari d’Infraestructures i Mobilitat de la Generalitat, Ricard Font, reconeixia la temporada passada que la gestió del negoci de la neu per part del govern català "s’ha plantejat amb criteris d’empresa privades", sense diferències substancials derivades de la titularitat pública. Fins i tot l’anterior Ajuntament de Barcelona de l’alcalde Xavier Trias va signar un conveni de col·laboració econòmica amb l’Associació Catalana d’Estacions d’Esquí i Activitats de Muntanya (ACEM) per promocionar l’esquí com activitat extraescolar, amb l’excusa de subvencionar la xifra irrisòria de mil escolars de la capital catalana per fer sortides d’un o dos dies a la neu.

El tracte preferencial rebut amb persistència pel negoci de la neu de part de la Generalitat no ha impedit que la xifra de forfaits venuts a les pistes continuï disminuint sense aturador durant els últims anys. I que continuïn augmentant les seves pèrdues a càrrec de l’erari públic.

- PUBLICIDAD -

Comentar

Enviar comentario

Enviar Comentario

Comentarios

Ordenar por: Relevancia | Fecha