Els treballadors de la CCMA critiquen que CDC i ERC es reparteixin càrrecs a TV3 i Catalunya Ràdio
El nou Govern no ha mostrat intencions de despolititzar els mitjans públics catalans, sinó més aviat el contrari. Aquest és el diagnòstic dels primers dies de Carles Puigdemont al capdavant de la Generalitat dels treballadors dels mitjans públics. Els comitès d'empresa de TV3 i Catalunya Ràdio han lamentat que Convergència i ERC es reparteixin els principals càrrecs de la televisió i la ràdio públiques. Els representants dels treballadors de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CMMA) han afegit que ambdós partits “han pactat” la continuïtat de Brauli Duart al capdavant de la Corporació.
“El Comitè d'empresa vol reafirmar que no és això el que correspon en aquesta nova etapa política, perquè així no es resolen els problemes plantejats als mitjans de la CCMA, sinó que poden empitjorar, i d’aquesta manera es consolida el control del Govern sobre el que han de ser mitjans públics”, asseguren els representants dels treballadors en un comunicat.
Ambdós comitès han reclamat iniciar una nova etapa als mitjans públics que s'allunyi el màxim possible de la tasca de Duart els darrers com a president de la CCMA. Han recordat que en les darreres setmanes han traslladat als diferents partit la necessitat de derogar la llei de la CCMA del 2012, aprovada per CiU i el PP, per acabar amb la “dependència governamental” dels mitjans públics. Aprofitant aquesta llei i sense passar pel Parlament, CDC i ERC han pactat que Saül Gordillo sigui el nou director de Catalunya Ràdio.
D'altra banda, ambdós comitès han reclamat que el nou Parlament reprengui la reforma de les lleis audiovisuals i “retorni a la via del consens” per tal que els mitjans de comunicació públics no estiguin controlats “pel govern de torn”. Així mateix, han demanat l'aprovació d'un contracte programa que asseguri un finançament estable, suficient i adequat a les funcions de servei públic de la CCMA, “en un entorn laboral d'igualtat de tots els treballadors”.
Segons els comitès, alguns partits es van mostrar favorables a reformar la llei de la Corporació, mentre “altres, com Junts pel Sí, no ho veien prioritari i es remetien a l'aritmètica parlamentària”.
