Què podem esperar de la implantació de la jornada contínua als centres de secundària a Catalunya? L’informe que hem elaborat des de la Fundació Jaume Bofill analitza els resultats de la recerca internacional i de les experiències de jornada contínua en altres comunitats autònomes i països del nostre entorn per tal d’avançar els possibles impactes socials i educatius d’aquesta mesura en el nostre país.
L’estudi conclou que no hi ha evidències científiques d’alguns dels arguments en favor de la compactació de la jornada escolar. En primer lloc, es constata que no millora necessàriament el rendiment acadèmic. De fet, la investigació internacional demostra que la jornada lectiva no té una relació directa amb els resultats escolars, sinó que el que influeix substancialment en l’obtenció de bons resultats és el tipus de treball i els mètodes pedagògics utilitzats dins l’aula.
L’informe també contradiu la idea que la disponibilitat de les tardes lliures permet que els alumnes adquireixin uns ritmes i hàbits quotidians més saludables, i que poden passar més temps en família. Ben al contrari, els horaris dels infants i adolescents no depenen de l’horari escolar sinó que estan regits pels horaris socials i, sobretot, pels horaris laborals dels pares i mares. Considerant que a Catalunya les jornades laborals són majoritàriament partides, i que el 45% de les mares i el 72% dels pares amb fills adolescents no arriben a casa abans de les sis de la tarda, no hi ha garanties de supervisió adulta ni al migdia ni a la tarda.
Les evidències existents, al contrari, assenyalen que la jornada compacta de matí agreuja les desigualtats existents. En llocs tant distants com Andalusia i Alemanya s’arriba a conclusions similars: la jornada contínua s’associa a la persistència de resultats acadèmics baixos, diferències en la qualitat del temps fora de l’horari lectiu, dificultats de conciliació entre els horaris escolars i els familiars i fre al desenvolupament professional de les mares.
Una barrera a l'equitat
Aquesta és una situació especialment negativa quan el canvi de jornada va acompanyat d’un tancament dels centres educatius a la tarda, ja que l’ocupació del temps que l’escola deixa de cobrir, dependrà dels recursos econòmics, culturals i socials de les famílies, i de la possibilitat d’accedir a activitats fora d’horari lectiu accessibles en el municipi. L’opció de sufragar més activitats fora de l’horari escolar només és accessible per a les famílies amb més recursos econòmics (que representen una minoria, ja que actualment un 60% de les llars catalanes té dificultats per arribar a fi de mes) i aquelles que viuen en municipis amb oferta d’activitats extraescolars de qualitat i accessible (oferta decreixent a causa de la situació econòmica dels ajuntaments).
Davant d’aquests inconvenients, la compactació de la jornada escolar és un model en retrocés internacionalment. Els pocs països del nostre entorn que tenen jornada contínua estan ampliant el temps que els escolars passen als centres (per exemple, el que s’anomena escoles a temps complet a Alemanya i Suïssa) programant activitats fora d’horari lectiu en els propis centres. De fet, arreu del món s’està prolongant l’obertura dels centres educatius després d’haver comprovat que l’extensió del temps que es passa a l’escola redueix les desigualtats educatives i és especialment positiva per als joves i infants amb poques oportunitats formatives fora de l’espai escolar, fins i tot a llocs amb tan bons resultats educatius com Finlàndia.
En el context català, la jornada intensiva pot agreujar la segregació social del sistema educatiu, ja que aquesta només s’aplica a l’escola pública i és gairebé inexistent a l’escola concertada. A més, la diferenciació horària dins l’escola pública també genera diferències en el servei ofert entre centres: les famílies de centres amb jornada contínua hauran de pagar per equiparar l’horari cobert amb activitats educatives als centres amb jornada partida. A més, en molts municipis tota (o gairebé tota) l’oferta pública és amb horari compactat, de manera que les famílies tenen restringida la capacitat d’elecció i d’acció segons les possibilitats que tenen a l’abast (disponibilitat horària dels progenitors i dels avis i àvies, recursos econòmics i oferta d’activitats fora de l’horari lectiu accessible).
El procés d’implementació de la jornada intensiva a Catalunya ha estat precipitat i no suficientment avaluat. Els criteris d’aprovació han estat excessivament vagues en comparació amb els d’altres comunitats autònomes i no s’han previst garanties prèvies per amortir-ne l’impacte escolar i social, com ara requerir el manteniment dels menjadors escolars o la programació d’activitats extraescolars, sense cost addicional per a les famílies.
Necessitat de revisar criteris
En aquest sentit, l’estudi planteja que si es manté la jornada contínua es revisin els criteris de compactació atenent a les recomanacions que es deriven de la recerca internacional, als problemes derivats d’aquest tipus de jornada en altres comunitats autònomes i països i a la necessitat de buscar un model més ajustat a la realitat econòmica i social del país. En concret, l’informe suggereix algunes línies d’acció prioritàries per tal de reduir l’impacte negatiu d’aquesta mesura, com ara ampliar els criteris d’avaluació de la compactació de la jornada escolar per recollir també els impactes socials, establir un nou protocol de canvi de la jornada, garantir actuacions compensatòries en entorns socials desafavorits i aturar l’extensió de la compactació horària a primària a menys que es garanteixin unes condicions radicalment diferents de les actuals.
A banda d’aquestes accions prioritàries, l’informe planteja que s’estudiïn en profunditat alternatives d’horari escolar més ajustades a la realitat econòmica i social del país, i que s’abordin polítiques dirigides a millorar l’organització social del temps i, en especial, a transformar les jornades laborals per facilitar la convivència entre treball i família.
Sobre este blog
Este blog recoge la primera etapa de El Diari de l'Educació, ahora un medio con identidad propia, que forma parte de un proyecto de periodismo independiente comprometido en la defensa del Estado del bienestar.
También puedes leer algunas de las noticias de El Diari de l'Educació en castellano
