La cimera contra la corrupció de Mas proposa limitar la despesa dels partits i consensuar quan s'ha d'apartar un polític
“Les lleis ja estan fetes”. Aquesta frase del president de la Generalitat, Artur Mas, resumeix la cimera que han celebrat al Palau de la Generalitat les diferents institucions que controlen l'acció pública. L'objectiu de la trobada era buscar noves mesures que aïllin la corrupció i permetin recuperar la fe dels ciutadans en la classe política. Però segons les primeres conclusions que Mas ha avançat després de sortir de la reunió, en comptes de noves idees s'han recuperat velles promeses. La principal proposta és que “s'elevi a norma amb rang de llei” un acord que van signar el 2001 tots els partits amb representació al Parlament.
Els participants de la cimera eren la presidenta del Parlament, Núria de Gispert, el fiscal superior de Catalunya, Martín Rodríguez, el president del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, Miguel Ángel Gimeno, el director de l'Oficina Antifrau de Catalunya, Daniel de Alfonso , el Síndic de Greuges, Rafael Ribó, el Síndic major de la Sindicatura de cuenatas, Jaume Amat i el secretari del Govern de la Generalitat, Jordi Baiget.
El compromís de 2001, que mai s'ha complert, fixava que els partits havien de reduir la seva despesa, especialment durant les campanyes electorals. La lògica de l'acord és que si els partits polítics no poden gastar grans sumes durant les campanyes electorals ja no necessitaran els diners. Totes les xifres dels partits, a més, havien de ser controlades per la Sindicatura de Comptes, de manera que aquest òrgan sabés d'on procedeixen totes les entrades de diners i totes les sortides. Per evitar el que passa amb el Tirbunal de Comptes, que porta un retard de quatre anys, els partits havien d'ensenyar els seus comptes cinc dies abans que comencés la campanya. El que va ser president del Parlament el 2001, Joan Rigol, va denunciar fa tres anys en un article en un diari que si s'hagués complert amb l'acord “s'hagués generat una nova manera de fer que ens hagués estalviat part de la desafecció política actual”.
La cimera no es dóna per acabada i tots els integrants es tornaran a trobar d'aquí a 15 dies per redactar les conclusions definitives i convèncer la resta d'implicats (com els altres partits polítics) perquè donin el seu vistiplau.
En la compareixença posterior a la cimera, que ha durat dues hores i mitja, els periodistes han preguntat en diverses ocasions sobre la possible imputació d'Oriol Pujol, secretari general de CDC. Artur Mas ha respost que “la roda de premsa és per parlar d'un altre tema”, però sí que ha apuntat que “la paraula imputació sona molt dura però només és un indici que s'ha de transformar en prova i després en condemna”. Des del seu punt de vista, un polític no ha d'abandonar el seu càrrec fins que sigui condemnat encara que, segons ha dit, molts mitjans de comunicació ja el donin per condemnat. Tot i això, Mas ha anunciat que cal arribar a un “acord general per saber en quin moment s'han de prendre decisions” i apartar de manera temporal o definitiva al càrrec públic. El president ha posat com a exemple el sistema judicial que aparta els jutges quan considera que hi ha certes evidències d'irregularitats. Aquest pacte seria només una recomanació i no una llei.
La presidenta del Parlament ha convocat a la resta de partits per explicar-los el contingut de la reunió i tractar de convèncer-los. Entre alguns partits ja s'ha criticat la cimera considerant que només és de cara a la galeria i han demanat al president que comenci per apartar les persones imputades del seu partit.
denta del Parlament, Núria de Gispert, el fiscal superior de Catalunya, Martín Rodríguez, el president del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, Miguel Ángel Gimeno, el director de l'Oficina Antifrau de Catalunya, Daniel de Alfonso , el Síndic de Greuges, Rafael Ribó, el Síndic major de la Sindicatura de cuenatas, Jaume Amat i el secretari del Govern de la Generalitat, Jordi Baiget.
