El degoteig de condemnes de Can Vies encén el barri de Sants

El recorregut de la manifestació ha passat al costat de Can Vies / ENRIC CATALÀ

Els jutges estan sent implacables amb els detinguts per les manifestacions en protesta pel desallotjament de Can Vies. Dels més de 80 detinguts fins ara n'han estat jutjats una quinzena, i la majoria han estat condemnats a penes d'entre 6 mesos i gairebé 4 anys de presó. Casos de presó provisional com el de Sergi Rubia, les contínues condemnes basades en testimonis policials i les elevades penes que poden fer que alguns dels processats arribin a ingressar a la presó han encès al barri de Sants, que ha sortit al carrer aquest dijous per protestar contra el que consideren un judici polític que pretén "atemorir i castigar el barri".

Otros interrogantes policiales que a diferencia del 4-F no tienen su película

Otros interrogantes policiales que a diferencia del 4-F no tienen su película

La marxa convocada per l'Assemblea de Detingudes de Can Vies ha reunit diversos centenars de persones a la plaça del Sants per demanar l'absolució. "Ens volen a la presó per defensar els barris", denunciava la pancarta de la capçalera. La protesta s'ha mogut cap a la plaça d'Osca on s'ha llegit un manifest en suport de les persones que han resultat condemnades pels fets entre el 26 d'abril i 6 de maig de 2014, quan centenars de persones es van mobilitzar per protestar pel desallotjament i enderroc de l'històric centre social ocupat.

Aquelles protestes van aconseguir el seu final feliç en aconseguir la paralització de l'enderrocament de Can Vies, que immediatament van començar a reconstruir, però després de l'estiu ha vingut una allau de conseqüències judicials.

Des de començament d'any, una quinzena de persones relacionades amb les protestes de Can Vies han passat pels jutjats penals 28, 27 o 25 de Barcelona. D'elles, només dos han estat absoltes mentre que set han rebut càstigs d'entre 1 i 2 anys de presó. A més, almenys dues han estat condemnades amb penes majors als 2 anys. Les penes més fortes han estat imposades a quatre joves menors de 24 anys i sense antecedents penals. Aquesta proporció entre nombre de jutjats, absolts i condemnats, a més de l'elevada quantia penal dels càstigs, fa pensar als advocats de la defensa que els jutges seran especialment durs amb els manifestants que passin per les seves sales.

"S'ha imposat un clima de duresa a la Fiscalia que té a veure amb la directriu de tolerància zero", assegura l'advocada d'algunes de les persones detingudes, Anaïs Franques. "Això es veu en casos en peticions de penes desproporcionades o casos en què s'ha intentat arribar a acords i no ha estat possible".

Elements que es repeteixen en les sentències

Un dels patrons de les sentències de Can Vies és que en la majoria les proves pericials són exclusivament testimonis dels mossos, mentre que els jutges troben inconsistents les declaracions de testimonis aportats per la defensa. És el cas de Paula, una fotògrafa que, segons la versió dels testimonis, es va veure embolicada en una discussió amb un grup d'agents de paisà després fer-los una instantània, després d'això la van acabar detenint. Els policies al·leguen que els va tirar una pedra petita. El jutge i la fiscalia han fet prevaler la versió policial per sobre de la de diversos testimonis sense vinculació amb la protesta que van afirmar que la Paula només feia la seva feina en el moment de la detenció. La fotògrafa ha estat condemnada a un any de presó.

Un altre element que es repeteix en la majoria de processos és que molts dels implicats són joves i sense antecedents però s'enfronten a dobles penes o agreujants. Així li ha passat a qui fins ara més anys de presó ha rebut, Quim, que s'enfronta a 3 anys i nou mesos. Segons els mossos, va llançar una ampolla que va impactar contra l'escut d'un antiavalots tenint la cara tapada per una bufanda, cosa que el jutge considera que és una disfressa, per la qual cosa agreuja la pena per sobre dels dos anys, el mínim exempt per entrar a la presó. Al Sebastián, un altre dels processats, se'l condemna pel mateix delicte però els mossos no diuen que portés la cara coberta, de manera que el jutge li imposa una pena d'un any.

Llacunes en els testimonis policials

La gota que ha posat en peu al barri de Sants després d'un constant rosari de condemnes ha estat la de tres joves condemnats a penes de 3 anys i sis mesos amb testimonis policials difícils de creure. L'única prova contra ells és el testimoni de cinc mossos. Els agents afirmen, i el jutge considera provat, que els joves van llançar ampolles de cervesa contra els furgons d'antiavalots des del terrat de l'edifici on residien dos d'ells, tot i que la defensa ha aportat a un veí que testifica que no van caure ampolles des l'edifici i que el jutge reconeix que no ha pogut determinar si les furgonetes van patir algun dany.

El jutge considera que les declaracions dels policies són "coherents", però alguns relats ratllen l'inversemblant. Un dels agents afirma haver identificat "sens dubte" els condemnats al terrat ja que ho va fer "amb l'ajuda d'un telèfon mòbil que li va permetre veure amb més nitidesa als autors dels llançaments en fer ús de la possibilitat de fer més gran la imatge". El terrat on se suposa que estaven els tres condemnats es troba vuit pisos per sobre del carrer i en el moment dels fets era de nit i plovia. A més, tal com ha demostrat La Directa, la terrassa en la qual se suposa que es trobaven ni tan sols dóna directament al carrer. La fiscalia no considera que això pugui ser fals, però no obstant això ha demanat que s'obri una causa contra els dos testimonis aportats per la defensa com a autors d'un delicte de fals testimoni.

Per què la gent corre en veure a la policia?

Una cosa semblant va succeir en el judici contra Jheysson. El jutge reconeix que no es pot donar per cert que l'acusat formés part de cap grup violent, però dóna crèdit a la versió dels dos mossos que el van detenir, que asseguren que el jove va llançar una pedra contra un furgó policial. La defensa va aportar fins a set testimonis que van assegurar que la persona detinguda pels mossos no havia llançat la pedra. Segons tots ells, el jove formava part dels manifestants i va estar en tot moment proper a l'entrada d'un edifici, fins que va sortir corrent juntament amb la resta de persones quan la policia va baixar de el vehicle per carregar. Malgrat això, el jutge considera que aquest relat és poc versemblant.

"Cap dels testimonis proposats per la defensa ha sabut explicar de manera unànimement plausible perquè, en veure que agents policials uniformats descendeixen dels seus vehicles i es dirigeixen al portal on es troben, tots ells fugen espaordits quan suposadament són pacífics espectadors que no tenen que reprotxar", afirma el jutge en un moment de la sentència per mostrar la inversemblança de la versió dels testimonis. Jheysson ha estat condemnat a 2 anys de presó per atemptat contra l'autoritat.

Etiquetas
Publicado el
27 de marzo de 2015 - 08:41 h

Descubre nuestras apps

stats