“Andreu Nin deia que els moviments nacionals també són revolucionaris”

Mestre d’escola, periodista, traductor, ideòleg, revolucionari i víctima de la obsessió stalinista. Andreu Nin va ser secretari general de la CNT i de la Internacional Sindical Roja, regidor de la ciutat de Moscou i secretari polític del POUM, el partit que volia organitzar la revolució. També va ser conseller de Justícia de la Generalitat de Catalunya. La seva obra és més actual que mai, com la de Karl Marx, però molt més propera: Nin parla de la crisi de la monarquia, del feixisme, de la vaga general, del lerrouxisme -que mai s’ha eradicat-, de la revolució i de la necessitat d’articular la lluita. Andreu Nin és necessari i per això ha estat silenciat durant més de 70 anys.

La Fundació Andreu Nin ha aconseguit que el Parlament de Catalunya li faci un homenatge 76 anys després del seu assassinat. La presidenta la fundació és Teresa Carbonell, filla de militants del POUM i companya de Wilebaldo Solano, amb qui va viure 58 anys. Carbonell reivindica la revolució, sense fusells, però com un canvi radical. Creu que l’autodeterminació de Catalunya és en sí mateixa una revolució, la mobilització de tot un poble però avisa que cal treballar també per “l’emancipació” de la resta de l’Estat. La lluita ha de ser internacional. L’entrevista és a casa seva, al barri de Les Corts de Barcelona.

Com han aconseguit que el Parlament faci un homenatge a Andreu Nin?

Durant molts anys hem estat lluitant perquè es parli del POUM, però el Partit Comunista sempre feia de paret. La clandestinitat del POUM ha durat molts més anys que durant la guerra, però no perquè estigués prohibit sinó perquè el Partit Comunista ho impedia. Vam aconseguir-ho gràcies al documental de Televisió de Catalunya Operació Nikolai i després gràcies a la pel.lícula Tierra y Libertad, de Ken Loach. Però en realitat les idees del POUM estan vives en molts partits del Parlament. Des del POR va sorgir la idea de l’homenatge perquè el diputat David Companyon ens va dir que volia penjar un quadre d’Andreu Nin al seu despatx. Ho farem a les cinc i després a les sis l’homenatge.

Després que sorgís la idea, ha costat molt aconseguir-ho?

La gent ja no és com fa uns anys. La mentalitat ha avançat molt. Les coses germinen a poc a poc, van madurant. En aquest acte tothom vol parlar, moltes organitzacions d’esquerres, sindicats, partits... és una cosa que va sorgint. Sobretot en la situació actual, que és molt explosiva.

Tan explosiva com per acabar en una revolució?

Això no depèn del que un pensi, sinó dels esdeveniments. Però el sentiment de la gent és de cansament d’una societat tant corrompuda i amb aquestes desigualtats tant grans. La gent això ho concep i pot trigar més o menys, però no sé fins a quin punt la gent podrà aguantar.

En els seus articles, Andreu Nin diu que la revolució necessita un partit o una moviment amb una estratègia, perquè si no no condueix a enlloc. És el que ha passat amb el 15M?

S’equivoca qui pensa que el moviment revolucionari sorgeix de sobte i continua endavant. El 15M és molt important perquè ha fer reflexionar molt a la gent i la mentalitat va avançant i això és molt important. Avui hi ha molta gent que comprèn molt més del que comprenia abans i això és gràcies al 15M. Tothom anava allà a escoltar i poc a poc va entrant en l’inconscient col.lectiu de la gent.

Vostè hi va anar?

Sí, i em va agradar molt. Perquè veia la gent com anava canviant i comprenent les coses. El seu comportament va canviar. La mentalitat és molt important, si la gent no comprèn les coses no es pot fer res. Però si ho comprèn, en un moment donat es pot avançar. Això no vol dir que s’hagin d’agafar els fusells, ni tirar trets. Quan avança la mentalitat de la gent poden haver-hi canvis, que és el que volem, sense que hi hagi necessitat de tirar trets. La revolució és un canvi radical, no és forçosament tirar trets. I per això cal l’enteniment de la gent. No ho faran quatre persones. I després s’ha d’encaminar la cosa. Cal organització, sigui partit o una altra cosa, perquè els partits estan molt desprestigiats.

La paraula revolució sembla que tingui una connotació pràcticament terrorista...

Aquest és l’interès dels que no la volen. Si et fixes, sempre que hi ha moviments populars, els que comencen a tirar trets no són els que s’aixequen sinó els que tenen por de perdre el seu poder.

A la PAH la van acusar de terrorista...

Sí i ells no porten armes. Només van amb la raó i la justícia i és així com han de ser les revolucions.

Vostès van tenir moltes discussions sobre la internacionalització de la revolució. Però llavors encara és més difícil, no?

Sí és difícil, però és inevitable. No pot ser que cadascú lluiti només pel seu país i arreglar-s’ho només per a ells.

És cert que el moment històric que estem vivint determinarà el futur de moltes generacions?

Crec que sí. Potser de moment sembla que no s’obtingui res, però és un moment de canvi.

Lenin deixava molt clar el dret a l’autodeterminació. També Andreu Nin. Com és que hi ha veus d’esquerres, sobretot a nivell espanyol, que s’hi oposen frontalment?

A Espanya no ho tenen tant clar i és perquè no han conegut mai a Catalunya. L’emancipació de Catalunya està molt bé, però cal fer emancipar també a les forces d’esquerra d’Espanya. Ens caldria explicar-ho. Però el govern de dretes fa just el contrari, exacerbar més les diferències per treure’n profit.

El govern de dretes català o l’espanyol?

El nostre i el d’Espanya, que és pitjor que el d’aquí. Perquè Rajoy ha anat explicant coses negatives de Catalunya per posar els uns en contra dels altres. Les esquerres haurien de parlar més amb tot el poble de la resta d’Espanya. Que l’alliberació d’aquí fos també el de la resta d’Espanya.

El PSOE no sembla molt conforme...

Ells defensen el federalisme, que si fos possible, nosaltres també hi estem d’acord. Federalisme vol dir que totes les autonomies són lliures i estan federades.

Sembla clar que la relació entre Catalunya i Espanya canviarà. Com ho veu?

No ho acabo de veure. Sembla que el govern d’aquí comença a fer marxa enrere. CiU ha exaltat el separatisme, per tapar altres qüestions, però ells tenen molts interessos amb el govern de Madrid.

Nin deia que qui no vulgui la revolució que no la alimenti.

Exacte i aquest és el problema amb el que es troba CiU. Van exaltar un moviment separatista només per aconseguir la majoria absoluta, però això la burgesia és molt perillós. Un cop has mobilitzat a la gent, encara que només sigui per la independència, després poden decidir que estan contra la propietat privada, i aquest és el fonament de CiU i de tota la dreta. Per això ara no són molt decisius en el tema de la independència. Es deuen adonar dels perills que suposa.

A la burgesia els hi interessa que la gent no es mobilitzi mai.

És clar, perquè si mobilitzen a la gent per tenir la independència, pot ser que la gent vagi més enllà, com acostuma a passar amb els moviments nacionals, i després van contra la dreta... I aleshores què? Per això deia Nin que els moviments nacionals també són revolucionaris. Si mobilitzes tot un poble no saps què pot passar. Al mateix Artur Mas li deuen dir des del propi partit que vagi en compte.

Com és que hi ha tantes reflexions que va fer Nin fa 70 anys que encara estan vigents?

Sí, n’hi ha moltes. I és una llàstima que el matessin tan jove. Estava preparant un llibre sobre els moviments nacionals i l’emancipació nacional.