El compromís de 2001, que mai s'ha complert, fixava que els partits havien de reduir la seva despesa, especialment durant les campanyes eletorales. La lògica de l'acord és que si els partits polítics no poden gastar grans sumes durant les campanyes electorals ja no necessitaran els diners. Totes les xifres dels partits, a més, havien de ser controlades per la Sindicatura de Comptes, de manera que sabés d'on procedeixen totes les entrades de diners i totes les sortides. Per evitar el que passa amb el Tirbunal de Comptes, que porta un retard de quatre anys, els partits havien ensenyar els seus comptes cinc dies abans que comencés la campanya. El que va ser president del Parlament el 2001, Joan Rigol, va denunciar fa tres anys en un article en un diari que si s'hagués complert amb l'acord “s'hagués generat una nova manera de fer que ens hagués estalviat part de la desafecció política actual”.
La cimera no es dóna per acabada i tots els integrants es tornaran a trobar en 15 dies per redactar les conclusions definitives i convèncer la resta d'implicats (com els altres partits polítics) que donin el seu vistiplau.
En la compareixença posterior a la cimera, que ha durat dues hores i mitja, els periodistes han preguntat en diverses ocasions sobre la possible imputació d'Oriol Pujol, secretari general del partit. Artur Mas ha respost que “la roda de premsa és per parlar d'un altre tema”, però sí que ha apuntat que “la paraula imputació sona molt dura però només és un indici que s'ha de transformar en prova i després en condemna”. Des del seu punt de vista, un polític no ha d'abandonar el seu càrrec fins que sigui condemnat tot, segons ha dit, que molts mitjans de comunicació ja donen per condemnat a una persona imputada. Tot i això, Mas ha anunciat que cal arribar a un “acord general per saber en quin moment s'han de prendre decisions” i apartar de manera temporal o definitiva a càrrec públic. El president ha posat com a exemple el sistema judicial que aparta els jutges quan considera que hi ha certes evidències de iregularidades. Aquest pacte seria només una recomanació i no una llei.
La presidenta del Parlament ha convocat a la resta de partits per explicar-los el contingut de la reunió i tractar de convèncer-los. Entre Agunos partits ja s'ha criticat la cimera considerant que només és de cara a la galeria i demanant al President que comenci per apartar les persones imputades del seu partit.“Les lleis ja estan fetes”. Aquesta frase del president de la Generalitat, Artur Mas, resumeix la cimera que han celebrat al Palau de la Generalitat les distintias institucions que controlen l'acció pública. L'objectiu de la trobada era buscar noves mesures que aïllin a la corrupció i que permetin recuperar la fe dels ciutadans en la classe política. Però segons les primeres conclusions que Mas ha avançat després de sortir de la reunió, en lloc de noves idees s'han recuperat velles promeses. La principal proposta és que “s'elevi a norma amb rang de llei” un acord que van signar el 2001 tots els partits amb representació al Parlament.
Els participants de la cimera eren la presidenta del Parlament, Núria de Gispert, el fiscal superior de Catalunya, Martín Rodríguez, el president del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, Miguel Ángel Gimeno, el director de l'Oficina Antifrau de Catalunya, Daniel de Alfonso , el Síndic de Greuges, Rafael Ribó, el Síndic major de la Sindicatura de cuenatas, Jaume Amat i el secretari del Govern de la Generalitat, Jordi Baiget.
El compromís de 2001, que mai s'ha complert, fixava que els partits havien de reduir la seva despesa, especialment durant les campanyes eletorales. La lògica de l'acord és que si els partits polítics no poden gastar grans sumes durant les campanyes electorals ja no necessitaran els diners. Totes les xifres dels partits, a més, havien de ser controlades per la Sindicatura de Comptes, de manera que sabés d'on procedeixen totes les entrades de diners i totes les sortides. Per evitar el que passa amb el Tirbunal de Comptes, que porta un retard de quatre anys, els partits havien ensenyar els seus comptes cinc dies abans que comencés la campanya. El que va ser president del Parlament el 2001, Joan Rigol, va denunciar fa tres anys en un article en un diari que si s'hagués complert amb l'acord “s'hagués generat una nova manera de fer que ens hagués estalviat part de la desafecció política actual”.
La cimera no es dóna per acabada i tots els integrants es tornaran a trobar en 15 dies per redactar les conclusions definitives i convèncer la resta d'implicats (com els altres partits polítics) que donin el seu vistiplau.
