El Grup per la Recerca de la Memòria Històrica de Castelló (GRMHC) demana ajuda per a localitzar els descendents de 18 represaliats pel franquisme enterrats en la fila 2 del cementeri de la capital de la Plana, l’excavació de la qual s’inicia aquest pròxim mes de desembre. Cinc famílies han sol·licitat l’exhumació de les restes dels seus éssers estimats que romanen en el cementeri des de la postguerra, per la qual cosa l’actiu grup memorialista ha demanat ajuda per a localitzar i informar la resta de les famílies dels represaliats enumerats al final d’aquesta informació (a través del correu electrònic memoriac@memoriacastello.cat). El projecte, impulsat pel GRMHC, rep finançament de la Generalitat Valenciana i serà executat per l’empresa especialitzada Arqueoantro.
La primera etapa de les exhumacions, subvencionada per l’Ajuntament de Castelló i per la Diputació, ha acabat amb l’exhumació de 42 víctimes de la repressió franquista. Durant els 50 dies de faena a peu de fossa, els responsables d’Arqueoantro han pogut localitzar més familiars i han pres mostres d’ADN als descendents que ja estaven localitzats. A més, segons informa el GRMHC, altres familiars han formulat més demandes d’exhumació.
Els represaliats estan enterrats en una rasa allargada, a poc més d’un metre de profunditat, que va pràcticament de cap a cap del cementeri i no en una fossa profunda com en el cementeri de Paterna. En la fila 5 del cementeri, les faenes han permés l’exhumació dels ossos de 28 represaliats, la majoria de l’Alcora, mentre que en la fila 8 han aparegut cinc cossos. En la fila 4 del cementeri civil hi havia 39 víctimes, la majoria oriündes d’Alcalà de Xivert, un municipi de la comarca del Baix Maestrat que va patir l’assassinat de l’11% de la seua població en la fosca postguerra franquista. En una altra fossa del cementeri civil de Castelló es van exhumar els cossos d’una vintena de represaliats, la majoria militants de la CNT, inclòs el de l’alcalde de Llucena afusellat el 1939.
“L’existència de demandes prèvies en una fila és un dels factors importants per a prioritzar les files a exhumar en aquest projecte i en futurs, juntament amb l’existència de descendents d’edat avançada i la possibilitat de completar files o iniciar les files des del principi per poder obtindre una seqüència ordenada d’exhumacions”, explica el GRMHC, una associació molt activa a Castelló. En la primera fase de la campanya d’exhumacions hi hagué 21 demandes de familiars per a l’exhumació dels seus avantpassats, que han crescut fins a les 26 sol·licituds.
Del total de 42 exhumacions previstes, han pogut localitzar cinc familiars més. A més, ajuntaments com els d’Altura, Almassora o l’Alcora s’han implicat en la cerca de descendents i l’acompanyament de les famílies en les visites a les faenes d’exhumació en el cementeri. Només a la ciutat de Castelló, hi hagué 975 víctimes de la repressió franquista, la majoria per afusellament, segons la minuciosa investigació de l’historiador Juan Luis Porcar. D’aquesta quantitat total, 972 víctimes es van enterrar en el cementeri de Castelló (530 en el cementeri civil i 442 en el cementeri catòlic).
La diputada provincial de Memòria Històrica, Tania Baños, ha confirmat que l’any que ve continuarà “amb més dotació econòmica” el suport a les campanyes de recuperació de cossos de víctimes del franquisme. Així ho ha confirmat Baños a l’hora de fer balanç de la tercera fase d’exhumacions en el cementeri de Castelló de la Plana, uns treballs que ha qualificat d’“històrics”, ja que han permés recuperar les restes de 36 persones víctimes de la dictadura. “Mai van poder ser acomiadats amb dignitat pels seus éssers estimats, ni tan sols sabien el seu parador, per això estem posant per davant els valors d’humanitat i solidaritat perquè puguen reparar un sofriment que ja dura quatre dècades”.
La Diputació de Castelló ha aportat 50.000 euros per a les faenes en el cementeri municipal i l’ajuntament de la capital de la Plana, 35.000. El compromís de la institució provincial és continuar amb l’actual línia de suport a les exhumacions. Baños ha avançat que l’assignació del departament que dirigeix s’augmentarà el 2021 per poder diversificar les seues accions. “Quan parlem de nova Diputació parlem també d’un canvi d’actitud davant aquells col·lectius que fins al 2019 se’ls ha fet callar o se’ls ha oblidat per la institució”, ha assenyalat la diputada provincial. Baños s’ha mostrat “orgullosa” d’haver obert les portes de la Diputació a les famílies de les persones represaliades per la dictadura franquista i haver donat veu a les seues justes reivindicacions. “Totes elles i ells són també víctimes d’un feixisme que encara és molt recent i hem d’ajudar-los perquè puguen tancar definitivament les seues ferides”, agrega.
Llista de represaliats enterrats en la fila 2 del cementeri de Castelló
1. Antonio Roca Peña Benicàssim
2. Agustín Casañ Calvo Benicàssim
3. Alejandro Miralles Recatalá Nules
4 -José Martí Martí la Vall d’Alba
5. Manuel Agustí Claramonte Almassora
6. Vicente Clausell Safont Almassora
7. Bienvenido Puerto Monferrer Toga
8. Modesto Bernat Vilar Onda
9. José Nebot Redón l’Alcora
10. Antonio Insa Bodi Onda
11. Ángel García Campos Lludient
12. José Serrano Galmes Castelló
13. Vicente García Mor Benicàssim
14. José Barreda Pitarch Castelló
15. Cristóbal Montoliu Miravet l’Alcora
16. Manuel Gargallo Aicart l’Alcora
17. José Pons de la Puerta Almassora
18. Antonio Casino Recatalá la Vilavella
Sobre este blog
Espai que combina l’actualitat al voltant de les polítiques de les administracions valencianes en matèria de memòria democràtica i exhumació de fosses amb continguts més especialitzats sobre la història de la repressió franquista i els avanços en les investigacions acadèmiques. Reportatges, entrevistes, actualitat, opinions, informació sobre recerques universitàries o publicacions...
0