Aquest article ha estat publicat al blog Agenda Europea, de la Fundació Catalunya Europa.Agenda Europea
Mentre la Comissió Europea diu a Grècia què ha de fer si vol rebre diners, l’inefable Varoufakis assisteix a congressos on explica què ha de fer Europa per sortir de l’atzucac. Geni i figura que no faltin. Ni tampoc idees dignes, si més no, de ser tingudes en compte. La darrera, presentada a Itàlia la setmana passada i recollida al seublog[1], proposa una tercera via entre la federalització europea i el punt mort actual.
D’entrada ens recorda el que deia Nicholas Kaldor[2] el 1971, quan la idea d’una unió monetària començava a prendre cos i s’imaginava com un preàmbul que ens hauria de dur a una unió política. L’economista britànic-hongarès advertia que si la unió monetària fracassava, cosa que era més que probable sense una unió política, hi hauria un replegament nacional que allunyaria encara més la possible unió política.
En aquest cas, un economista que l’encerta: la unió monetària sense unió política ha vist els seus límits, ha partit el continent i ha fet renéixer els nacionalismes arreu. Tant, que avui és gairebé irrisori plantejar un pas ferm cap a la federació europea. No la volen elseuroescèptics ni els eurofidels; potser només els catalans i algun que altre poble prou petit per saber que la necessita.
Alhora, l’Europa actual, més desunida que unida quasi exclusivament per la moneda, no té gaire futur ni pot resoldre situacions greus com ara la grega o com ho seria l’espanyola així que els tipus d’interès o la prima de risc aixequessin el vol.
Davant aquesta impossibilitat d’avançar tant com de romandre, i abans de contemplar l’opció d’anar cap enrere, Varoufakis proposa una europeïtzació descentralitzada sustentada en quatre pilars:
A priori, els instruments legals existeixen i no caldria modificar els tractats per posar en marxa les quatre coses. Tampoc no caldria més cessió de sobirania encara que sí, segurament, un més gran pressupost europeu; cosa que demanaria d’accelerar la millora dels recursos propis de la Unió amb la implantació, per exemple, d’unacorporate tax comú.
En bona part són idees que ja hi eren a Una proposta modesta per a Europa; obra signada amb S.Holland i J. Galbraith, molt debatuda en cercles acadèmics i escassament en cercles polítics, encara que algunes de les seves propostes les podem trobar en els programes amb què van concórrer a les europees Syriza, a Grècia, i ICV i ERC/NECat a Catalunya.
El principal escull? Que parteix d’un fet no compartit per Alemanya: que l’austeritat ha estat una idea tan injusta com equivocada, amb un costos colossals arreu i incapaç de treure del forat països com ara Grècia i Espanya ―que si han aconseguit superàvits primaris i comercials ha estat a costa d’atur i de pobresa, i que deixarien de tenir-los de minorar com cal aquestes xacres.
Però mentre qui mani segueixi convençut de la bondat de la política aplicada i faci d’Espanya el millor exemple, amb més d’un 20% d’atur, les propostes de Varoufakis per a Europa tenen tan poques possibilitats de ser tingudes en comptes com les que fa per a la mateixa Grècia.
I el més greu és que, com ens recorda Xavier Batalla[3] a El mundo es una idea, les batalles per idees són pitjors que les que es fan en defensa d’interessos, atès que aquelles només poden acabar en victòria o rendició, mentre que aquestes poden donar com a resultat un equilibri relativament favorable a ambdues parts.
L’equilibri que Varoufakis proposa, per exemple, amb una europeïtzació descentralitzada, a mig camí d’una federalització que avui sembla impossible i una trencadissa en sentit contrari. Per contra, les propostes basades en l’austeritat només cerquen la rendició incondicional de l’adversari.
[2] Nicholas Kaldor, Budapest 1908, Cambridge 1986
[3] Barcelona, 1948-2012
Sobre este blog
La Fundación Catalunya Europa (FCE) es una fundación privada sin ánimo de lucro que tiene como objetivo hacer presente Catalunya en Europa y Europa en Cataluña a través del debate y la generación de conocimiento en economía, gobernanza, democracia, sociedad y cultura.
