eldiario.es

Menú

El preocupant daltonisme d’Economia en Colors

La falta de pluralitat no és un problema exclusiu dels mitjans de comunicació, també està present a la majoria de facultats d’economia

- PUBLICIDAD -

Quan vam saber que Xavier Sala-i-Martin, en col·laboració amb Televisió de Catalunya, preparava un programa sobre economia amb una clara vocació divulgativa ens va semblar una magnífica idea. L’economia, actualment, es una de les grans preocupacions de la ciutadania ja que està molt present en un gran nombre situacions diàries. I degut a la importància que té, creiem que és imprescindible fer pedagogia, donar eines i coneixements que apoderin la societat i ens permeti analitzar els esdeveniments amb una visió pròpia i alhora crítica.

Ara bé, al llarg dels diversos programes hem trobat a faltar una reflexió profunda sobre què es l’economia per evitar donar-ne una concepció monolítica.  Com a ciència social, l’economia busca comprendre l’ésser humà, les seves accions i relacions en el seu entorn. En contraposició a les ciències naturals, que estudien fenòmens demostrables i mesurables de la naturalesa. Una de les característiques de les ciències socials és la dificultat per realitzar experiments controlats en laboratoris amb la possibilitat que les seves conclusions siguin extrapolables a poblacions, entorns i moments històrics diferents, ja que la majoria de les prediccions tenen un caire qualitatiu i no quantitatiu.

Quan ens trobem en un context d’interacció entre les persones no existeixen respostes tancades a una controvèrsia. És a dir, existiran diverses maneres de donar resposta a una mateixa pregunta. En altres paraules, explicar l’economia des d’un únic pla teòric xoca frontalment amb la pròpia definició de ciència social. Per tant, considerem necessari que en els programes de divulgació econòmica, i especialment en els emesos en els mitjans de comunicació públics,  s’incloguin diverses teories i perspectives i polítiques i ideològiques per explicar els fenòmens econòmics. Només així podrem dotar als ciutadans d’eines i coneixements per entendre el context econòmic en el que viuen.

Aquesta reflexió sobre la naturalesa de l’economia no es l’única que es pot extreure dels plantejaments donats per Economia en Colors. També es pot reflexionar sobre per què es va obviar l’acumulació de capital com un element central en els processos de creixement econòmic dels països, en els capítols que es van dedicar al creixement econòmic; sobre la dicotomia racionalitat-irracionalitat dels agents i com va ser plantejada en el programa. O el fet que la diferència entre el preu dels materials i el preu de venda de un iPhone és únicament producte de la innovació tecnològica que representa el telèfon intel·ligent, però creiem que aquestes reflexions mereixen un article a part.

Per anar acabant, hem d’advertir que, malauradament, aquesta falta de pluralitat no és un problema exclusiu dels mitjans de comunicació: la manca de pluralisme també està present a la majoria de facultats d’economia. Partint d’aquest diagnòstic neix Post Crash, un moviment estudiantil fundat a Manchester amb una visió clara: no és només l’economia la que està en crisi, l’ensenyament econòmic també està en perill degut a una preocupant manca de pluralisme teòric, metodològic i disciplinar. Aquesta afirmació ve recolzada per un informe sobre la docència de l’economia a les universitats espanyoles realitzat per Post Crash Barcelona l’any passat.

En aquest informe es veu com el grau de pluralisme teòric es gairebé inexistent a les facultats; una gran part de les explicacions teòriques que reben els estudiants neixen de la mateixa concepció neoclàssica de l’economia i la resta de visions, que segueixen sent científicament vàlides, són marginades en els currículums acadèmics. En l’àmbit metodològic i de la interdisciplinarietat el panorama no es molt més esperançador.

Una dada a tall d’exemple: només hi ha una sola universitat pública a Espanya que ofereixi una assignatura obligatòria de ciència política als seus estudiants. Creiem que aquesta dada és paradigmàtica de l’estat actual del pluralisme disciplinari a les facultats d’economia.

Com a conclusió ens agradaria citar a J. S. Mill que en la seva obra 'On Liberty' (1859) deia:

L'home que no coneix més que la seva pròpia opinió, no coneix gran cosa. Potser les seves raons siguin bones i pot ser que ningú sigui capaç de refutar-les, però si ell és incapaç igualment de refutar les del contrari, si fins i tot no les coneix, es pot dir que no té motius per preferir una opinió a l'altra

- PUBLICIDAD -

Comentar

Enviar comentario

Enviar Comentario

Comentarios

Ordenar por: Relevancia | Fecha