Sentit comú

Atenció a la frase d’un directiu de l’ens públic de RTVE: “Sincerament, no crec que hi hagi una tele pública més plural que TVE. Hi surt tothom, totes les veus”. Es podria dir que una afirmació així ofèn la intel·ligència, si no fos encara més senzill: ofèn el sentit comú.

És prou evident la instrumentació política de la ràdio i la televisió públiques que fa l’actual govern espanyol. N’hem parlat més d’una vegada, sense oblidar el que passa a les emissores públiques autonòmiques.

La falta de sentit comú d’aquest elogi superlatiu del suposat pluralisme de RTVE pot tenir la utilitat de reforçar una determinada posició política. Però té l’efecte contrari de ridiculitzar-la davant de gran part de l’opinió.

El públic sap prou bé què hauria de ser una televisió pública pluralista i a quin model hauria d’assemblar-se TVE per ser-ho de debò. La reforma del primer govern Zapatero, amb Carmen Caffarel al davant, es va inspirar en el model reconegut de la BBC britànica, però han passat moltes coses des de llavors.

Cal retenir aquesta frase per un motiu més de fons que la mera denúncia d’una manera d’actuar que posa els mitjans públics al servei dels interessos de partit.

Des del punt de vista del periodisme, és preocupant l’adopció com a discurs professional d’una dialèctica que ha contribuït al desprestigi creixent de la política.

Una manera de fer basada en dir en cada moment el que més convingui, faltant sovint a la veritat, faltant sovint al sentit comú.

 

P.S.: La frase és d’Eladio Jareño, director de RTVE a Catalunya, en una entrevista. La defensa que hi fa d’un cert periodisme amb samarreta és contradictòria amb el principi d’independència professional.