Barcelona competeix amb 18 ciutats per quedar-se amb l'Agència Europea del Medicament
Barcelona competirà amb altres 18 ciutats europees, entre elles Amsterdam, Dublín o Milà, per tenir la seu de l'Agència Europea del Medicament (EMA) quan surti de Londres pel “Brexit”. Aquest dimarts s'ha conegut la llista de candidates publicada avui pel Consell de la Unió Europea (UE).
La llista completa de ciutats és: Amsterdam (Països Baixos), Atenes (Grècia), Barcelona (Espanya), Bonn (Alemanya), Bratislava (Eslovàquia), Brussel·les (Bèlgica), Bucarest (Romania), Copenhaguen (Dinamarca), Dublín ( Irlanda), Hèlsinki (Finlàndia), Lille (França), Milà (Itàlia), Porto (Portugal), Sofia (Bulgària), Estocolm (Suècia), Malta (Malta), Viena (Àustria), Varsòvia (Polònia), Zagreb ( Croàcia). La Comissió publicarà una avaluació de les ofertes basades en cinc criteris tècnics abans del 30 de setembre de 2017.
Barcelona és l'aposta espanyola per fer-se amb una de les dues agències comunitàries que abandonaran el Regne Unit amb el “Brexit”, ja que el Govern espanyol no ha presentat cap oferta per acollir l'Autoritat Bancària Europea (EBA), a la qual opten 08:00 ciutats.
Segons xifres del 2015, l'EMA compta amb prop de 900 treballadors qualificats i mou al voltant de 36.000 visitants a l'any, entre científics, professionals sanitaris o de la indústria del medicament, entre d'altres. És per això que a aquesta agència, un dels molts organismes descentralitzats de la Unió Europea, no li falten, precisament, pretendents.
Brussel·les fixa cinc requisits tècnics
A grans trets, les institucions europees fixen cinc requisits. El primer és garantir la capacitat per allotjar l’activitat de l’agència -la seu de Londres té 27.000 metres quadrats i inclou sales de conferències i un auditori- i la seva posada en marxa dins el termini que duri el Brexit.
El segon és l’accessibilitat i la bona connexió de la seu, ja que els viatges derivats de l’activitat de l’agència són molts a l’any i des de molts països. El 2015 es van reservar fins a 30.000 nits d’hotel per visites de treball. “Al final, el que importa és que sigui una ciutat que estigui molt ben comunicada, la resta és una qüestió més política”, asseguren a aquest mitjà fonts del sector de la investigació coneixedores del procés.
El tercer i el quart tenen a veure amb el que s’ofereix als treballadors. D’una banda, l’existència d’equipaments escolars per als seus fills -648 nens i nenes, la meitat dels quals tenen entre 3 i 11 anys-. De l’altra, “un accés apropiat al mercat laboral, seguretat social i assistència mèdica” tant per als fills com per a les parelles dels treballadors. L’últim requisit té a veure amb la continuïtat del negoci iniciat el 2016.
