Teatre contra la impunitat: el cas de les Targetes Black arriba als escenaris
L’eslògan amb què Bankia va sortir a la borsa ara és també una obra de teatre que s'ha estrenat aquest dimarts a la Sala Poliorama a Barcelona i que arribarà a Madrid el 5 d’octubre, on estarà en cartell fins al dia 9 al Teatre Fernán Gómez. El subtítol: “Tarjetas Black: todo lo que quisieron ocultarte”, fa explícita al·lusió a la invisibilització que, segons els creadors de l’obra, ha patit el Cas Bankia de forma deliberada.
Hazte Banquero, creada per impulsors de 15MpaRato, el projecte sorgit del 15-M per portar a judici Rodrigo Rato i altres directius de Bankia, és una adaptació teatral dels correus corporatius de l’expresident del banc quan aquest encara era Caja Madrid: Miguel Blesa. Els missatges electrònics deixen constància de com durant els anys de l'anomenada “crisi” del 2008, el ritme de vida de la cúpula de Caja Madrid s’allunyava substancialment de l’ètica i el respecte a la legalitat exigibles a una banca finalment sufragada amb diner públic. Es tracta de la coneguda trama de les targetes black, desvetllada en exclusiva per eldiario.es: una xarxa de sobrepagaments a polítics, sindicalistes i alts càrrecs de Caja Madrid, on diversos consellers disposaven d'una visa “black a efectes fiscals” amb límits de fins a 50.000 euros.
Els actors Josep Julien, Albert Pérez i Elies Barberà donen vida als personatges més rellevants de la trama mitjançant la dramatització de passatges textuals dels correus i múltiples projeccions explicatives que contextualitzen l’espectador. Tècnicament, la peça empra un format de teatre de dades, però també es pot parlar de teatre documental o open source perquè es basa en un conjunt d’informes, documents o articles verídics i, al mateix temps, permet al públic conèixer d’on surt aquesta informació.
A banda de la tríada d’intèrprets, l’obra té dos clars protagonistes. En primer lloc, la corrupció com un element estructural que no respon, segons el col·lectiu d’activistes 15MpaRato, a un cas aïllat, sinó a una manera de fer sistemàtica en l’àmbit de les elits polítiques i econòmiques espanyoles.
El segon i més reivindicat protagonista per part dels creadors de l’obra és l’acció ciutadana com a garant del descobriment de les corrupteles perpetrades per l’establishment. I és que Els Correus de Blesa es van traslladar a l’opinió pública a través de la Comissió Ciutadana Anticorrupció del Partit X, que va rebre un correu electrònic d’una font anònima que afirmava tenir “(...) una informació de gran volum i molt important” que dibuixava “un quadre clar de la corrupció institucional a Espanya”. La font va facilitar un total de 7.237 correus corporatius de l’expresident, que membres del projecte activista X.net, que treballa en aspectes relacionats amb la democràcia en xarxa, van fer arribar a alguns mitjans de comunicació.
Hazte Banquero està dirigida per l’artista multidisciplinària i activista Simona Levi, implicada en moviments socials europeus de l’àmbit de la lliure circulació del coneixement, la cultura i la informació, així com la defensa d’internet i la lluita contra la corrupció. Participant activa del 15M des de Barcelona, Levi és iniciadora de projectes com 15MpaRato, l’acusació ciutadana que ha obert el judici a la cúpula de Bankia i ha aconseguit la imputació del vicepresident del Govern d’Aznar, Rodrigo Rato, i dels seus presumptes còmplices després d’haver portat el cas a l’Audiència Nacional. Una plataforma que, en paraules d’Agnès Mateus, l’encarregada de presentar l’obra ahir, dia de l’estrena a Barcelona, va néixer per demostrar que “la crisi” era una “estafa” perpetrada per les elits econòmiques, en connivència amb el poder polític. De fet, Mateus va defensar que l’obra no és més que la crisi “explicada des de la sala de màquines”.
Coproduïda per Minoria Absoluta i finançada mitjançant una iniciativa de crowdfounding, la creació vol fugir d’un linxament personal cap a Rato i desmuntar la teoria de les “pomes podrides” però, sobretot, reivindicar la tasca ciutadana a l’hora de fer fluir la informació en un “nou paisatge democràtic de ciutadania organitzada, periodistes ciutadans i ciutadans periodistes”, tal com s’expressa a la plataforma Correosdeblesa.com a través de la qual es pot accedir lliurement als missatges filtrats.
Simona Levi i Sergio Salgado, a partir dels textos elaborats pel grup d’informació periodística i supervisió legal del projecte d’activisme per la democràcia en xarxa Xnet, presenten la història d’una dinàmica fraudulenta continuada que, si no hagués estat per l’activisme de “gent normal i corrent”, tal com va reivindicar Mateus, “hauria tingut un final feliç” per als implicats.
