Has elegido la edición de . Verás las noticias de esta portada en el módulo de ediciones locales de la home de elDiario.es.

Un centenar de bars del Raval posen la interculturalitat ‘sobre la taula’

Estovalles de paper ajuden a difondre la interculturalitat del Raval

Jordi Molina

Barcelona —

Al barceloní barri del Raval s’hi parlen més de 200 llengües i es festegen més de 75 celebracions diferents amb orígens culturals i religiosos. Aquestes dues dades, i moltes més que redunden en la riquesa de viure en una realitat culturalment diversa, formen part de la informació que, des d’aquest desembre, es pot trobar en les estovalles dels bars i restaurants d’aquest petit ecosistema, que es resisteix a patir els estigmes vinculats als conflictes socials.

Coincidint amb les festes nadalenques i amb el missatge Juga a descobrir les cultures del Raval, la iniciativa té en els restauradors els principals protagonistes. Un fet habitual al Raval, on el teixit comercial està estretament compromès en difondre “la cara menys coneguda del barri”. Així ho explica Josep M. Nebot, president de l’Eix Comercial del Raval, que confessa “estar fart” d’escoltar parlar malament d’un barri “on cada incident, per petit que sigui, es magnifica”. “Tenim més d’un 50% d’immigració i podem presumir d’una convivència exemplar, quan en d'altres indrets, en condicions menys extraordinàries, hi ha molts més conflictes”, explica.

El compromís dels restauradors i comerciants del Raval, però, contrasta amb altres sectors econòmics i comercials de Barcelona, que no han tingut la mateixa sensibilitat a l’hora d’abordar la situació d’altres realitats vulnerables, com és el cas del conflicte amb els manters. En una entrevista concedida a aquest mitjà, el secretari general de la Confederació de Comerç de Catalunya, Miguel Ángel Fraile, va carregar amb duresa contra els manters, als quals va titllar sense matisos de “delinqüents”. Unes paraules que, des de l'Espai de l'Immigrant, col·lectiu que dóna suport als manters i que també va acudir a la cita, es veu com una mostra clara de “racisme invisible que hi ha en la nostra societat”.

“Al Raval, afortunadament, tenim uns restauradors molt sensibilitzats amb el barri”, reivindica Iolanda Fresnillo, directora de la Fundació Tot Raval, entitat que treballa en la cohesió social del barri i que ha participat en la iniciativa. Fresnillo valora “molt positivament” l'aposta per les estovalles interculturals, que contribueixen a fer del Raval “un territori socialment responsable”. I és que també per Nadal, el teixit associatiu del barri ha endegat una sèrie d’iniciatives de consum sostenible i economia solidària, com un enllumenat artesà o bosses ecològiques mitjançant l’ocupació de proximitat.

En les estovalles de paper, els clients hi veuen representat una mena de joc que els convida a descobrir el Raval i a fer barri, com ara on poder anar a comprar. I, a més, serveixen per desmitificar algunes de les llegendes urbanes que en alguns casos han arrelat producte del desconeixement. “És fals que els negocis regentats per persones d’origen immigrant actuïn fora de normativa i tinguin facilitats fiscals”, argumenta Nebot.

El Raval, abans i després

El Raval, abans i desprésDes del govern d’Ada Colau hi ha la convicció de que l’anterior equip municipal “no va fer prou” per reivindicar el Raval com un barri digne. “Ens hem trobat amb un teixit social i comercial actiu i implicat, que contrasta amb l’abandonament de l’administració”, explica la regidora de Ciutat Vella, Gala Pin. En base a aquest diagnòstic, l’Ajuntament ha donat suport a la iniciativa que, tal i com remarca Pin, “neix del veïnat, nosaltres només l'hem acompanyat”.

En el passat, el mateix teixit social del barri Raval, havia fet de la seva activitat associativa una crítica constant al govern de Xavier Trias. De fet, fins i tot s’havien fet performances i paròdies de l’alcalde i l’aleshores regidora del districte, Mercè Homs, més coneguda a al zona com Mercè Fongs. El col·lectiu Putes indignades o les assemblees de barri de la zona havien condemnat les actuacions policials que, segons alerten a aquest mitjà, encara ara pateixen.

Pin, que admet que encara cueja l'estigma de barri conflictiu, posa en valor la riquesa i la feina de les entitats que, en el cas del Raval, mantenen l’exigència envers l’administració malgrat el canvi de govern. Des de la Fundació Tot Raval es lamenta la “pressa” amb què s’ha fet. “Entitats i restauradors hauríem d’haver jugat un paper més protagonista per garantir que les estovalles es reparteixin i no quedin aplegades en un racó”, lamenta la directora de l’entitat, Iolanda Fresnillo, que demana més previsió i temps per permetre que els comerços es facin seva la iniciativa.

Etiquetas
stats