Raimundo Viejo: “CiU blinda el MACBA de la gestió pública, com ja ha fet amb Agbar”

Matí de pluja i trons a la rambla del Raval, on ens trobem amb Raimundo Viejo (Vigo, 1969). Per al responsable de l’Eix Cultural de Barcelona en Comú (BComú), però, la veritable tempesta és la crisi institucional que ha sacsejat el MACBA, arran de l'escultura d'una figura que recorda al rei Joan Carles I, aparentment sodomitzat, i la posterior dimissió del director del museu, Bartomeu Marí. Segons Viejo, la manca de transparència i el fet que no s’hagi obert un concurs públic immediat respon a una “maniobra política” del govern municipal de CiU, que a 62 dies de les eleccions “no vol deixar escapar la institució” davant l’amenaça dels grups emergents de guanyar l’alcaldia.

Ja sota aixopluc, en un bar d’aquest barri contracultural de Barcelona, el també número sis de la llista liderada per Ada Colau –i membre del Consell Ciutadà de Podemos— argumenta l’acusació: “CiU soluciona la situació amb presses per bloquejar el seu propi model de museu. Saben que poden perdre les properes eleccions municipals i volen blindar el MACBA amb un director del seu gust per als propers quatre anys”. I ho relaciona amb una polèmica recent. “Ens trobem amb un cas similar al d'AGBAR: Li donen als tecnòcrates la gestió del museu i sostrauen al proper govern la possibilitat de convocar un concurs públic”.

Segons Viejo, l’estratègia de CiU és dificultar el màxim que el seu model de ciutat, i la seva “visió neoliberal”, es pugui desfer en properes gestions. “Fa poc ho hem vist amb la renuncia de l’explotació de l’aigua des de l’àmbit municipal, a canvi d’una inversió de 25 milions d’euros en 35 anys”, una decisió que lliga la gestió de l’aigua de la ciutat a Agbar fins al 2047. Ara, segons BComú, “es repeteix la jugada” amb el MACBA. “S'hauria hagut de fer una cosa molt senzilla: Obrir una convocatòria amb un concurs públic; o, en tot cas, mantenir a Bartomeu fins les eleccions i que el següent govern prengués les decisions pertinents”.

El cert és que l’únic càrrec que s’ha ratificat, com apunta Viejo, és el del gerent, Joan Abellà, “per garantir el funcionament ordinari del museu en tot aquest procés”, segons explica el consistori. Una ratificació que contrasta amb el cessament –“sense explicacions”— de Bartomeu Marí, que ha cessat els dos comissaris de l’exposició que va iniciar tota la polèmica, Paul B. Preciado i Valentín Roma. Tot i així, des del consistori, malgrat les crítiques de BComú, hi ha el compromís d’obrir un “concurs públic internacional”, que això sí, comptaria amb un jurat d’experts i que no impediria que es perllongués en el temps l’actual direcció.

El portaveu de BComú somriu quan, al marge dels motius que excedeixen les competències del propi museu, insinua que la Casa Reial tingués alguna cosa a veure la censura de l’obra. “Hi ha molts dubtes que no hagi influït el fet que el Patronat de la Fundació MACBA estigui presidit per la reina Sofia”, apunta el també professor de Ciències Polítiques a la Universitat de Girona, que recorda “la tradició de censura de la corona” en al·lusió a les portades del Jueves. “Els gestors d'institucions públiques han de donar resposta dels seus mandats, no als grups de poder, sinó a les demandes creixents de més democràcia per part de la ciutadania”, conclou.

Trias i “la cultura d’aparador”

Trias i “la cultura d’aparador”La gestió del MACBA ens porta a obrir el debat sobre el model cultural de la ciutat. Viejo, que viu a Barcelona des de l’any 2005 –“sóc galaicocatalà, com el Pepe Rubianes!”— parla “d’una cultura d’aparador molt enfocada al model turístic”. Assenyala el govern de Trias per preocupar-se més “del decorat, de les rajoles i les façanes”, que no pas dels projectes. “Tenim una ciutat que es va convertint en una farsa de si mateixa”, etziba. Segons el politòleg, aquesta forma d’entendre la cultura acaba generant una paradoxa: “tenim una cultura que buida de cultura la ciutat”. Un “espectacle”, segons diu, “que atrau turistes de mig món però que a mig termini ens posa en una situació de risc”.

Li demanem a Viejo que concreti algunes de les seves reflexions. I ràpidament ens parla d’una botiga de globus terraqüis, única a Barcelona, que li ha servit per fer-li un dels primers grans regals al seu nadó de 9 mesos. “A Barcelona tenim negocis molt especials, molt específics, que per culpa de la Llei d’Arrendaments Urbans, o bé han desaparegut o bé estan en perill”. Per això proposa la creació de xarxes –en aquest cas de llibreries d’alt valor— per protegir els petits negocis i els negocis històrics de la creixent “banalització de la ciutat”. “Hem d’impulsar polítiques fiscals específiques: Per què hem d’alliberar de l’IBI a l’Esglèsia i no els petits botiguers?”, es pregunta.

Però, si filem més prim encara, quins serien els eixos sobre els quals pivotaria la gestió cultural de BComú? “Ens cal un projecte que trianguli entre Estat, mercat i comuns”, respon Viejo, conscient que hi ha una part de l’electorat de Barcelona que veu la proposta d’Ada Colau amb l’estigma de boicotejar la iniciativa privada. “Ara mateix, la part més feble d’aquest triangle és la part comunitària”, però admet que si arriben al Govern “no perseguiran” a les iniciatives que legítimament volen fer diners. “La clau de la bona governança està en trobar un equilibri entre els tres punts i, a partir d’aquí, generar una agenda de prioritats”, diu Viejo que diagnostica que en els darrers anys no s’ha limitat prou les forces del mercat i que, al mateix temps, l’Estat ha estat massa intervencionista en algunes expressions culturals comunitàries que ja funcionaven, on cita els projectes autogestionats, com els espais de comaternitat.

Podemos, Gomà i “la nova política”

Podemos, Gomà i “la nova política”Acabem la conversa parlant de nova política. De fins a quin punt el seu lloc a la llista de Colau respon més a una quota interna, propietat de Podemos –val a dir que Viejo és un dels signants del manifest fundacional de la formació de Pablo Iglesias—, que a un debat obert amb la ciutadania. També sobre un bon amic seu i encara regidor d’ICV Ricard Gomà, cap de turc en la confluència al voltant de BComú. La primera pregunta la solventa comparant el context polític actual amb la Transició, quan molts activistes assumien múltiples militàncies fins que, poc a poc, els processos polítics s’anaven institucionalitzant. I la segona, es mostra radicalment favorable a la gestió de Gomà. La qual cosa, li recordem, trontolla amb la decisió que es va prendre. “No perdrem del tot a Gomà perquè estarà a l’IGOB, però hi havia la necessitat d’enviar un missatge de trencament”, admet.

Politòleg, editor, activista i català d’adopció, actualment compagina la docència en el seu projecte cooperatiu Artefakte i la Universitat de Girona, tot i que ha fet classes a New Haven, UAB, Chicago, UPF, Lausanne i Compostel·la. Entre els seus llibres destaquen el premi d'assaig Principis de la Ciutat, Les Raons dels indignats o La Dansa de Medusa. Expert en les connexions entre la teoria política i l'estudi dels moviments socials, caldrà veure ara si serà el proper regidor de Cultura de l’Ajuntament o si l’emergència de BComú es quedarà en l’oposició.