La PAH es querella contra cinc Mossos per la seva actuació en un desnonament
La Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH) denunciava la setmana passada una actuació “il·legal” per part dels Mossos d'Esquadra que aquest dimecres s'ha materialitzat en una querella contra el cos de policia de la Generalitat. El desnonament d'una família amb menors a l'Hospitalet el passat dissabte 8 d'octubre ha acabat als jutjats: la família afectada ha interposat una querella com a acusació particular i la mateixa PAH, a més del centre de drets humans Irídia i l'Observatori DESC, es personaran com a acusació popular. Les entitats en defensa dels drets humans acusen els cinc Mossos que van intervenir en el desallotjament dels delictes de violació de domicili, coacció i detenció il·legal.
“Els agents de la Guàrdia Urbana van seguir els protocols habituals. Però en canvi els Mossos van protagonitzar fets molt greus”, ha destacat l'advocada d'Irídia, Anaïs Franquesa. Franquesa ha considerat “mala praxi” l'actuació dels Mossos a l'Hospitalet, ja que el jutjat de guàrdia –assabentat de l'ocupació per la denúncia d'un veí– no va instar cap mesura cautelar, pel que l'advocada considera l'acció de la policia “desproporcionada”. Cal recordar que, abans de la reforma del Codi Penal del PP de l'any passat, la usurpació era considerada com un delicte greu, però ara és lleu, pel que no hi caben mesures cautelars.
Els Mossos asseguren que el dissabte 8 d'octubre van intervenir en una denominada acció “en calent”, una actuació que no necessitaria ordre judicial. Segons ha pogut recollir aquest diari, els Mossos van considerar que els matalassos als passadissos de l'habitatge mostraven que no s'havia produït pernoctació, requisit per poder intervenir sense requeriment del jutge. L'actuació va saldar-se amb dos detinguts: una activista de la PAH, acusada de resistència a l'autoritat, i el pare de les criatures, que va passar a disposició judicial l'endemà de la detenció.
“Si no s'ha constituït domicili, com ens consta, l'actuació ha estat correcta”, van destacar fonts policials a Catalunya Plural, fet que neguen els afectats. Segons va explicar la PAH, la família desnonada –de set membres– va apropar-se a la Plataforma el juliol passat, moment en què ja va evitar un desnonament. Serveis Socials li van concedir un pis al setembre que, segons la Plataforma, no complia amb les necessitats d'espai de la família.
La família hauria accedit a l'habitatge d'on va ser desnonada el passat 7 d'octubre, prèvia transacció amb el propietari –manifesta la PAH– de 500 euros. Segons la mateixa plataforma, la família hauria d'haver signat un contracte dilluns 10 d'octubre però va ser desnonada abans. La PAH no ha pogut contactar el propietari encara, però el pis on es va produir el desnonament era de la SAREB, el banc dolent. Actualment, la família es troba en una situació incerta, compartint dues habitacions per a set persones.
¿Noves directrius dels Mossos d'Esquadra?
Segons dades del Consell General del Poder Judicial, a Catalunya es produeixen 46 desnonaments diaris. La PAH tem que l'actuació del passat 8 d'octubre suposi una nova forma d'actuar de la policia catalana, i ha instat a les institucions a “mobilitzar els pisos buits”.“L'ús de la força ha de ser sempre l'última opció: els desallotjaments forçosos són la ingerència més greu en el dret a l'habitatge, i s'han de complir garanties processals”, han destacat representants de l'Observatori DESC.
“La Generalitat té l'obligació de garantir la protecció dels ciutadans. L'ús de la força és l'última opció que s'ha d'utilitzar, demanem que es depurin responsabilitats”, ha esgrimit la PAH aquest dimecres a la seu de la plataforma a Sants, davant d'una trentena de simpatitzants del col·lectiu. La PAH ha destacat que en set anys d'existència de la plataforma només s'havien detectat dues situacions d'abús amb les condicions d'aquesta actuació, l'última amb una família a Sants fa un mes.
