Has elegido la edición de . Verás las noticias de esta portada en el módulo de ediciones locales de la home de elDiario.es.
Sobre este blog

'Personal' es un blog por el que desfilarán los personajes más significativos de la actualidad catalana, con las palabras del periodista Xavier Ribera y la mirada artística del ilustrador Jaume Bach.

Albert Sánchez Piñol, 'veni, vidi, vici'

Xavier Ribera

Una de les millors notícies del que va de segle XXI ha estat el naixement literari d’Albert Sánchez Piñol (1965).L’antropòleg i africanista barceloní ha revolucionat el panorama de la literatura catalana convertint-se en un tres i no res en un dels autors més internacional. L’home s’ha transformaten un autèntic rei Mides, que converteix en best seller tota allò que toca, i a sobre amb altes dosis de qualitat en l’escriptura.

El focus de l’èxit el van il·luminar de manera extraordinària amb La pell freda (2002), la seva primera novel·la. Aquesta obra, que sorprèn per la seva força i originalitat, va aconseguir un triomf excepcional de ventes i crítica, venent-se els drets de traducció a 37 llengües, que aviat és dit, i assolint l’edició catalana més de 150.000 vendes. La pell freda conta la història d’un antic lluitador de la independència d’Irlanda que, desenganyat de la vida, fuig de la societat i es refugia en una illa perduda enmig de l’oceà Atlàntic, on hi fa d’oficial atmosfèric. A l’illa hi ha un far i un sol habitant, de difícil convivència, i éssers monstruosos. Amb tot això, Sánchez Piñol crea un estudi antropològic sobre la relació entre els dos homes i les seves soledats.

Sánchez Piñol va provar d’estudiar Dret, però finalment va decantar-se per l’antropologia, especialitzant-se en estudis de l’Àfrica. Per concloure la seva tesi doctoral viatge als anys 90 al Congo. Del tercer país més gran de l’Àfrica, l’escriptor català ha de sortir per cames, fugint de la guerra civil. D’aquells coneixements després escriuria Pandora al Congo (2005), on Piñol narra la història d'un jove gal·lès que viatja al Congo amb dos aristòcrates a explotar una mina i com, després i en temps de la Primera Guerra Mundial, explica la seva història a un periodista.

També, amb Tretze Tristos Tràngols (2008), s’endinsa amb èxit en el món de la narració curta. Especialment elogiat és el seu treball d’assaig satíric Pallassos i mostres (2000), que descriu a vuit dictadors africans. La crítica ha dit es tracta d’un llibre formidable, que il·lumina a través de la documentació i la sàtira una fosca realitat.

Sánchez Piñol s’atreveix també amb la novel·la de ficció històrica i escriu Victus, i ho fa amb un èxit encara més absolut. L'obra es basa en una fictícia biografia del tinent coronel navarrès Martín de Zubiría i Olano. Zubiría, amb 98 anys, narra des de Viena i just abans de la Revolució Francesa, les seves memòries com a ajudant reial del tinent mariscal Antonio de Villarroel durant la Guerra de Successió Espanyola, especialment durant el Setge de Barcelona (1713-1714). L’escriptor barceloní escriu Victus en castellà i Xavier Pàmies li tradueix al català. Tant l’original com la traducció esdevenen els llibres més venuts del Sant Jordi de 2013.Fins i tot Rajoy va confessar haver-lo llegit.

Però l’èxit de vendes va venir acompanyat per la polèmica. I és que el procés sobiranista ha convertit en matèria molt sensible la interpretació de la Guerra de Successió, fins al punt que la diplomàcia espanyola va activar-se per obstaculitzar la difusió internacional de la novel·la.

En la seva obra, Sánchez Piñol, que pot també presumir d’articulista censurat,fa una aposta decidida per la literatura popular, però sense deixar de banda la qualitat. En el pregó de 2013 a l’Ajuntament de Barcelona ho resumia així: “Escriure un llibre que no llegirà ningú és el més fàcil del món. Jo confio i crec en la literatura popular i alhora de qualitat”, i ho reblava afirmant: “La gent diu a les entrevistes que als 8 anys llegia Tolstoi. Jo llegia Mortadel·lo”.

Sobre este blog

'Personal' es un blog por el que desfilarán los personajes más significativos de la actualidad catalana, con las palabras del periodista Xavier Ribera y la mirada artística del ilustrador Jaume Bach.

Etiquetas
stats