Aconseguir l'espai neutral ha format part de la lluita dels civils en situació de guerra al llarg del segle XX, espais on poguessin sentir-se protegits físicament dels estralls dels conflictes armats. La guerra i els seus agents es veien limitats per la geografia i les limitacions físiques que es generaven en torn al conflicte, aquestes barreres han estat derrocades durant el transcurs del passat segle en la seva major part per l'ús de les noves tecnologies, complicant la recent nascuda cerca de l'espai neutral i mostrant la seva flexibilitat per a adaptar-se als nous entorns geopolítics i socials com si d'un organisme viu es tractés.
Els executors de la guerra, incentivats per les noves preocupacions militars, han deixat les qüestions territorials i frontereres de costat per a centrar-se en els espais globals de guerra i com es defineixen i militaritzen aquests espais. Per la qual cosa Palestina es converteix en territori d'experimentació.
El que per a nosaltres és territori palestí, per a Israel és un espai únicament pel poder que reivindica sobre aquest, és terreny de joc, espai utilitari i d'experimentació. El pati de darrere d'una guerra que dura ja dècades
Aquesta noció d'espai per a Israel és aplicada a l'interior de les zones palestines mitjançant la teoria de geometria inversa, concepte encunyat per una sèrie de generals de les Forces Armades Israelianes que ha influenciat a altres exèrcits com ara el britànic o els Marins dels EEUU.
Els soldats eviten utilitzar avingudes i jardins, espais que ordenen i dirigeixen l'estructura i el moviment de les ciutats, al contrari, es mouen dins les seves entranyes allà on habiten els civils. Sobrepassen els límits físics, enderroquen murs i travessen cuines, excaven a través de l'espai intern de la ciutat l'últim refugi dels civils, que veuen així el seu espai negat i transmutat. Es nega la necessària recerca de l'ansiat espai neutral.
Aquesta violació de l'espai civil com a tècnica de guerra pels exèrcits ha estat analitzada per la OTAN al seu informe “Urban Operations in the Year 2020” (aquí un anàlisi accesible sobre l'informe), en el que s'estudia la militarització dels espais urbans desvirtuant-los de la seva existència original.
La presència dels exèrcits és una realitat cada cop més comuna per a tractar problemàtiques de seguretat davant de l'aparició de resistències, manifestacions o emergències humanitàries, com porta temps succeint a l'Àfrica, i és ja tendència creixent a països d'Europa, com va ser el cas italià durant la crisi de les escombraries a Nàpols al 2008, per la qual cosa Berlusconi va aprovar el desplegament de 3000 soldats a diverses ciutats italianes.
Trobar-nos amb la progressiva militarització dels nostres carrers ens col·loca en un espai completament aliè al que coneixem, en una situació de conflicte a la que allò civil i militar es difumina perillosament. Se'ns deixa sense refugi aparent en un estat de guerra sense declarar, però fent front als seus agents desplegats a plena potència.
La nostra lluita al segle XXI ja no és sols reivindicar els nostres espais de neutralitat en context de guerra, sinó desmilitaritzar els carrers i desmantellar els seus camps d'experimentació per tal d'incentivar el diàleg social i construir nous camins cap a la seguretat.
Adiós a las armas nace con el objetivo de contribuir a la construcción de un mundo más seguro, a través de la cultura de paz y el desarme, desde la investigación y difusión de los efectos perversos del militarismo y el armamentismo, prestando especial atención al comercio de armas, la financiación de las armas, el gasto y presupuestos militares, las fuerzas armadas, la industria militar, la Investigación y Desarrollo (I+D) de armamento, las operaciones militares en el exterior, con especial atención en el Estado español; también hacemos análisis de conflictos armados, el militarismo y armamentismo mundial y de las doctrinas de seguridad y defensa de España, la UE y la OTAN.
Adiós a las armas es un blog coral en el que escribimos investigadoras y colaboradoras del Centro Delàs de Estudios por la Paz, pero dónde también se pueden encontrar artículos firmados por autoras que hacen una lectura de los conflictos y las relaciones internacionales incorporando un análisis crítico desde la cultura de paz y la no-violencia.
Lee más.
