Barcelona reforça la seva política d'acollida allotjant els refugiats que ja eren al territori

La Casa Bloc a Sant Andreu acollirà 90 sol·licitants d'asil

Una vintena de mitjans s'amunteguen a la Casa Bloc a Sant Andreu (Barcelona) mentre un vigilant de seguretat observa el llarg passadís saturat que dóna accés als 24 habitatges de titularitat de la Generalitat de Catalunya habilitats per Creu Roja, Comissió Catalana d'Ajuda al Refugiat (CCAR) i Accem. Ell porta aquí des de setembre de 2015 —previsiblement seguirà després de les acollides— i ha vist les obres de rehabilitació des de novembre de l'any passat d'aquest emblemàtic edifici, antiga residència de vídues i orfes de militars.

Colau preveu que Barcelona podria començar a acollir 1.200 refugiats a partir del novembre

Colau preveu que Barcelona podria començar a acollir 1.200 refugiats a partir del novembre

La Generalitat ha invertit 300.000 euros en la reforma de la part exterior de l'estructura per garantir la intimitat dels nous inquilins, les entitats s'han encarregat de moblar i equipar cada habitació d'aquesta tercera planta. Els apartaments del primer i segon replà, una antiga residència per a gent gran, encara no tenen ús. Els habitatges que acolliran els refugiats són dúplex, i el pis de dalt disposa de diverses lliteres.

Creu Roja ha invertit prop de 30.000 euros en cada llar: nevera, cuina, tauleta, llençols. I un cartell de benvinguda. "Benvinguts/Bienvenue/Welcome", dicta el foli en castellà, anglès i francès; encara que la majoria de les 90 persones que s'allotjaran a l'edifici els propers sis mesos són d'ascendència ucraïnesa i siriana (a més d'eritreus o iraquians). Les persones que viuran a Sant Andreu són sol·licitants d'asil que ja estan a l'Estat, en Centres d'Estada Temporals o en altres tipus de centres i han accedit al territori, majoritàriament, per la frontera del sud (Melilla), del nord (La Jonquera) o des de l'aeroport de Barcelona.

La desconnexió entre el govern espanyol i les autonomies en matèria de refugiats contrasta amb la gestió que estan fent les administracions locals. "No estem gens coordinats amb l'estat, però a Catalunya anem a una", responia aquest dijous Oriol Amorós secretari d'Igualtat, Migracions i Ciutadania en relació al tàndem que la Generalitat de Catalunya està fent amb l'Ajuntament de Barcelona i entitats socials com Creu Roja, CEAR-CCAR i Accem. "Això no s'acaba aquí. Acollir és un deure de les democràcies avançades", ha afegit Amorós.

L'Ajuntament de Barcelona ha signat convenis de col·laboració amb Accem i CEAR: 331.500 euros que serviran per a duplicar les places d'allotjament amb què compten a Barcelona aquestes entitats. Des del CEAR es posa en valor la voluntat de l'administració catalana i del consistori, a més de la coordinació amb els municipis; Sabadell, Sant Boi o Terrassa han contribuït a fer créixer de 28 —a finals de l'any passat— a 250 els espais disponibles per a l'acollida de refugiats.

Aquestes xifres encara estan lluny de les sol·licituds que recull Catalunya. Encara que a Barcelona el flux de peticions al Servei d'Atenció a Immigrants, Emigrants i Refugiats (SAIER) des de la seva posada en marxa el 1989 ha estat constant, en els últims tres anys s'ha quadruplicat la xifra: el 2012 van ser 304 i el 2015 van arribar a les 1.374. Al 2016 la tendència és més preocupant, en només dos mesos s'han atès a 489; persones que arriben a Barcelona de forma espontània, fora dels programes estatals de reubicació de refugiats. L'Ajuntament ha reforçat el servei del SAIER, passant d'1,1 milions d'euros a inicis del 2015 a 1,7 aquest any.

Preservar la normalitat

Al llarg del mes d'abril, prop de 90 refugiats accediran a la Casa Bloc —bé d'interès cultural des de l'any 1992— al Passeig Torres i Bages del districte de Sant Andreu. Els habitatges (24 en total), d'uns 70 metres quadrats, seran la seva primera presa de contacte amb el pla d'asil internacional que les entitats socials despleguen. El pla consta de tres fases. Una primera d'informació i diagnòstic de la vulnerabilitat, una segona d'asil de sis mesos (fins a nou, com a màxim) i una tercera d'integració que es pot dilatar de dotze a divuit mesos.

En total, 24 mesos en coordinació amb tots els equipaments socials —des dels serveis d'integració fins a les escoles— amb l'objectiu de preservar la normalitat al barri. De fet les mateixes entitats que han gestionat l'edifici s'han reservat despatxos a la Casa Bloc en els quals disposaran d'integradors socials i educadors socials, a més de servei de psicologia extern. Creu Roja facilitarà fins a nou professionals.

Gema Sánchez, responsable territorial d'Accem a Catalunya, ha remarcat que els acollits seran "nous veïns". Perquè la integració sigui efectiva caldrà però una "tasca de treball comunitari, que implicarà un esforç del districte de Sant Andreu així com dels seus veïns, AMPAs i Ateneus", ha subratllat la regidora del districte, Laia Ortiz. "Hem d'explicar el dia a dia cultural del barri", ha afegit. El mateix matí de dijous, després de la presentació de la Casa Bloc davant la premsa, estava prevista una visita per als veïns on se'ls informaria en detall del pla d'acollida de la zona.

No de Rajoy als 100 d'Atenes

La presentació de la Casa Bloc ha coincidit en el temps amb la negativa per part del govern espanyol a la petició d'asil de 100 persones que Ada Colau i l'alcalde d'Atenes, Giorgios Kaminis, van signar la setmana passada. Rajoy ha agraït l'oferiment de l'Ajuntament de Barcelona, recordant però que l'estat té la competència exclusiva en matèria d'asil. De moment, el govern espanyol ha acollit 18 de les gairebé 16.000 persones assignades en els plans de redistribució de la Unió Europea. Els acollits de Casa Bloc no corresponen a aquesta quota d'assignats, ja que ja es trobaven a l'Estat.

"Hem de denunciar l'actitud del govern espanyol, ens sentim indignats per la resposta de l'Estat de no deixar-nos acollir a aquestes 100 persones que viuen en condicions infames a Atenes. Insistirem, serem solidaris", valorava la regidora del districte de Sant Andreu, Laia Ortiz. En la mateixa línia, el secretari d'Habitatge de la Generalitat, Carles Sala, ha avançat durant la presentació de la Casa Bloc que la Generalitat oferirà 14.000 pisos (1.830 d'entitats financeres per a projectes socials) de què disposa el govern autonòmic si finalment es desencalla la gestió estatal dels refugiats.

Etiquetas
Publicado el
25 de marzo de 2016 - 06:00 h

Descubre nuestras apps

stats