La CUP tria entre Mas o març

La CUP decideix aquest diumenge entre investir Mas o anar a unes noves eleccions

Cap de setmana crucial per a la CUP i el procés sobiranista que viu Catalunya. L'esquerra anticapitalista decideix aquest diumenge si dóna suport a la investidura d’Artur Mas o si opta per anar a unes noves eleccions al mes de març, després de tres mesos de negociacions estèrils entre Junts Pel Sí, que s’ha negat a trobar un candidat de consens, i els cupaires, dividits internament pel què suposaria haver d’investir Artur Mas.

Mas urgeix a la CUP a exercir el seu "deure de decidir" i a oferir "estabilitat"

Mas urgeix a la CUP a exercir el seu "deure de decidir" i a oferir "estabilitat"

En cas de reeditar la presidència del candidat de Junts Pel Sí, la CUP preveu cedir dos diputats que votarien a favor i vuit que s’abstindrien; mentre que en el cas d'unes noves eleccions l'opció passaria perquè cinc diputats votessin a favor i els altres cinc en contra -o bé l'abstenció dels 10 diputats-, el què situaria el resultat final en 67 diputats a favor del candidat de Junts pel Sí i 68 en contra. Aquestes seran les dues opcions entre les quals haurà de decidir-se la formació.

Aquest dissabte, el diputat de la CUP, Julià de Jòdar, en declaracions a Catalunya Ràdio, ha assegurat que, diumenge, el consell polític de la formació arribarà a una decisió definitiva sobre la investidura, encara que hi torni a haver un empat. "La CUP ja s'ha compromès a no abandonar la sala de reunions fins que no trobi el desllorigador".

Unes paraules que no han impedit que el veterà diputat de l'esquerra anticapitalista enviï un missatge a Artur Mas, a propòsit de la crida a la responsabilitat que va fer el president en funcions en el seu discurs de Cap d'Any, en una clara referència a la CUP. Julià de Jòdar ha lamentat que no s'hagi tingut més "sentit d'estat i altura de mires" per resoldre abans la situació.

Mentrestant, les tretze assemblees territorials de la CUP ja han començat a votar aquest dissabte sobre la investidura de Mas, després de l'empat que hi va haver en l'assemblea nacional de la formació de diumenge passat a Sabadell. El resultat d'aquests debats en les diferents agrupacions locals de la formació servirà de base perquè, demà diumenge, el consell polític i el grup d'acció parlamentària de la CUP, que formen 68 persones, prengui una decisió definitiva. En la cita només podran votar els militants, però no pas els simpatitzants de la CUP, que sí ho van poder fer diumenge passat a Sabadell.

La decisió que prenguin avui les tretze assemblees territorials es traslladarà al consell polític, en què cada territorial té entre tres i sis representants. La territorial que en té més és la de Girona i Catalunya Nord, l'única amb sis representants al consell polític. Les que en tenen menys són les de les terres de l'Ebre i el País Valencià, amb tres cadascuna. Entre les que tenen cinc representants hi ha la de Barcelona.

Tensions internes

Tensions internesL'últim dia de l'any, l'excap de llista de la CUP per Barcelona a les eleccions municipals del 2011, Xavier Monge, va anunciar que dimitia com a membre del secretariat nacional, després d'una contundent piulada a Twitter en què afirmava que "el procés és el gran frau de la política catalana". Monge, que havia rebut moltes crítiques les últimes hores a les xarxes socials pels seus tres últims tuits abans de tancar el seu compte a Twitter, és pròxim als postulats d'Endavant, el sector de la CUP més radicalment contrari a acceptar la investidura d'Artur Mas i la proposta negociada amb Junts pel Sí (JxSí).

Endavant, que té el seu pes principal a les comarques del Vallès i Barcelonès, s'ha posicionat amb claredat contra la investidura, una posició que s'omple de matisos entre les sensibilitats del Poble Lliure, que ha mostrat la seva voluntat d'arribar a un acord amb Junts Pel Sí, tal i com ha explicat Catalunya Plural en els darrers mesos de negociacons.

L'escenari d'unes noves eleccions

L'escenari d'unes noves eleccionsAra per ara la possibilitat d'uns nous comicis que permetin una nova aritmètica parlamentària està més viva que mai. Però què passaria si es repetissin les eleccions del 27S, que van configurar el Parlament més sobiranista de la història? El primer interrogant és si es reeditaria Junts pel Sí, després d'aquests tres mesos amb els diputats d'ERC sense plantejar cap alternativa a l'acord amb Junts pel Sí i després, també, que en les generals els republicans aconseguissin millor resultat que Democràcia i Llibertat.

Un altre interrogant seria quin paper jugaria l’espai de que representa l'aliança de Barcelona en Comú, ICV-EUiA amb Podem, que de la mà d’Ada Colau es va endur la victòria el 20-D. Tindria Catalunya Sí Que Es Pot un nou impuls que li permetés escalar posicions en un Parlament on PSC i Ciutadans van aconseguir millors resultats que la força apadrinada per Pablo Iglesias? Aquestes són algunes de les incògnites que s’haurien d'aïllar en cas que el Parlament no triés president i hagués de convocar, de forma automàtica, unes noves eleccions.

Etiquetas
Publicado el
2 de enero de 2016 - 13:51 h

Descubre nuestras apps

stats