eldiario.es

Menú

“En Compromís hi ha falta de democràcia i immobilisme”

Marian Campello, diputada autonòmica de la coalició, acaba de dimitir com a coordinadora de Gent de Compromís pel menyspreu als independents dins de la formació

- PUBLICIDAD -
Marian Campello, en las Corts Valencianes.

Marian Campello, en las Corts Valencianes.

Marian Campello (Elx, 1987) és diputada de Compromís en les Corts Valencianes. Membre, com Joan Ribó, de Gent de Compromís (GdC), els independents de la coalició de partits, ha dimitit del seu càrrec com a coordinadora d’aquest corrent pel menyspreu als anomenats adherits dins de l’organització.

El seu enuig es nota en un manifest contra el funcionament intern de la coalició que ha estat secundat per pesos pesants del partit, com el portaveu parlamentari Fran Ferri, el secretari autonòmic d’Ocupació Enric Nomdedéu o la diputada Marta Sorlí, tots membres del Bloc.

Per què ha dimitit com a coordinadora de GdC?

Vinc de treballar en projectes socials, en l’educació de carrer i en aquest àmbit hi ha una màxima, quan el que faces et creme, ves-te’n; si hi continues perjudicaràs el projecte, encara que siga sense voler. No deixes passar algú que hi podria arribar amb més impuls i més ganes…

Doncs en açò em vaig fer el mateix plantejament. Després de tant de temps mirant de tenir una organització justa, transparent, participada, després del que va passar amb la candidatura a les generals, en què els adherits no vam poder ni tan sols estar presents, va arribar el menyspreu d’aquesta “nova” negociació i no em va quedar ànim per a continuar provant de dialogar amb qui no vol ni tan sols seure a la mateixa taula dels de la meua condició.

D’alguna manera he assumit que Compromís no serà mai com l’havia imaginat la majoria de la militància, i això no fa que m’haja de rendir, però sí canviar de perspectiva.

GdC té 900 dels 5.000 militants integrats (per via del Bloc, Iniciativa o Els Verds) en Compromís. Qui és responsable de la presumpta marginació de GdC?

Permeta’m que qüestione això de presumpta, simplement cal veure com es va organitzar la candidatura a les generals, no vam tenir primàries, no ens vam poder presentar, cada partit fundador va decidir qui era el seu candidat... i nosaltres no entràvem en l’equació! Això per fer servir l’exemple més escandalós i intel·ligible, però no és un supòsit que estem infrarepresentats en l’executiva, que les decisions de la nostra assemblea són vàlides depenent si convé la decisió o no, que no tenim carta financera i els nostres càrrecs orgànics indispensables no estan alliberats i els dels partits sí. La marginació no és presumpta, és real.

Responsables són els partits fundadors, que, en definitiva, són els que tenen la paella pel mànec, tot i que és cert que el Bloc sempre ha tingut una actitud més dialogant i s’ha pronunciat en diferents ocasions a favor d’incrementar la democràcia interna i resoldre la nostra situació.

En Compromís hi ha nacionalistes (Bloc), valencianistes progressistes (Iniciativa) o ecologistes (Els Verds). Quin valor aporten els independents de GdC?

Jo no diria que som independents, nosaltres paguem quota i tenim carnet. I imagine que la figura de l’independent queda reservada a gent de fora de l’organització que hi vol col·laborar de manera puntual.

Els qui ens vam fer militants directament en Compromís som els qui ens vam convéncer que la suma de totes les sensibilitats feia que això fóra una eina magnífica per a canviar la societat valenciana i que no ho enteníem havent de triar entre el pare i la mare.

Per exemple, jo em vaig enamorar de Mónica Oltra i, al mateix temps, estava convençuda que el progrés, ací, havia de ser sostenible i de base valencianista. Si ens posem a mirar perfils, bé, n’hi ha de mil maneres, però es dóna molt la frescor de la gent que no proveníem d’anys de militància ni de vicis de la vella política. Molts provenim de moviments socials.

Hi ha falta de democràcia en Compromís?

Sí, sobretot a escala nacional, pense que ja n’he parlat abans. El màxim òrgan de la coalició és el Consell General i fa més d’un any que no es reuneix (ja ni me’n recorde), les bases i les normes fa molt, molt de temps que no es porten a la pràctica, encara que continuen en la web com a normes que ens regeixen. A més, el funcionament del presumpte consens entre els tres partits crea immobilisme.

Compromís ha arribat a l’èxit sent una coalició de partits. Té sentit canviar-ne el model via, per exemple, el partit únic?

No sé si caldria canviar a partit únic; jo, a hores d’ara, no em sentiria còmoda en aquesta fórmula. Però sí que pense que Compromís ha d’evolucionar, adaptar-se a la realitat i donar cabuda justa a les 900 persones adherides que no militem en els partits fundadors, però dediquem la nostra militància als mateixos propòsits que els altres, algunes de nosaltres fins i tot en càrrecs públics.

GdC celebra una assemblea extraordinària el 17 de desembre. Cap a on pensa que caminaran els independents de Compromís?

Caminarem com sempre en pro del projecte i la radicalitat democràtica.

- PUBLICIDAD -

Comentar

Enviar comentario

Enviar Comentario

Comentarios

Ordenar por: Relevancia | Fecha