CiU i ERC acaben la campanya embrancats en retrets mutus
La recta final de la campanya europea ha fet ressentir a les habituals bones relacions entre Esquerra i CiU. Els dos partits, que van signar un acord d'estabilitat parlamentària al començament de legislatura i conformen les principals columnes sobre les quals descansa el procés sobiranista, s'han enredat en un intercanvi d'acusacions a mesura que avançava la campanya electoral. El partit de govern tem que aquests comicis siguin els del sorpasso, tal com apunten algunes enquestes, i ERC no vol renunciar a la medalla de guanyar les últimes eleccions abans de la data marcada per a la consulta.
Els principals partits catalans no s'havien creuat dards durant les primeres setmanes de campanya, poc més que alguna crítica amb guant de seda. Però dimarts passat Duran va trencar l'alto el foc i va atacar amb duresa Esquerra al seu bloc, assegurant que els republicans estaven capitalitzant el procés “des dels extramurs de la racionalitat” i culpant de les retallades al sistema de finançament pactat pel govern tripartit. “Socialistes, ERC i ICV-EUiA van gastar els diners que no tenim, arruïnar el país i provocar les retallades”, va escriure Duran.
Fins ara Esquerra havia guardat fidelitat al govern de CiU davant el temor que en un mal resultat de la federació nacionalista desacreditaria la figura de Mas, tant dins de CiU com davant l'Estat, la qual cosa creuen perjudicial per al procés en el seu conjunt. Però després de l'article de Duran, ERC no va dubtar a contraatacar. Els republicans van treure un vídeo acusant sense dissimular Duran de tebiesa i de tenir una postura poc clara sobre el procés. “Ara que comencem a veure el nou país, alguns confondran amb l'ara sí ara no”, apunten al vídeo sobre la imatge d'una caricatura de Duran i Lleida que obre i tanca una cortina.
L'espot dels independentistes va indignar a CiU. Lluís Corominas, cap de campanya de CiU, va reclamar a Esquerra que “deixi de donar lliçons sobre la consulta sobiranista” i els ha titllat de prepotents. La guerra estava oberta. ERC va accentuar en els seus mítings que ells són “l'únic partit que garanteix el projecte sobiranista”. El candidat Josep Maria Terricabras va carregar sense mesura contra Unió, de la qual va criticar la seva “tercera via” i que doni suport al candidat del PP a Europa. Per la seva banda, Artur Mas va demanar als seus socis parlamentaris “dos dits de front”.
El centre de tota la polèmica, Josep Antoni Duran i Lleida, afectat d'un problema d'esquena, va reaparèixer en escena dijous a la carta setmanal a la militància d'Unió. El líder democristià alerta en el text remès que una patacada de CiU a les europees debilitaria al govern català i malmetria les seves capacitats per dur a terme el procés sobiranista.
La batalla entre els partidaris de la consulta d'aquest final de campanya és precisament el que el govern de Mariano Rajoy ha estat esperant amb la seva estratègia habitual del laissez faire. El pla de l'Executiu espanyol passa per deixar que els partits que van signar el pacte per la consulta del 9N arribin a desencontres i s'afebleixin mútuament davant la societat catalana. El PP espera una pujada important dels republicans per poder vendre un descrèdit de Mas, que malmeti públicament la seva figura i que, de passada, posi més nerviosa encara l'ala de Duran i Lleida, la menys convençuda del procés en la federació nacionalista. Per aquesta raó, els partits proconsulta van voler deixar enrere les picabaralles que han tingut l'última setmana, evidenciant la seva unitat per la sobirania davant els espectadors del debat electoral que aquest dimecres va retransmetre TV3.
