eldiario.es

Menú

Aquestes són les tesis dels lletrats del Parlament que fan servir tant l'acusació com la defensa de Forcadell

La Fiscalia fa servir un informe dels juristes de la cambra per acusar la presidenta del Parlament

La tesi de defensa de Forcadell coincideix amb les aŀlegacions presentades pels lletrats a la suspensió del procés constituent per part del TC

- PUBLICIDAD -
Judici Carme Forcadel. TSJC

Forcadell, anant cap al TSJC aquest divendres ©SANDRA LÁZARO

La clau de la investigació penal contra Carme Forcadell no es troba a l'hemicicle ni al despatx de la presidenta, sinó segurament als serveis jurídics del Parlament. D'aquí van sortir dos documents que donen arguments tant a l'acusació com a la defensa de Forcadell. El primer, un informe jurídic on els lletrats van remarcar l'obligació dels diputats d'obeir el Tribunal Constitucional (TC). El segon, les al·legacions que el Parlament va presentar davant el TC on s'assegura que Forcadell "no pot ser sotmesa a cap procediment judicial" per no impedir que es votessin les conclusions de la comissió d'estudi del procés constituent, fet pel qual aquesta investigada.

L'origen i objecte de la causa per la qual Forcadell ha declarat aquest divendres és determinar si la presidenta va desobeir el Constitucional quan va accedir a que el ple del 27 de juliol passat inclogués en el seu ordre del dia i votés les conclusions de la comissió d'estudi del procés constituent, que obrien la porta a una via unilateral a la independència. Així ho creu la Fiscalia. Per contra, Forcadell ho emmarca fora de la responsabilitat penal i dins el terreny merament polític.

En la seva querella contra Forcadell, el ministeri públic recorda que aquell 27 de juliol es va llegir al ple un informe dels serveis jurídics del Parlament en què es recordava als diputats l'advertència del Constitucional sobre el seu deure d'impedir qualsevol iniciativa que suposés desenvolupar la resolució independentista del 9 de novembre del 2015.

Els lletrats van explicar, en la seva declaració com a testimonis davant del TSJC, que el text llegit davant del ple es referia a un informe més extens, datat al desembre del 2015 i signat per lletrat major, Antoni Bayona, que havia estat demanat per la Mesa del Parlament per avaluar les conseqüències de l'anul·lació de la resolució del 9-N per part del TC.

En el document, els lletrats van advertir que el Constitucional vetava no només qualsevol acte parlamentari similar al text anul·lat, sinó que estenia el deure de complir amb l'anul·lació a qualsevol "nova declaració de voluntat" del Parlament que coincidís políticament amb la del 9-N . "Especialment – van especificar els lletrats– aquelles que puguin insistir en concretar el projecte de crear un Estat independent al marge de la reforma constitucional".

Per la Fiscalia les conclusions sobre el procés constituent estan clarament "preordenades" en la resolució del 9-N. En conseqüència, permetre aprovar les conclusions suposava desenvolupar una resolució anul·lada pel TC, i per tant desobeir al tribunal. Per tot això el ministeri públic es va querellar contra Forcadell per desobediència i prevaricació.

"Cap tipus de responsabilitat jurídica"

Fonts judicials han explicat que Forcadell ha contrarestat l'informe del desembre amb les al·legacions que els lletrats del Parlament van redactar després que el Constitucional suspengués les conclusions del procés constituent i advertís penalment Forcadell. En el document, disponible al web del Parlament, apareixen gairebé tots els arguments que Forcadell ha desplegat en la seva declaració de poc més de 30 minuts davant el TSJC.

Les al·legacions estan datades l'1 de setembre, quan Forcadell ja tenia gairebé tots els números per ser investigada. El text, a diferència de l'informe del desembre, dedica una de les cinc al·legacions a defensar específicament l'actuació de la presidenta del Parlament. Remarquen els lletrats que sobre Forcadell "no es pot deduir cap tipus de responsabilitat jurídica", ni per tant ser sotmesa a qualsevol procediment judicial derivat de la seva actuació al ple del 27 de juliol que va votar les conclusions del procés constituent.

Aquell dia Forcadell no va incloure directament el debat i votació de les conclusions en l'ordre del dia del ple. Van ser els portaveus de JxSí i la CUP els van sol·licitar la seva inclusió, que va ser aprovada per la majoria en el ple. La Fiscalia va qualificar aquesta maniobra d'"ardit elucubrat per evitar la intervenció de la Mesa i traslladar l'eventual responsabilitat a un ple irresponsable", tot i que és un mecanisme previst pel reglament del Parlament, tal i com defensen les al·legacions.

"Naturalesa parlamentària" de la decisió

En aquest sentit, les al·legacions remarquen que Forcadell "no podia desatendre" la petició de JxSí i la CUP perquè "hagués deixat d'atendre la seva obligació de fer complir el reglament" del Parlament. Tal i com ha al·legat la presidenta davant la jutgessa, les al·legacions també sostenen que Forcadell va complir amb el Constitucional perquè va informar al ple "com a òrgan que havia de prendre la decisió" de l'existència d'un advertiment del TC per no debatre i votar les conclusions.

Les al·legacions també defensen l'actuació de la presidenta del Parlament va quedar emparada per la inviolabilitat parlamentària, la llibertat d'expressió i el dret de participació dels representants polítics. Tres arguments que ha fet servir Forcadell aquest divendres.

L'escrit dels lletrats davant el TC també destaca la "naturalesa parlamentària" de l'actuació de Forcadell sobre la votació. Davant la jutgessa, la presidenta del Parlament ha dit que les conclusions del procés constituent no tenen cap valor jurídic sinó que només expressen una voluntat política de la Cambra.

Les al·legacions van signades també per Baiona, en aquest juntament amb el lletrat secretari Pere Sol, que havia ocupat sempre aquest càrrec en funcions. Sol va dimitir com a lletrat secretari a finals del mes de setembre adduint raons personals. Tot i això, fonts parlamentàries van vincular la dimissió a la preocupació per les eventuals responsabilitats penals que poguessin recaure en ell davant l'avanç del procés sobiranista. I és que tots els advertiments penals del Constitucional van dirigits als membres de la Mesa del Parlament i del Govern, però també al lletrat secretari.

- PUBLICIDAD -

Comentar

Enviar comentario

Enviar Comentario

Comentarios

Ordenar por: Relevancia | Fecha