eldiario.es

Menú

El PP valencià, atrapat entre la corrupció i la desunió

La presidenta dels populars, Isabel Bonig, intenta controlar l'organització en la província de València amb l'oposició de Rajoy

- PUBLICIDAD -
Isabel Bonig y Vicente Betoret.

Isabel Bonig y Vicente Betoret. EFE

La falta de química entre Mariano Rajoy i Isabel Bonig és un secret a veus en el PP. No obstant això, no semblava un problema major, ja que Bonig va ser reelegida en el XIV congrés del PP de la Comunitat Valenciana, fa amb ben just 20 dies, amb el 94,5% dels vots. Fins que ha arribat l'hora d'afrontar els congressos provincials i ha esclatat el conflicte pel control de l'organització a València.

L'actual president provincial, el diputat autonòmic Vicente Betoret, no va poder traure avant la seua proposta de comitè organitzador del congrés en una tibant reunió de la junta directiva provincial el passat dia 20 perquè els partidaris de la candidata adversària, Mari Carmen Contelles, portaveu en la Diputació de València, es van oposar. Aquell mateix dia, Betoret i Contelles van ser cridats a capítol en la seu central del PP, en el madrileny carrer de Gènova, on se'ls va emplaçar, en presència de la secretària general valenciana, Eva Ortiz, a pactar una llista única, però la candidata afí a Bonig no va acceptar que l'encapçalara Betoret ni tenir-hi el mateix pes que el seu rival.

Encara que Bonig ha mantingut en públic que respecta al seu encara president provincial com fa amb els altres dos, el d'Alacant, José Císcar, i el de Castelló, Javier Moliner, -que serà rellevat per Miguel Barrachina després d'anunciar per sorpresa el president de la Diputació que no repetirà-, el conflicte constitueix un pols de la dirigent del PP de la Comunitat Valenciana amb la direcció que presideix Rajoy.

La gravetat del conflicte

Diversos són els elements que conflueixen en una crisi de la gravetat de la qual dóna una idea el fet que el coordinador general del PP, Fernando Martínez-Maíllo, haja advertit que la direcció nacional “intervindrà el que siga necessari” per a evitar la divisió interna.

El primer és aquest mateix: que Gènova no vol divisió. Rajoy i el seu equip han fabricat una doctrina segons la qual la corrupció no impedeix que el PP puga guanyar eleccions, però la imatge de divisió sí que pot fer-ho.

El segon és el suport clar del que gaudeix Betoret per part de la direcció nacional. És tradicional en el PP valencià que els grans polsos pel poder es donen en les estructures provincials, els dirigents de les quals han funcionat com a autèntics barons en el partit.

El tercer, i tal vegada més important, és que Rajoy no vol ni sentir parlar de discrepàncies en temes de la política del Govern que afecten la Comunitat Valenciana. Per això, probablement, Gènova reforça més a Betoret, per a evitar que Bonig dispose d'un marge d'autonomia en el PP. Dit d'una altra manera, vol una líder valenciana feble.

És simptomàtic que Bonig, en plena crisi a València, haja optat per no acudir a la convocatòria unitària de tots els parlamentaris realitzada pel president de les Corts Valencianes, Enric Morera, malgrat les crítiques dels partits del Pacte del Botànic (PSPV-PSOE, Compromís i Podem), per a ratificar anteriors declaracions, subscrites també pels populars, amb la finalitat d'exigir la reforma del finançament autonòmic i que els Pressupostos Generals de l'Estat tracten amb justícia la Comunitat Valenciana.

En teoria, la presidenta regional del PP està treballant per a “rebaixar la tensió” i cercar una llista conjunta al congrés provincial, però la qüestió segueix sent qui encapçala aqueixa candidatura.

L'oblidada refundació

Bonig i tot el PP valencià estan atrapats entre la corrupció i la desunió. En un territori on els casos de corrupció dels populars són abundants i escandalosos, i davant els quals Bonig va abanderar una “refundació” del partit, nom inclòs, que ha quedat en no-res, s'esgrimeixen a l'interior de l'organització arguments com el que atribueix a Betoret moltes possibilitats d'acabar implicat en la investigació del cas Imelsa, que va fer caure el president provincial, Alfonso Rus, de qui era el número dos.

No obstant això, aqueixa imputació no s'ha produït i, d'altra banda, en el PP valencià quasi cap dirigent pot assegurar que no li toque a ell. La mateixa Contelles apareix en la investigació de la Púnica com a interlocutora del conseguidor de la trama, Alejandro de Pedro, per a arribar fins a Bonig.

La celebració de primàries, per les quals Bonig va posar obstinació personal i en les quals, sense rivals, va ser recolzada per menys de 8.000 vots, -cosa que contrasta notablement amb les afirmacions dels populars que disposen de més de 100.000 afiliats-, ha revelat que el PP, una vegada perdut el poder en la majoria de les institucions valencianes, ja no és la piconadora dels temps de glòria i de suposat finançament il·legal. Això fa més intenses les conspiracions internes en una formació acostumada als nomenaments a dit i la unanimitat de cara a l'exterior.

En aquest panorama, els elements del rusisme que encara perviuen en l'estructura del partit en la província de València cerquen una oportunitat de salvar espais de poder, es diu que el propi Rus mou alguns fils en l'ombra, a canvi del seu suport a la candidata d'Isabel Bonig.

De moment, sobre el PP valencià planegen la corrupció i la desunió, dos genets apocalíptics contra els quals l'únic conjur és que la seua encara ha sigut la formació més votada en les últimes eleccions. Ho va dir Rajoy en clausurar el congrés de la Comunitat Valenciana: “Estem disposats a arribar a l'objectiu de tornar a governar en 2019”. Està per veure.

- PUBLICIDAD -

Comentar

Enviar comentario

Enviar Comentario

Comentarios

Ordenar por: Relevancia | Fecha