L'ocupació d'habitatges assenyala les pràctiques de les empreses immobiliàries
“No busco diners, el que vull és una llar”. Això és el primer que vol deixar clar Samira Tamalkoutan que, amb quatre filles d'entre 7 i 18 anys, ocupa un dels pisos d'un bloc al barri del Poble Sec de Barcelona des de fa una setmana.
El bloc on viu Samira, al carrer Lleida 38, està ocupat des de l'últim divendres de juliol per 13 persones, 5 de les quals són menors. Després d'una acció col·lectiva d'ocupació del bloc per part de l'Obra Social Barcelona l'han batejat com a bloc Llavors. L'edifici és propietat de Vauras Investment, amb seu a Barcelona i dedicada a la “promoció immobiliària”.
L'empresa és ben coneguda pels col·lectius de defensa de l'habitatge a Barcelona pel litigi que va mantenir contra els inquilins del carrer Leiva 37. Vauras Investment, després de fer-se amb la propietat de tot l'edifici, va notificar als veïns la seva intenció de no renovar seus contractes de lloguer. El bloc finalment va ser comprat per l'Ajuntament de Barcelona que així impedia que els veïns fossin expulsats.
En el cas del bloc del Poble-sec, la majoria de pisos ja estaven buits en el moment de ser ocupats perquè els inquilins van anar abandonant els seus habitatges. En un comunicat de l'Obra Social Barcelona, el grup d'activistes darrere del bloc Llavors i que compta amb dos edificis ocupats més a la ciutat -la Bordeta i la Jahnela-, s'assegura que “el bloc estava sent buidat per mitjà d'extorsions -mobbing - i a base de no renovar els contractes” de lloguer.
“Aquí vam arribar una mica tard i la destrossa ja estava feta”, explica Borja Fernández, un altre dels nous inquilins del carrer Lleida. Va arribar a Barcelona des del País Basc quan estava estudiant el grau d'Antropologia. Ara és becari a la Universitat de Barcelona i cobra 350 euros pel que “va arribar un punt en què no podia pagar la meva antiga habitació”. Llavors va decidir anar-se'n a viure al bloc Llavors.
Samira es trobava igualment amb greus dificultats econòmiques. És cambrera de pis i treballava, fins fa poc, per 900 euros al mes. “Al mercat immobiliari, amb aquesta nòmina i sense cap aval no et donen el lloguer”, explica. Ara conviu amb els inquilins que es van resistir a abandonar casa o tres veïns amb contractes de lloguer a punt de finalitzar.
La resta de pisos estan reformats o amb obres de reforma paralitzades. “Els estaven revaloritzant”, segons Fernández, per a una “venda elitista” destinada al lloguer turístic. “Es poden veure espais clarament dividits, hi ha dues habitacions i dos banys que ni es toquen”, explica per evidenciar-ho. “Hi ha fins electrodomèstics de qualitat”, afegeix Samira.
Samira i Borja són dos exemples de veïns de la ciutat que han optat per la ocupació d'habitatge perquè segons expliquen “no tenien altra opció”, però asseguren que els seus “no són casos puntuals, van arribant molts casos a l'Obra Social de Barcelona ”.
Segons expliquen aquests veïns, en el bloc Llavors, nom que suggereix al creixement d'una proposta col·lectiva per frenar l'especulació i assegurar el dret a l'habitatge, “té al seu interior el potencial d'una vida passada i la promesa d'una cosa nova”, segons expliquen. L'empresa propietària els ha visitat per oferir-los diners perquè abandonin els pisos. Ells, però, insisteixen que el que necessiten és una altra cosa: una llar.
“Les meves filles aquests darrers 5 o 6 anys han fet diversos canvis: d'un col·legi a un altre, d'una casa a una altra i psicològicament estan fatal”, explica Samira. “Vull tenir una vida estable per a les meves filles i per a mi, i crec que és el meu dret” diu Samira mentre que a aquest reclam se li suma Borja que afirma que “quan ets conscient que poques persones poden permetre viure a Barcelona, val la pena lluitar per això ”.