En la compareixença posterior a la cimera, que ha durat dues hores i mitja, els periodistes han preguntat en diverses ocasions sobre la possible imputació d'Oriol Pujol, secretari general del partit. Artur Mas ha respost que “la roda de premsa és per parlar d'un altre tema”, però sí que ha apuntat que “la paraula imputació sona molt dura però només és un indici que s'ha de transformar en prova i després en condemna”. Des del seu punt de vista, un polític no ha d'abandonar el seu càrrec fins que sigui condemnat tot, segons ha dit, que molts mitjans de comunicació ja donen per condemnat a una persona imputada. Tot i això, Mas ha anunciat que cal arribar a un “acord general per saber en quin moment s'han de prendre decisions” i apartar de manera temporal o definitiva a càrrec públic. El president ha posat com a exemple el sistema judicial que aparta els jutges quan considera que hi ha certes evidències de iregularidades. Aquest pacte seria només una recomanació i no una llei.
La presidenta del Parlament ha convocat a la resta de partits per explicar-los el contingut de la reunió i tractar de convèncer-los. Entre Agunos partits ja s'ha criticat la cimera considerant que només és de cara a la galeria i demanant al President que comenci per apartar les persones imputades del seu partit.“Les lleis ja estan fetes”. Aquesta frase del president de la Generalitat, Artur Mas, resumeix la cimera que han celebrat al Palau de la Generalitat les distintias institucions que controlen l'acció pública. L'objectiu de la trobada era buscar noves mesures que aïllin a la corrupció i que permetin recuperar la fe dels ciutadans en la classe política. Però segons les primeres conclusions que Mas ha avançat després de sortir de la reunió, en lloc de noves idees s'han recuperat velles promeses. La principal proposta és que “s'elevi a norma amb rang de llei” un acord que van signar el 2001 tots els partits amb representació al Parlament.
Els participants de la cimera eren la presidenta del Parlament, Núria de Gispert, el fiscal superior de Catalunya, Martín Rodríguez, el president del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, Miguel Ángel Gimeno, el director de l'Oficina Antifrau de Catalunya, Daniel de Alfonso , el Síndic de Greuges, Rafael Ribó, el Síndic major de la Sindicatura de cuenatas, Jaume Amat i el secretari del Govern de la Generalitat, Jordi Baiget.
El compromís de 2001, que mai s'ha complert, fixava que els partits havien de reduir la seva despesa, especialment durant les campanyes eletorales. La lògica de l'acord és que si els partits polítics no poden gastar grans sumes durant les campanyes electorals ja no necessitaran els diners. Totes les xifres dels partits, a més, havien de ser controlades per la Sindicatura de Comptes, de manera que sabés d'on procedeixen totes les entrades de diners i totes les sortides. Per evitar el que passa amb el Tirbunal de Comptes, que porta un retard de quatre anys, els partits havien ensenyar els seus comptes cinc dies abans que comencés la campanya. El que va ser president del Parlament el 2001, Joan Rigol, va denunciar fa tres anys en un article en un diari que si s'hagués complert amb l'acord “s'hagués generat una nova manera de fer que ens hagués estalviat part de la desafecció política actual”.
La cimera no es dóna per acabada i tots els integrants es tornaran a trobar en 15 dies per redactar les conclusions definitives i convèncer la resta d'implicats (com els altres partits polítics) que donin el seu vistiplau.
En la compareixença posterior a la cimera, que ha durat dues hores i mitja, els periodistes han preguntat en diverses ocasions sobre la possible imputació d'Oriol Pujol, secretari general del partit. Artur Mas ha respost que “la roda de premsa és per parlar d'un altre tema”, però sí que ha apuntat que “la paraula imputació sona molt dura però només és un indici que s'ha de transformar en prova i després en condemna”. Des del seu punt de vista, un polític no ha d'abandonar el seu càrrec fins que sigui condemnat tot, segons ha dit, que molts mitjans de comunicació ja donen per condemnat a una persona imputada. Tot i això, Mas ha anunciat que cal arribar a un “acord general per saber en quin moment s'han de prendre decisions” i apartar de manera temporal o definitiva a càrrec públic. El president ha posat com a exemple el sistema judicial que aparta els jutges quan considera que hi ha certes evidències de iregularidades. Aquest pacte seria només una recomanació i no una llei.
La presidenta del Parlament ha convocat a la resta de partits per explicar-los el contingut de la reunió i tractar de convèncer-los. Entre Agunos partits ja s'ha criticat la cimera considerant que només és de cara a la galeria i demanant al President que comenci per apartar les persones imputades del seu partit.
